Publicitat
La Punteta · 22 de Febrer de 2016. 10:14h.

FRANCESC GAMBÚS

Eurodiputat independent en el Grup del Partit Popular Europeu al Parlament Europeu

Afers, relacions, acció?

Fa molts anys que Catalunya té una agenda pròpia d’afers exteriors, d’acció exterior, de relacions exteriors, diguin-ho com vulguin, sense oblidar, però, que cada mot vol dir el que vol dir.

La Catalunya de l’exili tenia relacions exteriors. Potser Unió la que més, o la que més va aconseguir emparentar amb els principals poders fàctics europeus a través de la família democratacristiana. Però no vam ser els únics. I la Catalunya de la democràcia ha mantingut aquella tradició tant nostra de viure oberts al món per aportar-hi i per beneficiar-nos-en. “Real politik”. Tampoc som els únics de l’Estat espanyol en tenir una agenda exterior de rellevància. Euskadi, Galícia, Navarra, Andalusia (per citar els més destacats perquè d’agenda exterior, en té tothom), disposen d’una important xarxa de relacions exteriors amb dirigents ben capacitats.

A molts els vaig conèixer i tractar durant els dos anys i mig (2011-2014) que vaig ser responsable de la Direcció General de Relacions Exteriors dels dos governs d’Artur Mas. Evidentment, cadascú amb els seus objectius i voluntats, però tots acabant fent més o menys el mateix: buscar oportunitats per als nostres països i territoris, explicar allà on ens volien escoltar la nostra visió del món, d’Europa, d’Espanya, de la Mediterrània o de Catalunya, i cercar associacions i complicitats amb altres actors internacionals, fossin regions, xarxes de regions o ciutats, estats o organitzacions de caràcter global.

Per això em sembla absurd, estúpid i desproporcionat el recurs del govern espanyol a la Conselleria d’Afers Exteriors, Participació i Relacions Institucionals, perquè l’únic canvi real s’ha produït en el nom de la conselleria, però no en les competències que ja tenia i que mai van ser recorregudes pel govern espanyol, ni el d’ara del PP, ni els anteriors del PSOE.

És estúpid perquè, primer, el nom no fa la cosa i, segon, des d’un punt de vista, diguem-ne, espanyol, perquè el canvi de nom i rang de la conselleria només perjudicava al procés i a la seva projecció exterior. Fins ara tothom havia rebut -amb més o menys resistències o interferències de la diplomàcia espanyola- al secretari d’Afers Exteriors o al director general de Relacions Exteriors. Fins i tot la vicepresidenta Joana Ortega -en ple procés, l’any 2013- va mantenir dues reunions amb el ministre de Defensa francès. Però difícilment -malauradament, afegiria- cap Estat es ficarà en l’embolic de rebre un “minister of Foreign Affairs of Catalonia”, pel que suposaria de reconeixement de la causa catalana.

En canvi, amb aquesta enèsima decisió absurda sobre el procés català per part del govern espanyol del PP s’han posat nous arguments sobre la taula per no fixar-nos en com de malament es fan de vegades les coses a casa -per manca de rigor, de seriositat, de voluntat real de fer bé la feina-, obligant-nos a tots a alinear-nos darrera del govern de la Generalitat.

Podem ser crítics, hem de ser-ho, amb el que fa el Govern. I en aquest cas concret, amb el que fa en matèria d’afers, accions, relacions exteriors. No es fan les coses precisament bé ni amb la intel·ligència política deguda. Però, alhora, sempre ens tindran al seu costat mentre hi hagi algú que tingui la temptació de tancar-nos, als catalans, a casa nostra amb pany i forrellat. Som un país d’homes i dones lliures que sempre hem voltat pel món i que sempre hem deixat que el món voltés per casa nostra. I Unió sempre ha estat i segueix estant a l’avantguarda de tot això. Des del govern i des de fora.

Francesc Gambús, eurodiputat d’Unió.





Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 llorenç, granollers, 27/02/2016 - 08:30

Totalment d'acord. Una provocació innecessària i infantil que, a la pràctica, només fa mal. De debò que tenim una facilitat per fotre'ns trets als peus nosaltres mateixos que espanta...