Vostès han esta mai a un míting de Convergència? Jo, per feina, n’he estat en un munt: és una radiografia de les classes mitjanes d’aquest país. Ara, diga’ls-hi a les iaies que votaven Pujol, als botiguers, als professionals lliberals, als autònoms que han de votar un exdirigent d’Iniciativa.
És veritat que tota la claca mediàtica de Convergència s’ha llançat, en tromba, a vendre la bondat del fitxatge. De fet, TV3 va començar a fer-ho ahir mateix. Però no deien que Romeva era un pijo-progre com Joan Herrera?. El millor de la llista és que veurem un lliberal com Xavier Sala i Martín votant tot un exeurodiputat d’Iniciativa.
Sí, segur que ara saltarà algun dient que cal canviar el xip, que hem avançat dues pantalles, que no hi ha res “tan agosarat com el que està passant a Catalunya”. Pero, en política, tant o més important que intenta arrabassar vots al contrari és intentar mantenir els teus.
I els votants tradicionals de Convergència es deuen estar passant, en massa, a Unió. Duran, des de la seva habitació del Palace, ha d'estar saltant d’alegria pel favor. Sembla que al final, en política, els miracles existeixen.
Si Ramon Espadaler ho sap fer bé recollirà un munt de vots que no entenen com un exeurodiputat d’ICV que acusava CiU de fer "demagògia" ara va primer per davant d'Artur Mas. Aquestes coses, ja em perdonaran, no les fan ni els grecs.
Ara sí que a Mas li pot passar com a Xavier Trias. Trias ha deixat de ser alcalde de Barcelona perquè, en ple procés sobiranista, els seus votants de l’Eixample o Sarrià es van quedar a casa mentre els d’Ada Colau van anar a votar tots.
El resultat és prou conegut: Colau, 11; Trias, 10. Per un regidor ha estat alcaldessa la candidata de Barcelona en Comú. I si no és tonta -que no ho és-, pot ser-ho durant molts anys.
A Trias li va enfonsar definitivament la campanya Josep Rull el dia que va dir que es presentarien a les eleccions "amb un programa clar i explícit a favor de la independència”. Perquè una cosa és dir-ho a Madrid, que queda molt valent, i després haver d'haver-se de barallar per cada vot a Barcelona.
A més, si en un article anterior -perdonin l'autocita- deia que Mas li havia fet un gol a Junqueras val a dir que, a l’hora de confeccionar la candidatura, la cosa ha quedat en empat. La llista civil està plagada de polítcs, però tots d’esquerra: el número u és un exidirigent d’ICV, la segona una militant d’Esquerra i la tercera va passar pel PSUC. Tots molt independents. Ara fa mig any encara deia que no es presentaria a les eleccions.
A mi em costa de creure que la pugui vortar fins i tot David Madí. Encara que hipotèticament pugui tenir alguna cosa a veure. Si el seu avi veiés la llista pensaria que, els de Convergència, s’han tornat bojos.
Al cap i a la fi, els partits són com els diaris: obeeixen a una visió de la societat. Convergència ha tingut èxit -gràcies a Pujol, tot sigui dit- perquè ha defensat millor els interessos de la classe mitjana d’aquest país.
És el que expressa el document per refundar Convergència: “Som com la gent del nostre país” amb voluntat “d’interpretar i representar" una àmplia majoria. El famós “pal de paller de la política catalana”.
Això s’ha acabat. Mai en la història política de Catalunya un partit s’havia fet l’hara-kiri d’aquesta manera. És que ni la Lliga, que sí va desaparèixer també va ser perquè Franco va instaurar una dictadura.
Mas i Junqueras han convertit, de facto, Podemos en alternativa. Ara sí que poden guanyar. Si en l’enquesta d’El Periódico del passat 25 de juny -sense candidat i sense candidatura- ja treien 30-31 diputats no vull ni pensar ara que han designat Raúl Romeva cap de llista. Pablo Iglesias se'l menja amb patates.
