El passat 27 d'octubre escrivia al meu facebook la següent entrada. Per la seva actualitat després de la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, aquest divendres la transcric fil per randa i m'estalvio la feina de fer un nou article:
La pregunta fonamental és: què faran els Mossos si el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ordena detenir el regidor de la CUP de Vic Joan Coma? Aquest és el quid de la qüestió, el rovell de l’ou. Suposo que faran el que han fet sempre: obeir. Al capdavall són policia judicial. Però llavors el procés pot entrar en la fase definitiva: la del ridícul.
Miquel Iceta ho plantejava en aquests termes en una entrevista diumenge passat: “Què passarà en aquest final si és un xoc de trens? Els Mossos d'Esquadra faran cas, per exemple, d'una ordre de l'Estat de retirar les urnes? Hi haurà mossos que ho faran i mossos que no? Què passarà amb els que no en facin cas? L'escenari de la desobediència és molt complicat”.
Perquè és evident que hi ha agents a favor de la independència -fins i tot han creat un col·lectiu vinculat a l’ANC amb aquest nom: Mossos per la Independència-, però sospito que la major part dels 17.000 membres del cos el que volen és cobrar a final de mes i no prendre mal. També han rebut molts cops de bastó de la CUP -la darrera de Benet Salellas al Parlament- com per trencar-se la cara ara per un regidor antisistema.
La CUP, doncs, posarà previsiblement el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el cap del cos, el comissari Trapero, el de la paella, entre l’espasa i la paret. No sé quin és el grau d’implicació personal de Jordi Jané amb el procés, però costa de creure que un conseller d’Interior desobeeixi un tribunal de justícia encara que no combregui amb les seves decisions.
Al capdavall, a més d’advocat, és professor de Dret Constitucional a la Pompeu Fabra i a la Rovira i Virgili. Jo encara el recordo de quan feia de portaveu de CiU a les comissions d'Interior al Congrés de Diputats. Jordi Jané i Guasch -nascut a l’Arboç el 1963- és d’aquells diputats que no han trencat mai cap plat.
Però, a més, hi ha dos aspectes que cal tenir en compte: primer, la major part del sou dels Mossos el paga el Ministeri de l’Interior. Sí, podem entrar en el debat de Espanya ens roba i tota la pesca -ha anat de baixa des que hem entrat en la fase del referèndum-, però si els mossos deixen un dia de cobrar a final de mes per culpa del procés dubto que es facin indepes.
Segon: encara que no ho sembli el desplegament dels Mossos d'Esquadra depèn d’un acord polític de mitjans dels 90. De quan pintàvem alguna cosa a Madrid. De fet, la federació va votar el 1987 la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que gairebé relegava la policia de la Generalitat a un cos auxiliar. Però això és també un gran inconvenient: els acords es poden trencar o revocar. En aquest cas ni tan sols està corroborat per una llei orgànica.
PD/ Ara caldrà veure la reacció de la CUP, però previsiblement no hi haurà Pressupostos ni procés. Si no hi ha Pressupostos, el president Puigdemont ha de convocar eleccions: s'hi ha compromès repetidament. I si hi ha eleccions difícilment es reeditarà Junts pel Sí i, en tot cas, el mapa polític previsiblement farà un tomb electoral. Què passarà amb el PDECAT en el futur?. Encara és un misteri, però exconvergents: benvinguts a la realitat. En ocasions, pot ser molt dura. Només valia dir, per acabar, una cosa: la culpa no és dels Mossos. Els Mossos fan la seva feina. Però algú al carrer Provença, nova seu de l'antiga Convergència, hauria de començar a treure'n conclusions.
