Publicitat
La Punteta · 15 d'Abril de 2012. 19:10h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Abdique, Majestad

Aquest article és del 15/4/2012, però serveix / Este artículo es del 15/4/2012, pero sirve

 

Sembla que el Rei està entossudit a celebrar l'aniversari de la República matant elefants a Botswana. Com si no hi hagués contribuït prou al desprestigi de la monarquia les aventures financeres d'Iñaki Urdangarin o les cinegètiques de Jaime de Marichalar, encara que en aquest cas a petita escala. El safari en qüestió és el que més ha malmès el prestigi de la corona des del seu suport a la dictadura de Primo de Rivera.

Curiosament, la vida privada del Rei és un misteri del qual només en sabem una part quan pateix un accident a l'estranger. Encara recordo que, més d'una vegada, l'havien enxampat signant lleis des de Madrid malgrat que en realitat estava de viatge d'incògnit a Suècia o a Suïssa. I un cop fins i tot va estar a punt d'ofegar-se navegant pel Lago di Garda, a Itàlia, encara que només es va saber dies després.

Tant per tant, el Rei s'hagués pogut afeccionar a la caça de la perdiu -que és més econòmica- tot i que personalment estic en contra d'anar pel món matant animalons, independentment de les seves dimensions. Suposo no és el mateix -Eusebi Cima, que també és un gran afeccionat a la caça major ens en podria explicar la diferència-, però en plena crisi el Rei ha comès el disbarat més gran de la seva carrera professional. Si la monarquia fos una empresa privada l'acomiadarien ipso facto.

Encara me'n recordo que al seu darrer discurs de Nadal va advertir contra la crisi econòmica "cuyos efectos negativos son para todos evidentes" -per a tothom, Majestat?- i va defensar que ell li corresponia a ell donar exemple "como Jefe del Estado". "Con una cifra de parados inaceptable -va afegir-, y que lo es todavía más entre los jóvenes que buscan su primer empleo, quiero rendir un hondo homenaje de agradecimiento y admiración a las familias, cuya generosidad y entrega está siendo clave para que nuestro país mantenga los actuales niveles de estabilidad social". Què dirà l'any vinent després de gastar-se uns 45.000 euros en un safari?

En altres ocasions he defensat la monarquia. Parafrasejant Churchill, de totes les formes de govern m'ha semblat fins ara la menys dolenta. A Espanya -i a Catalunya- les repúbliques sempre han acabat com el rosari de l'Aurora. La dreta política -i mediàtica- que voldria l'abolició de la corona és també perquè desitjarien veure José María Aznar o José Bono -el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres- de president. Fins i tot el sobiranisme hauria de canviar el xip respecte a la monarquia: els australians o els canadencs tenen una reina de cap d'estat i en canvi són més independents que nosaltres.

Però si el 1992 va ser l'annus horribilis de la monarquia britànica, el 2012 ho ha estat a la hispana. Si la corona no vol ser un altre parèntesi en la història d'Espanya hauria de posar en marxa els mecanismes per a una successió controlada. Entre d'altres raons perquè el Rei, de 75 anys, ja ha superat amb escreix l'edat de jubilació i el Príncep, amb 44, la de posar-se a treballar. Que Juan Carlos cedeixi ara les funcions de cap d'estat al Príncep em recorda a Franco, que també les va cedir temporalment al començament de la seva llarga agonia.

El Rei es pensa que Espanya és juancarlista, però no monàrquica. S'equivoca: el seu fill -el nom de Felip VI té sens dubte connotacions negatives per als catalans encara que ara remarquin que és Príncep de Girona- té més opcions si abdica en vida. A Polònia se'n riuen molt, però al final resultarà que la més assenyada de tota la família és la reina Sofia. No vull ni pensar que es deu haver empassat aquesta dona en cinquanta anys de matrimoni. Una santa.

 

 

Un llibre sense pèls a la llengua:

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al Twitter:

@xriusenoticies

 

==============================================================

 

Parece que el Rey está empeñado en celebrar el aniversario de la República matando elefantes en Botswana. Como si no hubiera contribuido bastante al desprestigio de la monarquía las aventuras financieras de Iñaki Urdangarin o cinegéticas de Jaime de Marichalar, aunque en este caso a pequeña escala. El safari en cuestión es el que más ha dañado el prestigio de la corona desde su apoyo a la dictadura de Primo de Rivera.

