La Punteta · 22 de Febrer de 2013. 10:42h.

JAUME BORRÀS

Agènciatia.cat

"En algun lloc, es diu, existeix un servei d'espionatge digne, secret i omniscient. L'única cosa dolenta és que està en el cel." I perquè Catalunya no és el cel, ni tan sols l’oasi que molts havien venut o precisament perquè s’havien venut semblava un oasi, els casos d’espionatge de Método 3 a Catalunya són indignes, ja no són secrets i la seva omnisciència només pot ser saber la veritat del que ha passat.
 
Método 3 podria fer seva la cita de John Edgar Hooner (fundador del FBI): “només som una organització de recollida de dades. Nosaltres no exculpem ningú. Nosaltres no condemnem ningú.” I tan amples. Mentre a Alícia Sánchez-Camacho i la seva decisió de no informar de les revelacions, li aniria bé allò que va dir Mata Hari (condemnada a mort per espionatge): “si algú diu que em va proporcionar informació secreta, el delicte el va cometre ell, no jo". I tan ampla. I a tot plegat es podria aplicar aquella dita de John Le Carré en “un espia perfecte”: "això és el país de les insinuacions; parlar sense embuts és per a pecadors." I tots tan amples.
 
Doncs no! Necessitem pecaminosos de tota aquesta vergonya, d’aquest sistema putrefacte d’escoltes i persecucions; parlar sense embuts per saber tota la veritat de la vergonya. La nostra democràcia no es pot permetre quedar-se en qui ha espiat i qui ha estat espiat. Ha d’arribar fins el final per saber qui pagava aquests seguiments, amb quins diners i sobretot amb quina finalitat. Res no es fa perquè sí!
 
Però estic convençut que en això, com en moltes altres coses, passarà el que deia Sherlock Holmes: “res resulta més enganyós que un fet evident”. I aquí ens voldran fer trampa. El fet ja és evident però acabaran fent-nos creure que això passa a d’altres països, ho normalitzaran, amagaran proves (les que coneixem són fruit de revenges), embolicaran la vergonya sota banderes, faran el "i tu més", es culparan uns i altres i el que és un fet evident es convertirà en unes conclusions enganyoses en què, el temps i els poders, hi aniran llençant sorra per ser colgades.
 
"Catalunya era un sanatori que per moments es tornava cada vegada més boja, i on tot el que semblava bé estava amb certesa malament” (revisió de John Le Carré). I és que la bogeria ha agafat el bastó i la merda de la muntanya ja fa molta pudor. No són nomes els Mortadelo i Filemón els qui caguen. Estem de diarrea generalitzada. Corrupció, tràfic d’influències, finançaments il·legals, comissions... Tot presumpte, però o fem neteja o aquest viatge cap a Ítaca el farem amb massa corsaris.
 
Per cert benvolgut Xavier: em fèieu patir. En aquest país avui qui no és espiat, no és ningú. Ara veig que E-Notícies forma part de l’oligarquia (concepte persones i poders que dominen algun sector) de la societat catalana.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat