El jutge de l’Audiencia Nacional Santiago Pedraz -que aparentment és un home seriós i discret: no com Baltasar Garzón o Santago Vidal per entendre’ns- acaba d’arxivar per segon cop les acusacions dels Mossos contra la Policia Nacional per la presumpta xivatada als gihadistes. Ara qui dimitirà, president?.
Ho dic perquè aquest dimecres, en la seva entrevista a Ràdio Estel, va afirmar que en un altre Estat una polèmica com aquesta hauria provocat “autèntics estralls i dimissions en cadena”. “Això a Espanya no passa, es poden fer les bestieses més grans inimaginables i la cosa acaba en no res o fins i tot amb una acusació contra la víctima”, va afegir
I dijous el líder de CiU tampoc no va tenir un bon dia perquè a Cambrils -en suport de la candidata de la federació, Mercè Dalmau- va insistir que Espanya “no només és un Estat hostil contra els temes de Catalunya” per l'afer dels gihadistes, sinó que també “és un Estat inepte per resoldre temes bàsics del país que afecten a la gent”. Mas ho va dir hores després que s’espatlles Rodalies, però també hores abans que s’espatllés el Metro. I, sobre la xarxa de Metro, sí que tenim competències.
Mentre que el passat 15 de maig, l’endemà que esclatés la polèmica, ja va aprofitar un acte electoral a Tremp per afirmar que “el que no té presentació possible és que hi hagi estaments de la Policia Nacional que es dediquin a entorpir una operació d’aquesta envergadura i no només això, van posar en perill la integritat física de determinades persones”. Com es poden fer acusacions tan greus amb peus de fang, president?
El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, -i el director general de la Policia, Albert Batlle- se’n penediran tota la vida de la roda de premsa de fa una setmana. Han posat en risc la seva carrera política. Interior és una cartera calenta que pot propulsar el seu titular, però també estimbar-lo. Només cal recordar com va acabar Àngel Acebes, que era el candidat preferit d’Aznar per succeir-lo. Ara no està ni en la política activa.
Espadaler va fer servir aquell fatítidic 14 de maig acusacions molt dures. Va parlar de “posar en risc” la vida d’un agent dels Mossos -cosa que el jutge descarta-, de fet “molt greu”, fins i tot d’“actuació delictiva” d’un altre cos de seguretat. S’ho hagués pogut estalviar a la vista de la decisió judicial. Fins i tot devien tenir els seus dubtes perquè la veritat és que el 324 va tallar de seguida la connexió en directe malgrat la gravetat de la denuncia.
En el fons es va limitar a confirmar la versió periodística que havia circulat fins aleshores, però no va aportar cap dada nova. Tampoc proves. La informació, per cert, la va treure un mitjà digital el director del qul acaba de saltar ipso facto. No sé si per alguna relació amb l'afer en qüestió. I l’autor de la notícia és el mateix que havia rebut una moto de regal abans d’incorporar-se en qualitat d'alt càrrec a l’Oficina Antifrau. No vul ser malpensat, però el mateix digital va publicar el 2012 una exclusiva de l’Oficina Antifrau sobre el president de la Caixa, Isidre Fainé, que es va arxivar a una velocitat inusitada al cap de quinze dies.
Però el pitjor de tot és com poden haver jugat amb els prestigi dels Mossos? Per què ho han fet? Per contrarrestar les crítiques del ministre de l’Interior, Jorge Fernández, a Àngel Colom? Per transmetre la idea que aquí sí que combatem el gihadisme i, en canvi, Espanya posa traves?. A pocs dies de les eleccions municipals tot plegat fa, malauradament, una incomprensible flaire electoral.
Encara pitjor: què els hi diran ara als ciutadans que han vist com es barallaven dos cossos policials si un dia d’aquests tenim un atemptat gihadista? Com podran a partir d’ara col·laborar els Mossos amb la Policia o la Guàrdia Civil o fins i tot el CNI -TV3 ja va desvelar un dia la seva seu a Catalunya en una connexió en directe pel TN tot per donar peixet a un acte convocat per la JNC- si s’ha trencat la confiança?. Estem jugant amb foc. Però cada vegada estic més convençut que, amb aquesta classe dirigent, difícilment arribarem mai a la independència.
