Publicitat
La Punteta · 18 de Novembre de 2014. 07:32h.

FERNANDO SÁNCHEZ COSTA

Banyes, abraçades i escacs

No l’havia vist mai així. Oriol Junqueras, l’home que tenia pel mànec la política catalana, deambulava amb el cap cot pel Parlament. Era dia de plenari, dimecres 12 de novembre. De seguida ho vaig comprendre. Portava, a la testa, una cornamenta molt feixuga; unes banyes polítiques difícils d’ocultar. El seu soci, Artur Mas, li havia fet el salt. Mentre ell construïa la independència com un ciutadà més, recomptant vot a vot, el president de la Generalitat s’emportava tota la glòria mediàtica davant la premsa internacional. Més encara, es fonia en una abraçada sorprenent amb el portaveu de la CUP.

Aquella abraçada entre el màxim representant del sistema i el líder del grup parlamentari “antisistema” em va deixar cavil·lós. Era una metàfora perfecta i una síntesi magistral de la política catalana. Vaig pensar de seguida en aquells companys meus que afirmen que el nacionalisme català és una mena de peronisme. Un moviment hegemònic i multiforme que aplega conservadors i progressistes i s’assegura, així, la seva pervivència en el temps. Un moviment que s’ha vist ampliat amb l’entrada de la CUP.

Jo no crec, sincerament, que els postulats de la CUP siguin antisistema. La CUP és part orgànica del sistema nacional català i, m’atreviria a dir, expressió juvenil i revolucionària del políticament correcte. Per ser antisistema s’ha de tenir una mica més de gosadia moral i desconstruir els consensos de la moral burgesa individualista.

David Fernàndez i Artur Mas s’abraçaven mentre Oriol Junqueres recomptava paperetes. En aquell moment, vaig recordar el peixet amb què el president Mas ha tractat, des de l’inici de la legislatura, els diputats de la CUP. Potser per desactivar-los amb una condescendència camuflada de respecte. O, potser, per por de perdre en un veritable intercanvi dialèctic.

En veure repetida l’abraçada vaig caure en aquella frase de Prat de la Riba, quan concloïa que una Catalunya lliure podria ésser absolutista, democràtica, individualista, estatista, autonomista o autonomista sense deixar de ser catalana. Renunciant al que sosté en la resta de La Nacionalitat Catalana, Prat afirma aquí que Catalunya pot ser qualsevol cosa. En definitiva, que la nació està per sobre de tot i que a ella, com a un bou daurat, s’hi pot sacrificar tot, fins i tot els propis principis. I més, si el que està en joc és el poder –deuen pensar a Convergència.

Ara bé, jo crec que en David Fernàndez hauria de ser més prudent. Perquè si el president Mas s’ha caracteritzat per alguna cosa ha estat per la seva capacitat d’apunyalar aquells que abraça. Ell ha fet, aquests darrers mesos, l’apologia de l’astúcia. Una astúcia que entén com engany. Té el discutible mèrit d’haver enganyat gairebé tothom en tres anys. Ha enganyat el Partit Socialista, el Partit Popular i Esquerra Republicana. És una llàstima que, en lloc de governar, aquest home d’intel·ligència innegable s’hagi dedicat amb cos i ànima a driblar tothom que s’ha trobat pel camí.

És probable que, arribat a aquesta punt, el president Mas s’enganyi fins i tot a si mateix. Potser ja es veu proclamat com a profeta de la terra. Però un profeta contemporani, President, no juga amb la concòrdia i la convivència, que són les figures de porcellana més fina i més preuada. Aquí, President, cal dir amb dolor que tota la seva actuació és una constant martellada. Potser un dia s’adonarà que amb la seva política està reblant a bastonades les juntures d’una societat. President, deixi de jugar als escacs amb Catalunya i amb la seva gent. Deixi de jugar una partida a major glòria seva i del seu partit. Sap que no pot guanyar. No faci perdre tots els catalans.

Publicitat
Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#2 Xavier Bell, Barcelona, 18/11/2014 - 17:52

Excel·lent article! Ja és hora que algú denunciï les trampes d'un President Mas que, de tant enganyar, s'acabarà enganyant a si mateix.

#1 Marta Soler, Girona, 18/11/2014 - 17:29

El problema que teniu el centralistes i peperos és que per cada article intel·ligent vostre, com aquest, n'hi ha cent del Losantos i del Vidalquadras que només diuen bestieses...

#1.1 Wait and see, Barcelona, 21/11/2014 - 19:38

No sabem si d'haver estat present en Losantos o en Vidal Quadras no haguèssin estat abraçats per Mas si hagués pensat que en podría treure algún avantatge...