Publicitat
La Punteta · 9 de Juliol de 2014. 19:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Amorós per alcalde

Suposo que guanyarà Alfred Bosch perquè és el candidat de la direcció, però qui es mereix guanyar les primàries d’ERC és Oriol Amorós. Mai no hagués pensat que arribaria a aquesta conclusió perquè he vist sovint Amorós com el deixeble polític de Jordi Portabella. I he estat sempre molt escèptic sobre el portabellisme com a manera d'entendre la política. Jo estic a favor de la cultura de l’esforç, no del moviment tàctic.

També és veritat que, durant tota la campanya, a Portabella no se l’ha vist enlloc. No sé si per decisió pròpia o aliena. A mi la campanya d’Amorós em recorda la d’Al Gore. Aquell vicepresident nord-americà que, a les eleccions del 2000, va perdre amb George Bush després d'amagar Clinton, que sortia escaldat del cas Lewinsky. Però si al final va guanyar Bush va ser perquè el seu germà, que era governador de Florida, va fer el recompte a l’estat clau. Com hagués canviat la història si hagués vençut el candidat demòcrata. Potser la guerra de l'Iraq no hauria existit mai.

Tant se val, Oriol Amorós té Barcelona al cap i Bosch, quan parla de la ciutat, sembla que escrigui una de les seves novel·les. Ho vaig veure de seguida amb el qüestionari als dos candidats que van publicar els col·legues del diari Ara per la revetlla de Sant Joan. L'Alfred no donava ni una sola xifra. Tot eren frases que, amb franquesa, haguessin servit tant per Barcelona com per Albacete, posem per cas.

Quan li preguntaven “com pensa gestionar la desigualtats entre barris?” contestava amb oracions amanides de l’estil “no podem permetre una Barcelona a dues velocitats” o que “cal un gran pacte de ciutat”. Mentre que Oriol Amorós se sabia les xifres: “Amb un pressupost de 2.360 milions i un superàvit de 140 milions, Barcelona pot invertir als barris per crear feina i equipaments socials”.

Malauradament -dic malauradament perquè Oriol Amorós sap que no he estat mai un fan seu- aquesta primera impressió es va confirmar en entrevistes posteriors. Com la del dissabte passat al mateix diari. Bosch no donava cap xifra llevat que la present legislatura “acaba en principi el 2016”. Amorós, en canvi, se sabia fins i tot el nombre de barris i entitats de Barcelona: 73 i 5.000, respectivament.

En resum, Amorós és de números, Bosch és de lletres. Però per aspirar a l’alcaldia de Barcelona cal conèixer la ciutat i, en això, Oriol Amorós supera amb escreix el seu rival. A mi Alfred Bosch em recorda una mica Miquel Roca que, a mitjan 90, es va presentar com a candidat a les municipals després d’haver fet gairebé tota la carrera política a Madrid.

Ja em perdonarà el conegut advocat, però no en tenia npi. No vaig saber mai si Pujol el va enredar per cremar-lo definitivament com a successor o ell va pensar que era la seva última oportunitat. Però recordo que de les primeres coses que va proposar va ser enderrocar l’Imax del port de Barcelona. A mi, aquell edifici, també m’ha semblat sempre un bunyol, però allò d’enderrocar un edifici emblemàtic de la nova Barcelona que s’obria al mar no tenia ni cap ni peus.

Roca, per descomptat, va perdre per golejada -sense arribar a l’escàndol del 7 a 1 d’Alemanya a Brasil- i l’any següent va acabar fundant el seu bufet d’advocats després de filtrar a La Vanguardia -en Lluís Foix estava de guàrdia aquell cap de setmana- que no es tornaria a presentar com a secretari general de CDC. Pujol ja l’havia humiliat prou tenint-lo de secretari general per delegació durant molts anys.

Amb un agreujant final: els caps de llista d’ERC a Madrid són uns passavolants. Generalment hi estan només una legislatura: Pilar Rahola, Joan Puigcercós, Joan Ridao, ara Alfred Bosch. Tant per tant haver deixat Ridao una temporada més. Han aprofitat sovint el trampolí del Congrés per tornar a la política catalana via Parlament o via Ajuntament. I ja n’hi ha prou.

Els d’Esquerra, en efecte, critiquen sovint Duran, però el líder d’Unió ha sabut teixir durant la seva estada a Madrid un munt de relacions i complicitats que, a l’hora de fer política, també compten. A la capital de l’Estat el compadreo és gairebé tan necessari com la feina ben feta. Al Palace també s'hi va a treballar.

ERC hauria de tenir en compte que, encara que sigui un partit independentista, la Carrera de Sant Jerónimo és gairebé tan important com la Plaça de Sant Jaume. Ja n’hi ha prou de fer els passerells. N’hi ha que es pensen que cridant “brètol” des de la tribuna del Congrés serem més independents. I no és això. La política no és només fer numerets. Esquerra no serà un veritable partit de govern fins que ho entengui.

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#3 Antoni Serra, Sant Boi, 10/07/2014 - 17:11

ERC, serà ben aviat a dalt de tot de la Generalitat, mes del que es pensa la gent. Rius, deixa de dir bajanades i dedicat a llegir Historia, es bó per el cervell.

#2 Fi analista, Fi analista, 10/07/2014 - 09:51

Serà el 1er cas en la història del món mundial que el candidat de la direcciò mai ha tingut cap càrrec a cap direcciò i el candidat que no és de la direcciò resulta que és el número 4 del partit i va ser Presidenr d´ERC BCN. Quin fi analista Rius...

#1 i seguim pagant sanguneres..., que duren i duren, 10/07/2014 - 01:19

Superavit? Doncs perque no tornen els calers als que paguen els impostos. Ah no, que són necessàris per comprar vots.

#1.1 el talp venjador, Barcelona, 10/07/2014 - 11:50

els calers se'ls està quedant la Generalitat. que deu més de 155 milions a l'Ajuntament de Barcelona (alguns diuen que més), o sigui,que, en realitat, Barcelona està mantenint Catalunya amb els impostos cobrats als barcelonins, mercès al seu penós alcade. Això també és un expol