Ho vaig dir dimarts a twitter quan vaig veure la portada d’El Periódico: com pot anar bé un país en el que l’exministre d’Economia porta la seva dona en moto sense casc? De fet, El País, en planes interiors, treia un altre document gràfic excepcional: el mateix Varoufakis amb el seu successor, Efklidis Tskalotos, també sense casc. No sé si hi havia el desig subliminal que se la foti al primer revolt.
A mi, de tots els experts entrevistats sobre Grècia durant els darrers dies, el que més m’ha cridat l’atenció és Iannis Georgilakis, un botiguer de 63 anys, que sortia diumenge passat també a El Periódico. Deia una veritat com una casa: “Devem diners, no hem de comportar-nos amb xuleria amb els que ens els han prestat”. “Si no, al final, haurem de fer el doble de retallades”, afegia.
En canvi, l’endemà del referèndum sentia a Newstalk, una ràdio de Dublin, una ciutadana grega a favor del no preguntada la nit anterior a la Plaça Syntagma, la més famosa d’Atentes, quan ja se sabien els resultats del referèndum. Estava eufòrica: “Nosaltes no reconeixem el deute, no és el nostre deute”. I de qui és? dels marcians? perquè els grecs no reconeixen que han viscut a crèdit durant anys? perquè no deixem de culpar només la Merkel, la troika, el FMI, els mercats, l’Esperit Sant.
Per descomptat els bancs alemanys també en tenen la culpa -com els d’aquí: que igualment van obrir massa l’aixeta-, però el primer responsable d’un crèdit és qui el demana, no qui el dóna. Els governs, també els governs grecs, haurien de fer com les famílies: no endeutar-se per sobre de les seves possibilitats.
I, sobretot, perquè els mitjans no ho expliquen també?. Perquè la majoria dóna peixet a Tsipras com si fos un superheroi o Ada Colau?. Perquè ningú explica, per exemple, que els armadors grecs -la principal indústria del país- gairebé no paga impostos. Fins i tot ho tenen reconegut a la Constitució!.
El periodista Andrés Mourenza ho explicava en un reportatge fa un parell d’anys: “el negoci navilier (…) a penes reporta dividends directes a l’Estat, ja que la legislació tributària de les empreses armadores –protegida per l’article 107 de la Constitució per evitar que canviï d’un Govern a un altre– taxa els vaixells segons la seva capacitat de transport i no sobre el nivell dels seus beneficis. Per exemple, un vaixell amb un registre brut de 45.000 tones només pagaria uns 23.000 euros”.
Perquè ningú no explica el pressupost que dedica el Govern grec a Defensa? D’acord, han estat en guerra amb els turcs durant gairebé 2.000 anys i tenen el conflicte de Xipre. Però Tsipras no s’ha atrevit ni a tocar-lo. Entre d’altres raons perquè va cedir el ministeri a la dreta nancionalista de Grecs Independents (ANEL).
Perquè l’esquerra, els mitjans o la Dolors Camats no diuen, d’altra banda, que el no també el recomanava, a més de la dreta, els d’Alba Daurada. Sí, sí, els fatxes d’Alba Daurada!. Quants dies porta l’enviat especial de TV3, Lluís Caelles, a Atenes? Per què no explica tot això?.
Com que tothom té un passat, jo també, amb vint-i-escaig anys me’n vaig anar de motxil·lero a les illes gregues durant la meva època hippie. D’acord, era a final dels anys 80, però ni Déu pagava l’IVA.
Arribaves a una illa en ferri, t’allotjaves en una casa particular -era el precedent d’Airbnb- i pagaves en cash. D’això fa un munt d’anys perquè el temps no perdona, però suposo que continua igual o pitjor. L’altre dia em comentava un exdirigent d’ERC que no es paga ni als restaurants universitaris.
Per això estic fins als collons que els demòcrates semblin els de Syriza. El passat 28 de juny, els d’ICV-EUiA van fer un tuit, que guardo com a souvenir, en el que deia que “Estem amb el poble grec perquè estem amb la democràcia”.
Mentre que el diputat Quim Arrufat ha tornat a dir avui, a la sessió de control, el que ja va dir ahir al debat sobre la remodació de Govern: “Grècia ens ha donat una lliçó de democràcia”. I la resta, els que paguem impostos, no ens colem ni al Metro ni a Rodalies, què passa, no som demòcrates?.
El més trist és que Grècia ha posat de manifest també les nostres misèries com a país. Fins i tot la manca de lideratge d’Artur Mas. L’altre dia el bonàs de Manuel Cuyàs es va preguntar a twitter si el president diria la seva sobre Grècia. Al capdavall, Pujol o Maragall ja ho haurien fet.
El va replicar el cap de premsa del pesident, l’ínclit Joan Maria Piqué, enviant-li la valoració de Mas des de Brussel·les del pasat 1 de juliol. Com si, entremig, no hagués passat res. Què no hi ha hagut un referèndum?. Al final s’acomiadava amb un “Ànims”. Semblava que se’n fotés.
Fins i tot jo que estic en contra que el Parlament faci declaracions solemnes sobre temes que no té competències -com les dones de Kabul o el conflicte sirià- he trobat a faltar l’opinó del Govern del meu país sobre el tema.
A la roda de premsa de dimarts van sortir Neus Munté i Jordi Jané parlant de piròmans, de radars, de l’onada de calor. Res, ni una línia. La diputada no adscrita, Marina Geli, va pregar en el debat d’aquest dimarts: “Un mot de Grècia, president. Un mot de la proposta catalana a la Unió Europea, encara que sigui per la nostre vocació europeista”.
Sí, el president ha esmenat la plana aquest dimecres, en la sessió de control, a preguntes d’ICV o de la CUP. Però fins i tot en aquest cas ha desaprofitat l’oportunitat de donar imatge d’home d’estat. De dir la veritat, encara que sigui políticament incorrecte.
Tindríem més opcions de ser independents si hagués dit alguna cosa sobre Grècia digna de ser recollida per la DPA, l’agència alemanya de notícies. Potser llavors descobririen Mas a la cancelleria o al Bundestag.
A la merda Grècia. Sí, van inventar la democràcia. Es el país de Pèricles, de Sofòcles, d'Eurípides, d'Herodòt, de Sòcrates, d'Aristòtil i de Plató. Fins i tot de Demis Roussos. Però els irlandesos i els portuguesos han patit tant o més que ells i ningú els hi ha tret les castanyes del foc.
Jo estic per una Grècia a l’euro, però són ells els que s'han de posar les piles.
