Publicitat
La Punteta · 20 de Maig de 2015. 17:24h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Ada Colau està molt tendra

Colau, quan va boicotjear un míting d'ICV

Com que la campanya és tan avorrida el moment més divertit fins ara ha estat quan van expulsar, a empentes i rodolons, dos activistes de la PAH del míting de Mariano Rajoy dilluns passat a Barcelona. Encara és una conseqüència de l'Acord del Tinell: contra el PP s'hi val tot. També és veritat que s'ho han guanyat a pols.

Al ser un míting del Partit Popular gairebé tothom ha parlat d’agressions intolerables i del dret a manifestació. Dimarts sentia un tertulià a can Basté -del qual ometré piadosament el nom perquè el conec- que quan parlava dels "cops" semblava que parles d'Auschwitz.

Però l'exercici del dret de manifestació es fa fora del local, no a dintre perquè llavors no és una protesta pacífica sinó la voluntat expressa de boicotejar un acte electoral. He vist expulsar activistes de mítings del PSC -ara no sé si al Palau Sant Jordi o al Pavelló de la Vall d'Hebron- amb la mateixa contundència.

Com volien que els rebessin si era un míting del PP? Amb els braços oberts? Amb floretes? Amb copets a l’esquena?. Encara recordo el dia que Ada Colau va dir que “si el PP desoye un millón de firmas, en España no hay democracia” hores abans de presentar la iniciativa legislativa popular sobre desnonaments al Congrés dels Diputats.

Doncs, no. Ada Colau potser no se’n recorda del franquisme perquè és molt jove (Barcelona, 1974), però llavors sí que no hi havia democràcia. La manca democràcia només té un nom: dictadura. Ja està bé d’erosionar l'actual sistema, sobretot si governen els altres, perquè al final ens l'acabarem carregant. La República de Weimar també va tenir un problema de desprestigi.

Si Ada Colau no hi està d’acord, que és ben legítim, el que ha de fer es treballar per assolir una majoria alternativa al PP. En això fa com els d’Iniciativa -ara socis electorals, per cert- que sempre veuen el dimoni darrera del Partit Popular. Però els ecosocialistes tenen tres diputats al Congrés -i encara pels pèls- i els populars 186. Almenys per ara.

Jo, la veritat, estic una mica fart dels numerets de la PAH en campanya electoral. Com quan una vintena de iaioflautes talla la Ronda Sant Pere en plena hora punta. Sempre reben els mateixos: l’Alberto Fernández, el Duran, el Rajoy. Per què no fan un escarni a la pròpia Ada Colau? Perquè són els seus, clar. Malgrat que quan va plegar va dir allò que "quiero aclarar lo que ya he dicho muchas veces: no voy a 'fichar' por ningún partido político". Per això és una manera subtil de fer campanya.
 
Encara recordo la cara d’Imma Mayol quan Ada Colau es va vestir de Superwoman per rebentar-li un acte electoral. Qui li anava a dir que un dia la substituiria a ella de cap de llista i que, de retruc, faria fora Ricard Gomà. La política és una cosa molt seriosa. Avui em deia la socialista Anna Balletbò, espero que em perdoni la indiscreció, que el més important per dedicar-s'hi és sentit comú, treballar les hores que calgui i no robar. Bé, ella hi afegia també no tenir deliris de grandesa, indirecta que crec que anava pel Mas.

Al final tindrà raó Jaume Collboni: la líder de Barcelona en Comú està molt tendra per governar. A part d’aquest complex de superioritat habitual de vegades de l’esquerra -nosaltres som els bons, la resta és màfia pura-, ha fet propostes que no tenen cap ni peus com crear una moneda local en plena època de l’euro. Semblarem aquells municipis de la rereguarda republicana que, durant la Guerra Civil, van haver d’emetre moneda pròpia per falta de liquiditat.

Però, personalment, la que m’ha fet més gràcia ha estat la de crear una altra Oficina Antifrau com si no fos prou ineficaç la que ja tenim. Sembla mentida que la idea hagi sortit de Jaume Asens, que és advocat, perquè si hi ha un cas de corrupció el que has de fer és anar als Mossos, a la fiscalia o al jutjat de guàrdia. No crear més organismes burocràtics.

 

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#7 xavier fabra, barcelona, 21/05/2015 - 09:44

xavier rius , te haría un a petición y es que tus artículos los escribieras también en castellano ya que me gustan mucho y me gustaría compartilos en facebook con amigos , el google traslate no traduce con coherencia , gracias

#7.1 Joan, Barcelona, 21/05/2015 - 18:06

Curiós que algú que es digui Xavier tingui tots els amics monolingües castellans oi? S'agafa abans un sicari del CNI amb residència a l'espanya profunda que un coix com el Losantos..

#6 tm, Gràcia, 21/05/2015 - 08:35

D'acord. Tots estem tendres. Segur que quan vas començar a fer les teves cròniques estaves super preparat. O Narcís Serra, quan va guanyar les primeres municipals, tenia un currículum extensíssim quan a dirigir ajuntaments.

#5 Lo Tío Collons, Espolla (Alt Empordà); demà rumb a LAX, 20/05/2015 - 20:58

Rius, tio, que l'has palpat allà on es pot mesurar millor la tendresa d'una dona...?
Mira, ara que ho penso, miilor dir-ho de l'Ada Colau que en Jaume Collboni...dit sense acritut ni coses rares.
Apa, salut.

#4 Manolo, Barcelona, 20/05/2015 - 20:50

La verdad, la verdad, la verdad, es que esta sra me da más miedo que una pedregada Siempre me ha parecido una "trepa"

Además va acompañada de la monja de Montserrat. Casi nada

Los de IU que le acompañan, hace tiempo que son pocos y se olvidaron de nuestro PSUC, por lo que les queda ya poca cuerda

#3 Jonovullcobrarenmonedalocal , Barcelona (España), 20/05/2015 - 19:11

La veritat es que això de la "moneda local" no és un invent de la Colau; s'està fent a molts llocs últimament, lamentablement, al meu entendre.

La gent vol tenir una moneda amb la qual pugui comprar a tot arreu i el que vulgui, no una moneda que els imposi restriccions.

#3.1 Jonovullcobrarenmonedalocal, Barcelona (España), 20/05/2015 - 20:33

Per comprovar-ho n'hi ha prou amb anar-hi a qualsevol país que no tingui l'euro, el dòlar o una altra moneda forta com a pròpia i observar l'inusitat interès dels nadius per canviar la seva moneda "local" per la que porta el viatger.