Publicitat
La Punteta · 6 d'Abril de 2011. 17:32h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Aprovat pelat pels 100 dies

Malament rai si, en els primers cent dies de Govern, el president de la Generalitat ha de demanar "ajuda" a la premsa per explicar les retallades. Això ja ho va dir Carod-Rovira el 31 de març de l'any passat quan va reclamar més "complicitat" als mitjans en una entrevista a TV3. Quan un Govern demana "ajuda" als mitjans és que van mal dades. Però els mitjans no estem per ajudar al Govern, sinó per explicar el què passa i -com tota activitat humana- ho farem més o menys bé.

Francament, esperàvem més d'aquests 100 dies de Govern. Després de set anys de travessa del desert s'ha vist que ni tan sols estava l'equip format -Puig va anar a parar a Interior per carambola com demostra l'afer Crespo- i ha grinyolat la política de comunicació amb cada conseller a la seva. La prova és que el projecte estrella que han venut en la commemoració d'aquests cent dies ha estat la reforma de l'impost de successions. El Govern no tenia res més a vendre.

És veritat que l'herència rebuda -sobretot en matèria financera- qüestiona fins i tot la capacitat del PSC per fer oposició. A Islàndia han portat l'expresident als tribunals i aquí encara esperem que Castells doni la cara. Però amb 611.000 aturats hem trobat a faltar iniciatives contra la crisi econòmica. Dóna la sensació que Mas gestiona, però encara no governa.

En la roda de premsa de premsa de dimarts, per exemple, li vaig preguntar al president per les mesures concretes. Després d'uns moments de dubte va citar l'aprimament de l'adminstració, el nou pla de l'energia o l'ofensiva contra el fracàs escolar. Quan se li van acabar el arguments va passar la pilota al conseller Mas-Colell. Però l'única decisió ha estat la posada en marxa de la guixeta única per a les empreses. Benvinguda mesura però amb aixo no n'hi ha prou.

Amb els problemes a Derbi, a Sharp, a Cacaolat, a Alstom; el Govern -amb el conseller Mena al capdavant- hauria d'haver presentat un pla de xoc amb mesures de foment per als emprenedors, per a les Pimes, per als autònoms; que són al capdavall els que ens treuran de la crisi.

Curiosament en aquesta anàlisi sobre la manca de decisions coincideixen tant el PPC com Esquerra. El 'popular' Enric Millo ja afirmava el passat 4 de gener, un pèl prematur en aquest cas, que “CiU fa temps que sap que governarà, temps necessari per preparar reformes més dràstiques i immediates per a la recuperació econòmica del país". I el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, afirmava dilluns passat que "no hem vist durant auqests cent dies ni una mesura que millorés el texiti productiu".

En aquests cent dies he trobat a faltar també algunes decisions estratègiques doloroses, però necessàries. Per exemple la introducció del copagament en sanitat com proposava el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Si tard o d'hora haurem d'anar a copagament perquè el sistema no aguanta més -el tripartit ja va introduir el cèntim sanitari, declarat il·legal per Brussel·les- ara era el moment. Mas tenia l'oposició encara estabornida pel 28-N i els mitjans embadalits pels 60 diputats. Prefereixo el copagament a retallades en sanitat. Però ara ja és tard.

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat