Publicitat
La Punteta · 14 de Juny de 2013. 13:12h.

JORDI BAEZA BELTRÁN

@AzoteLiberal

Ashton, l'Euro i la dependència

Catherine Ashton: "Ai, Déu meu, quines preguntes...dels catalans no en parlaré". Ja tenim una nova declaració d'aquestes que permeten especular. Per què la màxima representant de la diplomàcia europea reacciona d'aquesta manera a la pregunta sobre el "procés" sobiranista a Catalunya? Sobta, a més a més, que aquesta hermètica reacció vingui d'una ciutadana britànica, d'un país que ha canalitzat la demanda escocesa amb un referèndum que com tots sabem no tindrà cap impediment per fer-se.

Més enllà de la prudència que caracteritza a les autoritats comunitàries a l'hora de valorar la política interna d'un Estat membre, el comentari d'Ashton sembla expressar la sensació de voler fugir d'un embolic. I això és el que més afirma, que estem davant d'un embolic del qual volen prescindir les autoritats europees. Ja ho hem vist en altres ocasions. Per què?

Sovint es comenta que la creació d'un nou Estat sorgit d'un dels membres de la UE crearia un precedent que no interessa als altres socis. I això és cert des d'un punt de vista polític, estrany és l'Estat i el poder que vol que es posi en qüestió la seva existència i la seva territorialitat. Però llavors la pregunta és: I per què no sembla molestar el cas escocès a estats com França? I aquí és on un servidor intenta buscar diferències pràctiques entre el cas d'Escòcia i el de Catalunya.

Prescindint del debat més històric i legalista sobre la formació dels estats d'Espanya i del Regne Unit, la diferència més important que trobo en el present entre els dos casos és l'Euro. I tot el que implica des del punt de vista de la dinàmica entre creditors i deutors en plena crisi.

Sovint, quasi sempre, s'afronta el "procés" des d'un punt de vista massa polític i en el terreny del voluntarisme de pati d'escola. En tot aquest debat sobre la consulta i el "procés" s'han apartat una sèrie de realitats, potser la més gran és la situació de crisi financera que viu Catalunya, Espanya i el conjunt de l'irresponsable Mediterrani. El President Mas, el passat dimarts, va fer un comentari des de Palau en aquest sentit, estem parlant d'independència en el moment de màxima dependència financera. Si combinem aquest comentari amb el que està dient en Duran i Lleida últimament sembla que el realisme comença a fer-se present en el discurs de CiU. Segurament l'única via que tenen per sortir de l'atzucac on es troben és liderar aquest realisme que moderi la il·lusió tant befada del passat recent.

Voluntarisme és operar sobre el levitant desig, realisme és operar sobre l'aterrada realitat. El voluntarisme és no voler tenir en compte tota la realitat, només una part. I la voluntat no és l'únic que permet la consecució d'un desig, ni la dels catalans ni la de ningú. Al pati de l'escola es pot ser Batman, Messi o el Rei Lleó, a la vida real es pot intentar ser el que es vol però sempre es farà amb les limitacions del món físic ple d'agents que un no controla. Tot això ja ho saben a la direcció de CiU i d'ERC perquè ja són grandets, malgrat que han estimulat el "sentiment independentista" més escolar des de la passada tardor.

Realisme: un dels agents que no controla Catalunya és la Zona Euro, els britànics no en formen part i comença a ser evident que és això el que fa que el procés escocès no generi els comentaris i problemes que sí genera el català entre els euròcrates com Ashton. Forma part de l'independentisme més naïf -el de la DUI per exemple- pensar que Angela Merkel, Dragui i Bussel·les no tenen res a dir sobre el "procés" català. Em jugaria un braç en que ho tenen tot a dir, si no ho han dit ja.

Europa està en una crisi complexa d'implicacions globals, no cal ser gaire viu per veure que les clàssiques sobiranies nacionals en un marc de divisa única han desaparegut, no és independent ni el Govern de Rajoy. Tampoc no ho és perquè Espanya deu la camisa, com Catalunya. Qui ha posat els diners per rescatar les caixes fallides? Nou d'elles són catalanes. Qui els ha posat? Els grans contribuents del fons de rescat europeu, els nostres creditors, els que de debò avui dia tenen el dret a decidir. A qui deuen una pila d'euros les entitats financeres catalanes? Als estalviadors d'aquí, de la resta de l'Estat espanyol i d'arreu del món començant per Europa. Qui està finançant de moment el nostre dèficit públic que tots els polítics es resisteixen tant a retallar? Els mercats i la intervenció del BCE. 

Per acabar, vull recordar que la Zona Euro està enmig d'una difícil negociació sobre la recapitalització directa de la banca, en aquest sentit el debat sobre la independència de Catalunya no pot haver estat més inoportú des d'un punt de vista financer. La sobirania, ara i sempre, l'han perduda aquells que s'han endeutat sobiranament.

Pagaria per saber què en pensa Merkel del "procés" català. I sobretot si el veu o si el farà possible.

 

Publicitat
Publicitat

20 Comentaris

Publicitat
#6 Jordi del Poble-sec, bcn, 23/06/2013 - 02:13

Baeza, et convé llegir més llibres i menys articles. Per poder escriure articles d'opinió hauries de ser menys dogmàtic, cosa que es solventa amb augmentar el nivell cultural. Si et regelleixes tot el que has escrit veuras quines barbaritats has posat.
Baeza, has d'estudiar més.

#5 Jordi del Poble-sec, bcn, 14/06/2013 - 22:51

Unes dades: el pais que més fons a destinats a recapitalitzar bancs ha estat USA. El seu deute públic a 2012 sobre el PIB és del 106,53%, Espanya del 84,20%. Alemanya del 82,4.
Diferència: la prima de risc.
Motiu: l'especulació sobre el deute públic sobirà.
Solució: Taxa Tobin sobre l'especulació

#5.1 JorBae, Barcelona, 15/06/2013 - 00:31

Clar, no té res a veure amb la capacitat de pagament del deute que té el país.... Hahaha. Sí, la Taxa Tobin t'arregla el greu problema de sobreendeutament, creixement, dèficit, solvència i atur. El que deia, alguns voleu solucionar una crisi de sobreendeutament descapitalitzant més l'economia.

#5.2 JorBae, Barcelona, 15/06/2013 - 00:36

Et recomano que revisis el concepte especulació. Tanta propaganda governamental et té ben torrat. Té aquest article: http://www.libremercado.com/20 11-07-15/juan-ramon-rallo-viva -la-especulacion-60390/ I aquest sobre la Taxa Tobin: http://blogs.e-noticies.com/az oteliberal/lo_que_faltaba_la_t asa.html

#4 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 19:43

La última gran operació de recapitalització, els 40.000 que venen del MEDE al FROB afecten a Catalunya Banc (Tarragona, Manresa, Catalunya), Mare Nostrum (on hi ha Penedès) i Bankia (on hi ha Laietana).

#4.1 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 20:06

Perdó, Mare Nostrum és FROB 1.

#3 Jordi del Poble-sec, bcn, 14/06/2013 - 19:07

Per cert, Jordi Baeza el que una Administració Pública tingui dèficit i s'hagi de reduir no té una solució única com retallar prestacions socials. Hi han alternatives com incrementar la càrrega impositiva sobre l'especulació. No té sentit que fins ara paguessiu menys els especuladors que les emprese

#3.1 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 21:53

Sí, apujar més els impostos. Rajoy porta 30 pujades d'impostos, Mas va de cara a fer el mateix. A més, mala idea solucionar una crisi de sobreendeutament castigant més l'estalvi. O l'activitat econòmica en general d'aquells que poden invertir i crear ocupació.

