La Punteta · 25 de Juliol de 2013. 11:24h.

JAUME BORRÀS

#avuijotambesocgallec

Català, independentista i avui…gallec”. I per aquells que poden trobar tres peus al gat en aquesta piulada d’ahir, molta serenitat. És en el contingut i no en el continent, on es reflecteix el veritable esperit de la mateixa. Sí, sóc català; sí, sóc independentista; però cap de les dues afirmacions pot donar peu a deixar de ser persona. I davant la tragèdia viscuda ahir a Galícia, amb l’accident de l’Alvia Madrid-El Ferrol i a tocar de Santiago de Compostel·la, hi ha prioritats com a humà. Qualsevol que sigui la nostra realitat, el nostre sentiment, la nostra ideologia o religió, res és més important que mostrar solidaritat, acompanyament i molt de respecte davant les 77 víctimes (confirmades mentre escric), els 140 ferits i llurs familiars i amics. Una actitud que s’ha de fer extensiva a tots els gallecs. Abans ésser humà que qualsevol altra consideració. Aquesta era la intenció; aquesta hauria de ser la interpretació.

Vagons destruïts, cossos a les voreres de les vies, bombers i serveis d’urgències en ple esforç; familiars i amics desesperats enganxats a mòbils i cercant entre hospitals i tanatoris; maletes plenes i ara buides de vida per una violenta i cruel “casualitat”. Sang i dolor, molt dolor. Això sí, gent, molta gent per donar sang.

Hem de fer el dol. Sí. En l’últim article demanava el mateix envers la notícia del càncer de Tito Vilanova. Però un cop fet aquest, s’hauran de depurar responsabilitats. Els 220 passatgers que ocupaven el tren es mereixen explicacions clares, transparents i sinceres.

No especulem avui amb les respostes. Però les preguntes hauran de ser contestades en un moment o altre. El revolt en qüestió, es podia haver realitzat d’una altra manera? Com es justifica anar (segons explica el mateix maquinista) a 190 Km/h en una zona de 80? La puntualitat pot esdevenir una raó per posar en perill la seguretat? Mentre els bombers abandonaven una vaga, metges i sanitaris acudien a hospitals i els ciutadans saturaven hospitals per donar sang, l’equip de Rajoy feia un copiar i enganxar pèssim i ignominiós com a nota de consol?...

Són hores de dolor davant la mort i el patiment amb el que una fuetada, en forma d’accident ferroviari, ens ha colpit inesperadament. Hores de mostrar la part més altruista de la societat i acompanyar els afectats en la seva sofrença. Hores de fer el dol per il·lusions trencades, esperances destruïdes, anys de vida negats. Però després no defallim: exigim respostes. Tots ells s’ho mereixen.

Quedi clar: #avuijotambesocgallec.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Xavi, BCN, 25/07/2013 - 12:56

Pena, molta pena i tot el meu menyspreu per gent que fins i tot en els moments de patiment de moltes famílies, ho aprofiten per barrejar política i generar polèmica. Per més que es vulgui disfressar de comentari intel·ligent, la realitat és que per donar-se soroll mediàtic s'arriba a això.