Finalment, com era previsible, CiU i el Govern tripartit de Catalunya han aprofitat la publicitat del debat parlamentari sobre política general per anunciar un acord que serveix per a presentar una posició conjunta al Govern espanyol en la negociació del nou sistema de finançament autonòmic.

El suposat acord només existeix a la imaginació dels dirigents de CiU i del tripartit, perquè en la pràctica no hi ha acord sobre res. Simplement, calia escenificar aquest supòsit acord perquè és una qüestió que interessa a CiU i interessa al Govern català.

La negociació serà un fracàs perquè, entre altres coses, la crisi econòmica ha deixat el Govern espanyol sense recursos financers per fer front a aquest assumpte. Així es reflecteix als pressupostos de l'Estat, amb dèficit per primera vegada en molts anys, i amb el major volum del creixement de la despesa dedicat a l'atur.

El PSC, el tripartit i CiU saben perfectament que aquesta negociació serà un fracàs. Però també saben que, si als mitjans de comunicació es planteja com un èxit, els ciutadans creuran que ha estat un èxit.

CiU no podia quedar al marge d'aquest assumpte. Perquè si al final aconsegueixen convertir aquest fracàs en un èxit, la federació nacionalista podrà dir que ha estat un èxit gràcies a que ells van acceptar crear un front unitari.

Si, pel contrari, l'assumpte acabés malament -no és previsible-, i el fracàs fora percebut pels ciutadans com un fracàs, CiU siempre podria dir que els del tripartit són uns "traïdors" a les ordres del PSOE i que són els culpables del fracàs.

El tripartit també està interessat en que CiU participi en aquesta farsa, perquè quan arribi el moment del suposat èxit, el PSC podrà dir que ha estat gràcies a la seva flexibilitat per incloure CiU en un front unitari.

Si no fos possible amagar el fracàs final de les negociacions, el PSC podrà dir que la culpa ha estat de les exigències de CiU, que ha volgut ser més nacionalista que ningú i ha plantejat reivindicacions que no estan ni a l'Estatut ni a la Constitució .

És a dir, que tots estaven interessats en que hi hagués una foto amb el suposat acord. No hi ha acord, ni hi ha res semblant, però això no li importa ni al tripartit ni a CiU. Sembla que l'important és, com és habitual, quedar bé i que l'adversari quedi malament. Això és tot.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat