L'altre dia buscava al twitter un socialista que em pogués explicar perquè el PSC dóna ara suport sense fissures a la decisió del Govern de la Generalitat de dur als tribunals al de l'Estat als -via contenciós-administratiu- pels famosos 759 milions d'euros pendents.
Miquel Iceta, en efecte, va afirmar dimecres passat a can Grasset que "jo, ara, estic dolgut perquè crec que el govern espanyol, no ara que està en funcions, però sí fa quinze dies, fa tres setmanes, hauria hagut de procedir a aquest pagament.”
Rocío Martínez-Sampere, de la generació blackberry, va manifestar el mateix dia a cal Basté que considerava el pagament "inexcusable" i que "estarem amb el Govern per exigir el pagament d'uns diners que són nostres. Fins i tot a una possible demanda".
Nadal, a can Fuentes, ja culpava al PP sobre el deute i el bloqueig dels últims papers de Salamanca: “Jo penso -malpensant, eh?- que tant els 759 com les 300 caixes són un regal dels déus al Partit Popular perquè comenci a quedar bé amb Catalunya abans d’hora, cosa que a mi no m’agrada que hagi fet el PSOE; però si serveix que el PP comenci a quedar bé amb Catalunya perquè Catalunya rebi el que li toca, doncs escolti, a mi m’és igual, el procediment.”
Però a quin món viuen?. Si el deute correspon al pressupost del 2008 no podien haver fet cap gestió? Carme Chachón no és encara la ministra de Defensa del Govern Zapatero?. No es podia aprovar en l'últim Consell de Ministres, per exemple? O fins i tot abans?.
Diguem-ho sense embuts: si el PSC dóna ara suport al Govern de la Generalitat en la seva decisió judicial és simplement perquè el proper govern de l'Estat serà del PP. Ara començo a entendre perquè han tret 28 diputats a les darreres eleccions al Parlament, el pitjor resultat des del 1980: és un problema de credibilitat.
Potser sí que el Govern de CiU ha patit de manca de previsió pel que fa als problemes de tresoreria. Al cap i a la fi, se sabien des de feia mesos. A e-notícies ja en vam informar amb data del passat 27 de setembre.
I han badat amb el conveni perquè si no hi ha conveni no hi ha compromís de pagament. El conseller Mas-Colell no podia esperar que un govern en funcions -i encara menys presidit per José Luis Rodríguez Zapatero- pagués a final de la legislatura el que no ha volgut pagar abans. L'únic que li amoïna a la vicepresidenta Salgado a hores d'ara és quadrar els comptes com sigui.
Però si han actuat així és simplement perquè estan -estem- amb l'aigua al coll. Tot i que, a la vista de la rapidesa de la justícia en aquest país, no sé si presentar una demanda judicial és la millor solució. Amb un govern, a més, que acaba d'arribar i que té majoria absoluta. En el fons, CiU no ha optat per una iniciativa judicial, sinó per una maniobra política que no se sap com acabarà.
