Unió té dues opcions: o enfonsar-se amb Convergència o intentar surar per si sols. A mi em recorden els de l’orquestra del Titanic. Aquells que continuaven tocant mentre el transatlàntic s’enfonsava irremeiblement.
Sempre, clar, que no sembli que les rates abandonen el vaixell abans d’hora. Però, com que a Unió, sempre l’han culpada de tots els mals ja no ve d’aquí. Encara recordo la roda de premsa que va donar Oriol Pujol després de perdre 12 diputats de cop a les eleccions del 2012. La culpa era del Pedro J., del vot de la por i del Duran. Per aquest ordre.
Sense menystenir l’impacte de les portades d’El Mundo en la campanya -que després s’han demostrat verídiques- no va haver-hi cap autocrítica per part del llavors número dos de CDC. Ni tan sols pel famós cartell de Mas en pla messies. A mi sempre m’han dit que va ser idea del conseller Homs.
És veritat que la representativitat electoral d’Unió és una incògnita. I que difícilment tornaran a tenir els 14 diputats que tenen ara. Però a aquest pas CiU tampoc arribarà a tenir-ne 50 mai més. Almenys Unió se sap què és -un partit demòcrata-cristià- mentre que per votar Convergència ja tenim Esquerra.
El problema és que si han arribat fins aquí és perquè els consellers d’Unió al Govern han estat invisibles. Jo sempre em pregunto: a les reunions de Consell Executiu de què parlen?. Com pot sortir Joana Ortega l’últim diumenge de venent els preparatius de la consulta quan ella ja sabia que no es faria?.
Només quinze dies abans que ens ho confirmés el president Mas a Palau. Al capdavall, ella i el conseller d’Interior -per raons òbvies: un conseller d’Interior no es pot saltar la legalitat a no ser que sigui de la CUP- eren els més oposats a continuar endavant.
Com els diputats d’Unió. Amb la llei de l’homofòbia es van desmarcar tímidament en votar en contra dels articles sobre la inversió de la càrrega de la prova, les sancions i l'ensenyament. Això sí després de la carta setmanal de Duran. Però a l’hora d’aplaudir es van aixecar tots.
Quan dimarts passat sentia Artur Mas proposant com a pla B unes eleccions anticipades “on alguns partits decideixin fer candidatura i programa conjunt” pensava en Duran al que, des de la seva habitació del Palace, se li devien posar els pèls de punta.
El propi Ramon Espadaler, a la tarda, va haver de recordar-li molt amablement al president de la Generalitat que ells no estan ni per una DUI ni per anar amb ERC. Però això no ha impedit que la nova fornada que dirigeix Convergència -Josep Rull, Francesc Homs, etc.- s'aferri a la proposta.
Perdonin que em repeteixi, però ja vaig dir en un article anterior que l’únic que vol CDC amb la llista unitària és salvar els mobles. El que no sabia és que fos a costa d’Unió. Els cadells de CDC, que ara ja passen de la quarantena, li han perdut tot el respecte a Duran.
Unió de Joves celebra aquest cap de setmana a Mataró el seu 16è congrés amb discurs inagural de Ramon Espadaler i cloenda diumenge de Duran i Lleida. Estaria bé que, a banda d'escoltar discursos i empaitar la militant del costat, reflexionessin sobre el futur de CiU abans no s’enfonsi.
Els països, amb independència o sense, necessiten partits sòlids a dreta i esquerra per funcionar. I aquí la dreta encara va acomplexada.
Ells sabran què fan. Es juguen el futur del partit en tres mesos.