Curiosamente, la vida privada del Rey es un misterio del que sólo sabemos una parte cuando sufre un accidente en el extranjero. Aún recuerdo que, más de una vez, lo habían pillado firmando leyes desde Madrid a pesar de que en realidad estaba de viaje de incógnito en Suecia o en Suiza. Y una vez incluso estuvo a punto de ahogarse navegando por el Lago di Garda, en Italia, aunque sólo se supo días después.

Tanto por tanto, el Rey se hubiera podido aficionar a la caza de la perdiz -que es más económica- aunque personalmente estoy en contra de ir por el mundo matando animales, independientemente de sus dimensiones. Supongo que no es lo mismo- Eusebi Cima, que también es un gran aficionado a la caza mayor nos podría explicar la diferencia-, pero en plena crisis el Rey ha cometido el disparate más grande de su carrera profesional. Si la monarquía fuera una empresa privada lo despedirían ipso facto.

Aún me acuerdo que en su último discurso de Navidad advirtió contra la crisis económica "cuyos efectos negativos son para todos evidentes"-¿para todos, Majestad? - Y defendió que a él le correspondía dar ejemplo "como Jefe del Estado". "Con una cifra de parados inaceptable -añadió-, y que lo es todavía más entre los jóvenes que buscan su primer empleo, quiero rendir un hondo homenaje de agradecimiento y admiración a las familias, cuya generosidad y entrega está siendo clave para que nuestro país mantenga los actuales niveles de estabilidad social". ¿Qué dirá el próximo año después de gastarse unos 45.000 euros en un safari?

En otras ocasiones he defendido a la monarquía. Parafraseando Churchill, de todas las formas de gobierno me ha parecido hasta ahora la menos mala. En España -y Cataluña- las repúblicas siempre han acabado como el rosario de la Aurora. La derecha política -y mediática- que quisiera la abolición de la corona es también porque desearían ver a José María Aznar o José Bono -lo más parecido a un español de derechas es un español de izquierdas- de presidente. Incluso el soberanismo debería cambiar el chip respecto a la monarquía: los australianos o los canadienses tienen una reina de jefe de estado y en cambio son más independientes que nosotros.

Pero si el 1992 fue el annus horribilis de la monarquía británica, en 2012 lo ha sido para la hispana. Si la corona no quiere ser otro paréntesis en la historia de España debería poner en marcha los mecanismos para una sucesión controlada. Entre otras razones porque el Rey, de 75 años, ya ha superado con creces la edad de jubilación y el Príncipe, con 44, la de ponerse a trabajar. Que Juan Carlos ceda ahora las funciones de jefe de estado al Príncipe me recuerda a Franco, que también las cedió temporalmente al comienzo de su larga agonía.

El Rey se piensa que España es juancarlista, pero no monárquica. Se equivoca: su hijo -el nombre de Felipe VI tiene sin duda connotaciones negativas para los catalanes aunque ahora remarquen que es Príncipe de Girona- tiene más opciones si abdica en vida. En Polonia se ríen mucho, pero al final resultará que la más sensata de toda la familia es la reina Sofía. No quiero ni pensar qué se habrá tragado esta mujer en cincuenta años de matrimonio. Una santa.

Publicitat

20 Comentaris

Publicitat
#15 Papaluna, Barcelona, 02/06/2014 - 16:32

El primer que va destacar-se per demanar l'abdicació del rei va ser Jiménez Losantos, i ben car que ho pagà en matèria de publicitat de grans empreses. Dit això, en Rius s'ho manega bé equidistant en quasi totes les polèmiques, el que no és desmèrit per a agrair-li que publiqui material 'sensible'

#14 Joan, bcn, 02/06/2014 - 12:39

Collons Rius, estas fet un periodista de raça.

#12 merce, barcelona, 16/04/2012 - 21:55

no perdem l esperança ¿alg ú s hagués pogut imaginar fa dos anys la primavera àrab?i ho ha caviat tot-RECORDEU I DESPRES SI N O hi contribuiu NO US QUEIXEU, q al setembre s han d recollir 55.000signatures oer a l´Assemblea per l´Independen cia pr pessentar-ho L EGALMENT al Parlament Europeu.

#11 Jordi, València, 16/04/2012 - 18:11

Abdique? Voldrà dir, Marxe´s! Abdicar, per què? Per què no un referendum? Monarquia sí o no. Senzill, lògic i sobretot, democràtic. No oblidem que és un rei imposat per un règim dictatorial i per tant, ningú el va triar. Ja n'hi ha prou de viure del conte. Que treballen i sense endoll, per favor

#10 Torras i Bages, Vich, 16/04/2012 - 12:26

La monarquia serà èticha o no serà.