Ara que hem prohibit els toros, cal prohibir també la caça. La diferència entre el nombre de toros morts a Catalunya d'una banda i el de perdius i conills de l'altra deu ser abismal. Ja sé que, en teoria, és una pràctica esportiva, però no he entès mai que hi ha de bo d'anar fotent trets per la muntanya. Vestits amb uniforme de camuflatge, n'hi ha que es pensen que són a Vietnam i tot.
Si volen fer exercici que pugin a peu a la muntanya perquè la majoria fan servir el quatre per quatre. I, en plena temporada, no hi ha més desgràcies per 'foc amic, com a Afganistan, perquè déu no vol entre caçadors, ciclistes, motoristes, excursionistes i boletaires. Sobretot a Collserola. Només faltava la moda dels quads. Aquests són els pitjors perquè es pensen que la muntanya és seva.
De retruc, també hauríem de prohibir la pesca, almenys la submarina. En la de superficie les forces estan més equilibrades. Però sota l'aigua, arpó amb mà, n'hi ha que es pensen que són el capità Ahab, el protagonista de Moby Dick. A la platja només s'hi ha d'anar a prendre el sol i a nedar com a molt. Prou esquilat està el Mediterrani.
L'altre dia em vaig banyar al litoral del Baix Ebre -la Costa Brava del sud- i ja no hi ha ni musclos ni eriçons. Només, de tant en tant, un escarransit peixet acollonit per la presència de l'home que, jo que sóc de secà, vaig ser incapaç d'identificar.
PD/ També el transport de bestiar com em deia el meu amic Òscar, l'únic independentista que conec al que li agraden els toros
