Si jo fos treballador de TV3 faria cas de Jaume Barberà i buscaria dues persones de prestigi dins de la casa -un podria ser el mateix Jaume Barberà- per intentar desbloquejar les negociacions amb la direcció sobre el famós ERO.
Perquè la intervenció de la presidenta del comitè d'empresa de TVC, Núria Amat, el passat 28 de juny del 2013 davant la comissió de control del Parlament no va ser una defensa dels treballadors, va ser un míting polític. Només faltava el camarada Stalin.
I això que va ser rebuda gairebé amb honors de cap d'estat. Oriol Amorós es va posar corbata i tot. Només faltava catifa vermella i semblava que entrés l'Obama.
Amat ho tenia tot a favor, però va cometre un error de manual: en comptes d'anar de víctima, va disparar a tort i a dret. Tant que la diputada d'Iniciativa semblava de la UCD.
M'he volgut esperar fins que sortís la transcripció de la compareixença per assegurar-me que, en efecte, el que vaig sentir aquell dia era el que vaig sentir. L'altra opció és que m'havia fotut un gintònic abans d'hora, cosa difícil atès que eren les deu del matí.
Però Núria Amat es devia pensar que -com a la guerra- la millor defensa és un bon atac. Els hi va dir perles de l'estil "són incapaços de contribuir a crear llocs de treball", "no estem disposats que cap company sigui acomiadat", "no és un Ero, és una estafa".
Després, en la seva segona intervenció, encara ho va espatllar més perquè va demanar als diputats "que no facin política". Fins i tot va rebaixar el Parlament a "una pantomima": "Vostè per estar aquí en aquesta pantomima cobra uns diners; potser que ho arregli, oi?".
El més sorprenent de tot és que va arribar a encoratjar-los a tancar tota la Corpo: "Doncs tanqui-ho tot, ja. Agafin i tanqui-ho. Per què no ho tanquen?", frase que va generar veus de fons i alguna mostra d'incredulitat.
Amb una mica més d'humilitat, els treballadors de Televisió de Catalunya haguessin sortit guanyant. Allò no va ser una crítica a l'ERO, va ser un suïcidi. En canvi, la secretària del comitè d'empresa de Catalunya Ràdio, Rosa Gordillo, va ser igualment de contundent en el contingut, però molt més correcte en les formes.
Perquè es pot ser molt crítica amb la classe política -suposo que ningú no negarà a hores d'ara que jo ho sóc- però als diputats no se'ls pot tractar com els va tractar la representant dels treballadors de TV3. Ens agradi o no, són la representació del poble de Catalunya.
En el fons, el problema és que alguns sindicats han fet servir TV3 no per defensar els treballadors, sinó per fer política. Ho vaig intuir per primer cop el dia que -durant una vaga general- van deixar als ciutadans de Catalunya a les fosques. Fins i tot al 3/24.
Per al comitè d'empresa -i per als sindicats- l'important aquell dia era tancar TV3 i el Corte Inglés perquè, a Catalunya, l'èxit d'una vaga general es mesura en bona part per si aquestes dues empreses emblemàtiques deixen de funcionar. L'altre és el transport públic.
Però em temo que el comitè d'empresa està perdent la batalla de la imatge. En un país que no pot pagar ni les farmàcies i els funcionaris no cobraran la paga extra ni del 2014 la notícia no és l'Ero de la Corpo, sinó que hagués pogut ser pitjor perquè afectarà només 312 treballadors d'una plantilla de més de 2.500.
Tant se val, el que més em va sorprendre aquell dia no va ser el discurs incendiari de Núria Amat, sinó que a fora no hi havia cap representant de la plantilla de TV3.
Per primer cop en els darrers mesos la comissió de control es va celebrar sense la música de sirenes i botzines de fons. Com si l'estratègia del comitè d'empresa estigués perdent suports a dintre de la casa.
Si el millor que tenen al comitè d'empresa de TV3 per defensar els treballadors és Núria Amat, no m'estranya.
Si em busques em trobaràs:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