#3.2 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 21:56

Mira les dades de despesa pública, veuràs que el 2012, el conjunt d'administracions han gastat 80.000 milions més que als màxims de la bombolla l'any 2007. No s'han ajustat a la situació que vivim, mentre segueixen apujant impostos. Aviat tb les cotitzacions dels autònoms.

#3.3 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 22:01

L'impost que més ha pujat el PP és la base de l'estalvi de l'IRPF. Malgrat això la recaptació total de les administracions no puja. Portem tota la crisi amb la cançó de pujar impostos de cara als ingressos... ja veus que bé que va. Mentre la despesa corrent segueix sense baixar.

#3.4 Jordi del Poble-sec, bcn, 14/06/2013 - 23:00

Jordi no confonguis estalvi amb plusvàlues. Una de les causes de la crisi ha estat la mínima tributació de les plusvàlues tant inmobiliàries com financeres. S'ha de diferenciar l'economia productiva de la financera.
Clar que s'ha de reduir l'IRPF a les classes baixes i mitjanes.

#2 Jordi del Poble-sec, bcn, 14/06/2013 - 17:37

Només una aportació per l'autor d'aquest article tan penós. D'on treu que han estat 9 Caixes d'estalvis catalanes rescatades pels fons europeus?
Si en una dada tan simple l'autor ja no sap comptar, com vol que ens prenguem la resta de l'article?


#2.1 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 18:47

Hola Jordi, feia temps que no m'il·lustraves amb les teves aportacions. Caixes catalanes intervingudes: Caixa Tarragona, Caixa Manresa i Caixa de Catalunya, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Caixa Girona, Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell. Au.

#2.2 Jordi del Poble-Sec, bcn, 14/06/2013 - 18:58

Un cop més la teva ignorància em desborda. Caixa Girona no ha estat mai intervinguda, es va fusionar amb La Caixa. Caixa Penedès, Manlleu, Terrassa i Sabadell no van rebre mai fons europeus si no del FROB. Si no distingueixes una cosa de l'altre potser que t'informis una mica millor.

#2.3 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 19:30

Benvolgut Jordi, a l'article posa q nou de les caixes fallides eren catalanes, senzillament. Sí, tens raó, Girona havia de ser intervinguda pel FROB en la fusió d'Unnim i no ho va ser al ser absorbida per La Caixa. El FROB entrà tb a Unnim finançat amb deute públic que compren els nostres creditors.

#2.4 JorBae, Barcelona, 14/06/2013 - 19:37

Tot el procés de reorganització del sector de les caixes, els SIPs inicials i les diferentes onades d'operacions del FROB estaven sota supervisió europea i de Basilea. Per tant, el sentit del que explico a l'article és el mateix: a la Zona Euro tenen molt a dir sobre el "procés".

#2.5 -emilio, a, 14/06/2013 - 21:08

#2

¿no has oido hablar de las rondas de liquidez del BCE? la primera d 490 mil millones en 2011, la segunda d 600 mil millones en 2012. A ellas han acudido todos los bancos europeos, empezando por los españoles, sin esa ayuda ¿crees que iba a cargar con LaCaixa con CaixaGirona..... ?

#2.6 Jordi del Poble-sec, bcn, 14/06/2013 - 23:06

#2.5

-emilio, no confundas la velocidad con el tocino. Primero, la operación con Caixa Girona fue una fusión por absorción, no una compra. Por lo tanto no se necesitaba ningún capital.
Segundo, los préstamos del BCE a la banca eran para cumplir los coeficientes de liquidez no de solvencia.

#2.7 -emilio, a, 15/06/2013 - 22:39

como sabrás el dinero q los bancos españoles obtuvieron en las subastas -o rondas- de liquidez del BCE se destinó a comprar deuda soberana española ya q el BCE permite computarla como capital de máxima calidad o 'Tier 1'. Yendo al grano, la dependencia de la banca, incluso la sana, del BCE es total