Si Jordi Serra continua apel·lant al vot de la por contra el PP aconseguirà finalment que Xavier García Albiol sigui alcalde de Badalona. Ho dic perquè totes les entrevistes que he llegit fins ara -com la del 27 d'abril a l'Avui ("Badalona ha de donar una bona lliço al PP) o la del 30 de gener a El Mundo ("No me imagino a Badalona gobernada por García Albiol porque no ocurrirá")- traspuen que està literalment acollonit.

S'entén que faci servir aquesta estratagema perquè José Zaragoza, un geni del màrqueting polític, n'ha tret notable rendiblitat electoral en successives eleccions generales, municipals i europees des d'aquell famós "Si tu no vas, ellos vuelven" o "Felipe o Aznar, tu decides". Però algú li hauria de dir a Jordi Serra que les eleccions es guanyen des de la il·lusió, no des de la por.

Badalona és, d'altra banda, un dels pocs municipis socioconvergents de Catalunya: governen plegats PSC i CiU. Ves per on, els socialistes critiquen molt el cas Palau, però a l'hora de la veritat obliden el detall que el tinent d'alcalde de Badalona, Ferran Falcó, està imputat pel cas Adigsa. Entre d'altres coses perquè necessiten dels vots de CiU per governar. I que consti que estic segur que Falcó és innocent.

A més de Barcelona, Badalona és una de les ciutats que els socialistes corren més risc de perdre: al desgast de governar des de fa 32 anys s'hi afegeix el fet que els sucessius relleus des de 1979 no han acabat de funcionar: a Joan Blanch el van fer fora de les llistes i ara s'ha tornat sobiranista, Maite Arqué ha acabat recol·locada al cementiri d'elefants del Senat -com un altre il·lustre ex: Joan Saura- i Jordi Serra no ha tingut prou temps per consolidar-se des que va accedir al càrrec el 2008. Com Jordi Hereu, pot passar a la història com l'alcalde que va perdre l'alcaldia. Segur que el seu partit no li perdonarà.

Per què? El periodista Enric Rimbau, en un excel·lent reportatge publicat a El Temps el passat 2 de novembre, afirmava: "si preguntem qui és Jordi Serra pocs sabran que ens referiem a l'alcalde de Barcelona, del PSC. Per contra, Xavier García Albiol, ha aconseguit una popularitat dins la ciutat i a fora".

Ho vaig poder comprovar in situ l'estiu de l'any passat quan, un dia de mercat, me'n vaig anar fins al barri de Llefià per veure com l'alcaldable del PP feia precampanya. No cal dir que més d'una senyora, entre petó i petó, li deia allò que ella havia votat tota-la-vida els socialistes, però que a les municipals el votaria a ell.

Com deia Àngel Vendrell, un líder veïnal de Badalona, en una entrevista a El Periódico el passat 22 de novembe: "alguns immigrants no estan acostumats a pagar despeses d'escala i generen friccions" i hi ha badalonins que ja "no se'n volen anar de vacances per por que els ocupin l'escala". A l'expresident de l'associació de veïns d'Artigues, per cert, no se'l pot acusar de xenòfob perquè fins i tot va recolzar la construcció de la nova mesquita malgrat les 5.000 signatures recollides en contra.

L'opinió sobe la immigració ha canviat: segons el darrer baròmetre del CEO és el tercer problema dels catalans -s'ha enfilat fins el 32% només per darrera de l'atur i la crisi- i quasi el 50% es partidari d'expulsar l'immigrant -fins i tot amb papers- que cometi qualsevol delicte. El mateix Ajuntament de Badalona va encarregar una enquesta, que no va fer pública fins un any després, segons al qual el 47% dels badalonins rebutja la immigració.

Amb aquests percentatges, a Xavier García Albiol només faltava que SOS Racisme o Iniciativa li fessin la campanya de franc amb les acusacions de xenofòbia davant la fiscalia. La immigració, ens agradi, o no té un impacte en al sanitat, l'educació o l'ordre públic. Si Xavier García Albiol transmet un missatge duresa és precisament perquè una part del seu electorat, cada vegada més ampli, és el que vol sentir.

Fins i tot, ara que l'han exculpat, la paraula romanès vinculada a la delinquència ha deixat de ser tabú: el passat dia 28 l'Avui informava, en portada, que Barcelona havia esdevingut una "Escola de carteristes" i que "grups de delinqüents romanesos capten carteristes i els duen a Barcelona per ensenyar-los a robar".

Tres dies després, el 31 de març, el gran Quim Monzó, se'n feia ressò a La Vanguardia ("Una vez más, Barcelona es líder"), que "hay grupos de rumanos que captan carteristas principiantes, los traen a Barcelona y aquí, a base de una sabia combinación de teoría y pràctica, día a día mejoran sus habilidades". Sense anar més lluny, crec que fins i tot els 52 presumptes membres d'una banda de robatori de coure desarticulada dimarts passat són de nacionalitat romanesa. Ja no sabria dir si d'ètnia gitana o no.