Publicitat
La Punteta · 18 de Novembre de 2011. 16:47h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Al Senat, no votis

Després de més de 30 anys de democràcia no acabo d'entendre perquè serveix el Senat. Més ben dit: no serveix de res. Només, com a molt, per vetar alguna llei del Congrés, però torna a la cambra baixa i surt endavant igualment. Per això, diumenge vinent no en votaré cap. Ni tan sols al doctor Broggi malgrat el respecte que li tinc perquè l'únic que vol Esquerra és mantenir l'escó peti qui peti -mai més ben dit- ara que ja no va amb el tripartit. Espero que no ens donin un disgust. Si no, em sentiran.

Fins i tot Felipe González i Miquel Roca -un dels pares de la Constitució- fan autocrítica en el seu "¿Aún podemos entendernos?" (Planeta) i admeten que va ser "mal diseñado". Val a dir que, a favor seu, hi ha el fet que sortíem d'una dictadura i no hi havia "experiència històrica sobre lo que era el funcionamiento de un Senado en un Estado complejo" (pàg. 65).

Els partits fan servir el Senat, en efecte, com una mena de cementiri d'elefants -dit amb tot el respecte pels elefants i pels senadors-: el lloc ideal per anar a parar després d'una llarga trajectòria de servei al partit més que al país. El Senat és com Benidorm, però sense platja. Ara que malauradament estan de moda, una prejubilació de luxe.

Vaig arribar aquesta conclusió -no cal ser cap llumenera, d'altra banda- el passat 9 de febrer quan el Parlament de Catalunya va escollir els vuit senadors -amb el vot en contra de SI i l'abstenció de Ciutadans- que "representaran la Generalitat a la cambra alta espanyola" segons la nota oficial magrat que, en realitat, no representen a la Generalitat, sinó cadascú al seu partit.

Als que els hi va tocar la loteria van ser -per ordre de llista-: Joan Maria Roig; Jordi Vilajoana, Eva Parera, Coralí Cunyat (CiU), Maria Assumpta Baig, Joan Sabaté (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC) i Joan Saura (ICV-EUiA). Esquerra es va queda fora pels mals resultats electorals -com a la Mesa- però pels passadissos de la Ciutadella corre la brama que la preuada cadira era per a Ernest Benach -que anava segon per Barcelona i va plegar quan va veure el pati- o per a Josep Huguet.

A hores d'ara no cal que els hi expliqui els mèrits de Joan Saura per haver estat designat senador en representació de Catalunya perquè són coneguts amb escreix: Iniciativa va recol·locar-lo al Senat després del seu brillant pas pel Departament d'Interior. Per això van deixar sense escó els seus socis de coalició, EUiA, perquè fins aleshores ocupava la plaça Joan Josep Nuet. Durant la campanya hem pogut veure la germanor entre ambdues forces polítiques -fins i tot s'han contraprogramat mítings- ara que ja no estan al poder. El poder, com en l'època de les desavinences a CiU, enganxa.

Joan Sabaté és aquell alcalde d'ICV que es va passar al PSC després d'unes eleccions municipals, però si m'ho permeten m'hi ficaré poc perquè va patir una desgràcia personal el passat mes de setembre en morir-se-li un fill de 27 anys mentre feia barranquisme a França. L'altra senadora socialista, Maria Assumpta Baig, la van enviar a Madrid després d'haver estat diputada durant la llarga travessa del desert entre 1995 i 2003. De professió, mestre de primària.

Joan Maria Roig va ser alcalde d'Amposta en els temps durs del Pla Hidrològic, diputat al Parlament i president de l'Associació Catalana de Municipis quan aquesta era minoritaria enfront la progre Federació Catalana de Municipis. Jordi Vilajoana -probablement un dels pocs amics que té Artur Mas, segons Pilar Rahola- va ser conseller de Cultura, diputat al Congrés i portaveu de CiU al Senat. Ara, com que ha estat escollit pel Parlament, s'ha estalviat haver de fer campanya.

Eva Parera ha estat amb tota seguretat la portaveu d'Unió més fugaç perquè amb prou feines va durar tres mesos, però ja se sap que, a Unió, Duran fa i desfà. Com a premi de consolació ha estat designada senadora sense que se sàpiga amb exactitud els seus mèrits. De Coralí Cunyat no en sé res ni a favor ni en contra -millor per ella- llevat que és regidora de l'Ajuntament de Girona per CiU, però aquí tenen una mica de currículum.

Mentre que Alicia Sánchez-Camacho fa servir el Senat -com feien els seus predecessors Daniel Sirera o Josep Piqué- per mantenir el contacte amb el carrer Génova; tan important en un partit en el que, tradicionalment, els presidents els posa Madrid. De fet, el principi de la fi de Daniel Sirera va començar el dia que es va resistir a cedir el seu escó a Sánchez-Camacho.

Generalment, doncs, t'envien al Senat -o al Parlament Europeu, una altra bicoca- després d'haver estat ministre o diputat o alt càrrec o simplement tenir responsabilitats a la direcció perquè així el sou el paga la cambra alta -és a dir, el paguem entre tots- en comptes del partit. Si fa no fa com a la Diputació de Barcelona.

Només cal veure que han estat senadors membres il·lustres de la classe política espanyola que, amb el temps, han passat a segona fila com Manuel Fraga o Juan José Lucas (PP), Joan Lerma (PSOE), Carmen Alborch (PSOE) o Iñaki Anasagasti (PNB). També, per descomptat, de la catalana amb el president del PSC, Isidre Molas, o el dirigent d'Iniciativa Jordi Guillot, un altre incombustible.

Comparat amb el que ha costat en aquest país un aeroport sense avions -com el d'Alguaire, per exemple: 100 milions d'euros- el pressupost del Senat és relativament baix: 55 milions. Però posats a fer retallades potser que comencem per aquí. És veritat que per donar exemple enguany han reduït el pressupost un 6%, però d'aquesta cinquantena de milions gairebé 23 són per despeses de personal entre els sous dels senadors i de la resta de la plantilla.

L'any 2011 serà recordat per la Primavera Àrab -a veure com acaba-, però també perquè els ciutadans europeus ja no volem ser tractats tampoc com un ramat de xais. Si no serveix ni com a cambra de representació territorial -al darrer debat sobre les autonomies només hi van anar quatre ministres- més val que el tanquin.

 

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#4 Marian, Barcelona, 13/07/2012 - 23:20

Escons en blanc! Ara per ara, la manera més ràpida de buidar el senat.

#3 albert, Sant Cugat, 20/11/2011 - 22:30

Jo he votat ESCONS EN BLANC.

#2 Jaume, Navàs (El Bages), 19/11/2011 - 14:38

Sempre que PP i/o PSOE es presentin a unes eleccions que afecten el futur del meu país, sempre anirá a votar, sigui per la cambra que sigui i votaré representants d'inequívoca obediència catalana per molt inútil que consideri la cambra on m'han de representar. No sóc neutral.

#1 josep, bcn, 19/11/2011 - 02:01

Jo crec que cal votar, encara que en aquest cas el vot a d'anar pels representants d'ESCONS EN BLANC. Es la manera més fàcil de visualitzar la comèdia que suposa aquesta farsa senatoril.

#1.1 Ramon, Barcelona, 19/11/2011 - 16:25

Jo també votaré ESCONS EN BLANC. Només que hi hagi 1 escó buit al Senat, tothom, fins i tot ells, entendrà que el Senat no serveix per a res. El Senat no val ni per Catalunya ni per Espanya. En això, nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols ens podem posar tots d'acord demà.