La Vanguardia publicava aquest dimarts una informació, a les seves planes d’internacional, segons la qual “La ‘intifada dels ganivets’ sega la vida de cinc palestins més”. En veure el titular em vaig apressar a llegir la resta de la crònica pensant que eren innocents o que havien estat víctimes de la policia o l’exèrcit israelià.
Però els fets eren aquests: primer dos palestins “van intentar atacar policies israelians amb armes automàtiques”. Entre els atacants hi havia “un policia de l’Autoritat Nacional Palestina”.
El periodista explicava aleshores que els agents israelians van aturar un d’ells en notar “que portava una bossa sospitosa”. Quan li van demanar que l’obrís “va treure una arma automàtica i va intentar disparar-los, però els guàrdies el van matar abans”.
Llavors l’altre atacant, que era més lluny, “va obrir foc sobre els policies i va fugir”. Els guàrdies el van perseguir “mentre continuava disparant fins que el van matar”.
D’altra banda, diumenge al matí, dos germans palestins “van apedregar cotxes de colons israelians i vehicles militars a prop de la ciutat cisjordana de Jenín i van intentar travessar el mur de separació entre Cisjordània i Israel”.
Quan una patrulla militar va arribar al lloc dels fets, els adolescents palestins “van obrir foc contra ells i finalment van ser morts pels soldats”. A més, “una adolescent palestina de 15 anys va intentar apunyalar un policia, que va aconseguir detenir-la a temps”.
Finalment, el cinquè incident en dos dies, un altre adolescent de 14 anys va tocar una dona israeliana per l’espatlla i quan ella es va girar “la va amenaçar amb un ganivet. La dona va poder fugir”.
El propi diari explicava que “l’augment dels atacs es deu a la frustració provocada per gairebé cinc dècades d’ocupació i la pèrdua d’esperança d’alguns que la independència palestina sigui possible”.
Segons fonts oficials, des de l’octubre del 2015 han mort uns 160 palestins, però “pràcticament tots ells agressors amb ganivets, armes o cotxes”. També 26 israelians.
En fi, no voldria entrar a debatre aquí l’ocupació dels territoris palestins, ni tan sols si Israel té dret a existir o no, sinó el simple tractament periodístic. Perquè la crònica en qüestió no era publicada pel diari palestí Al-Hadaf ni la cadena Palestinian Broadcasting Corporation o l’agència de notícies Wafa, sinó per un diari seriós com La Vanguardia.
I encara que anés signada pel correponsal a Jersualem, Henrique Cymerman, un home que em mereix tota la confiança a l’hora de parlar d’un i altre bàndol, ja se sap que els titulars es posen a la redacció.
Afirmar que “La ‘intifada dels ganivets’ sega la vida de cinc palestins més” no s’ajusta al que després detalla el text: els palestins, en aquest cas, eren els agressors. El dia que, a Europa, s’escampi l’apunyalament com a mètode terrorista canviarà la nostra opinió sobre Israel.
