Si tanquem el CIE què fem? Com expulsem un multireincident, per exemple? L’anem a buscar a casa seva? Li demanem si us plau si li fa res sortir del país?. Però si fins i tot Tsipras ha tancat els camps de refugiats i ha posat en marxa centres d’internament.
Ja n’hi ha prou de tanta irresponsabiltat amb aquestes coses. La política d’immigració d’un país en una cosa massa seriosa per deixar-la en mans d’ONGs, el Síndic de Greuges o fins i tot Jaume Asens. Encara recordo la piulada que va fer arran dels aldarulls de Salou.
Suposo que en la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona d’impedir la reopertura del CIE de la Zona Franca hi ha també un problema de digestió. N’hi ha que encara no han paït que el PP hagit tornat a guanyar les eleccions generals -amb mes de cinquanta escons d’avantatge sobre el segon classificat- i ells hagin quedat tercers. Però la democràcia és això: no sempre guanyen els que vols.
Per això tornaré a repetir la pregunta: si tanquem els CIE què fem? Obrim també les tanques de Ceuta i Melilla, oi?. Perquè no calen controls fronterers si tampoc podem expulsar ningú. De retruc anul·lem l’acord amb Turquia i deixem entrar tothom. Quina diferència hi entre un refugiat de Síria i un immigrant econòmic del Magrib?.
L’altre dia vaig anar a una roda de premsa del Síndic i li vaig fer precisament aquesta pregunta: si tanquem el CIE com expulsem un immigrant? En la resposta tot eren vaguetats. Ell, el que volia, era ficar-se amb el ministre Jorge Fernández. Va començar parlant de “fluxos migratoris” i va acabar parlant d'“instal·lacions de custòdia”. Tot molt progre.
Vostès saben que no s’expulsa ningú sense decisió judicial i que, en tot cas, és un procés llarg i difícil. Per expulsar algú cal, d’entrada, que el detingut col·labori perquè si no et diu de quin país d’origen és no el podràs expulsar mai. De fet, el primer que fan en arribar és estripar el passaport.
Cal que els consolats col·laborin -cosa que no sempre fan- i que ho facin en menys de 60 dies que és el termini legal que estableix la llei perquè tot seguit és posada en llibertat. Busca'l llavors. Saben que en la majoria de països europeus, que no s’estan per romanços, el període és molt superior?.
Encara recordo les paraules de jutge Joaquín Aguirre en un un 30 Minuts fet expressament per demonitzar els CIE -això de TV3 és per llogar-hi cadires- titulat precisament “CIE, presó administrativa”. “No soy partidario de cerrar los CIE”, deia. “Hay internos con un perfil determintado que exigen la existencia de CIE con condiciones indispensabls para su expulsión”, afegia.
El gener del 2014, després d’una de les periòdiques polèmiques sobre el CIE de la Zona Franca, vaig demanar dades oficials: dels 55 interns de Bacelona ingressats alhora 51% tenien antecedents policials, és a dir, el 93%. Alguns passaven de les 30 detencions: un en tenia 35, un altre 37, un arribava a 51 i un altre 67. El rècord el tenia un intern amb 78 detencions. Tanquem el CIE?.
Com pot ser que l’esquerra en general -però també Convergència o Esquerra- s’apuntin al discurs bonista?. Saben que el Parlament van votar a favor de tancar el CIE de la Zona Franca? Es nota que Mas viu a la Diagonal.
Però és un miracle que, amb aquestes polítiques, no hagi arrelat cap partit populista. Al capdavall, a França tenen ja el 28% dels vots, a Noruega el 16%, a Suècia el 13% i a Finlàndia el 17% per posar alguns exemples. Tots països amb estats del benestar més sòlids que el nostre i amb règims democràtics de mes llarga tradició. Anem amb compte perquè el bonisme genera aquestes reaccions en el votant.
Als EUA Donald Trump pot arribar a president, al Regne Unit l’UKIP acaba de guanyar el Brexit, a Àustria han de repetir les eleccions presidencials i el candidat del FPÖ té moltes opcions aquest cop de guanyar mentre que Hongria plantegen un referèndum sobre les quotes de refugiats.
