Ens hem tornats bojos tots plegats? La política catalana està girant des de fa mesos al voltant de l'objectiu de dèficit que el Govern espanyol permetrà a la Generalitat. De moment, el ministre Montoro ha elevat la xifra de l'inicial 0,7% del PIB a l'1,2. Però el Govern català no vol moure fitxa -presentar els Pressupostos- fins arribar al 2,1% per estalviar-se un quart pla de retallades.
Però, es miri com es miri, tenir dèficit és una mala notícia. Com més dèficit, més endeutament i com més endeutament més interessos i com més interessos menys polítiques socials. És el peix que es mossega la cua. Les administracions -totes- haurien de ser com les famílies, que procuren no estirar més el braç que la màniga.
Tanmateix, hi ha una diferència fonamental: les famílies gestionen els seus calés -i estalvien, gasten o inverteixen d'acord amb les seves possibilitats- i en canvi els polítics gestionen els calers dels altres. Amb altres paraules: no són seus.
La pròpia Generalitat és una butxaca foradada que, en els últims exercicis, ha generat sempre dèficit, fins i tot abans de començar la crisi: 761 milions el 2003 -l'últim any de Pujol-, 859 el 2004, 1.157 el 2005, 1.541 el 2006, 1.226 el 2007, 5.272 el 2008, 4.706 el 2009, 8.911 el 2010, 7.987 el 2011 -el primer de Mas, per cert- i 3.848 el 2012. Les xifres van a missa: són del propi Govern de CiU.
Saben què va pagar en interessos la Generalitat? 919 milions d'euros el 2010, 1.479 el 2011 i 1.724 el 2012. Un 61%, un 17% i un 87% més cada any. Les xifres, per si algú ho dubta, també són oficials. Només en tres anys, hem pagat en interessos una quarta part del dèficit fiscal anual, xifrat en uns 16.000 milions.
Només un exemple: a Catalunya encara hi ha 18.573 alumnes que assisteixen a classe en barracons, un total de 860, segons ha denunciat la diputat del PPC María José García Cuevas. En el benentès que la qualitat de l'educació no depèn dels barracons, sinó sobretot dels mestres, però s'imaginen quants ens en podríem estalviar si la Generalitat fos més austera?
En el fons, les crítiques de Mas a l'austeritat -ara fins i tot coincideix amb Iniciativa- amaguen la seva pròpia indecisió per fer les reformes que necessitava el país quan tocava. Molt criticar Montilla, però CiU va fer tres emissions de bons patriòtics quan tothom sabia que això només feia engreixar la pilota financera. Així estem.
Si em busques em trobaràs:
Web: http://www.xavierrius.cat/
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
