Publicitat
La Punteta · 15 de Novembre de 2015. 19:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Barcelona, objectiu terrorista

La Sagrada Família, en construcció

El 15 de novembre del 2015 vaig publicar aquest article. Ningú no em va fer cas. I m'estalvio els insults rebuts. Però la veritat és que el Govern ha actuat, en aquest tema, amb una enorme irresponsabilitat:

 

"Suposo que tothom sap que, tard o d’hora, ens tocarà a nosaltres. De fet el mateix conseller d’Interior, Jordi Jané, ho ha admès aquest diumenge en una entrevista a Rac1: “És molt probable que es produeixi un atac terrorista”.

Han rebut gairebé totes les grans capitals europees: Madrid, Londres, París. Un atemptat a Barcelona tindria una ressonància mundial: a Europa estem només per darrera de les esmentades Londres i de París pel que fa al número de visitants.
 
A més, és un dels ports amb més creuers del Mediterrani: la majoria plens de turistes nord-americans. Segur que llavors sortiríem a la CNN. I té monuments emblemàtics per al cristianisme com la Sagrada Família o la Catedral. Uns bèsties capaços de carregar-se l'arc de triomf de Palmira són capaços de tot. Ni la Torre Eiffel està fora de perill.

Toquem ferro, però tenim tots els números. L’únic que ens pots salvar és que, de moment, Espanya no ha participat en els bombardejos a Síria. Però fins i tot aquest condició es pot esvair en el cas d’una resposta col·lectiva els països europeus o de l’OTAN. En aquests moments a França no se la pot deixar sola. Aujourd'hui, je suis aussi Français.

Al capdavall, amb Wikileaks (2010) ja va quedar clar que estem al capdavant pel que fa a fonamentalisme islàmic. En això sí que som una potència. I, de tant en tant, les forces de seguretat de l’Estat o els Mossos -si no es barallen entre ells- fan una operació a Badalona, a Terrassa, a Cornellà.
 
El problema és que aquí també hem creat guetos, N’hi ha prou per viure en una ciutat que fregui el 20% d’immigració com jo -al meu barri és més- o visitar Rocafonda, Llefià, ca n’Anglada, Salt. Jo ho he fet. No se’n refiïn del que diuen els nostres governants, els nostres experts o fins i tot els nostres mitjans de comunicació.

Perquè això que diu l’Estat Islàmic que el concert de rock del Bataclan era una “festa de perversitat” ho deien també, si fa no fa, una associació islàmica sobre les festes de les Santes -la festa major de Mataró- el passat mes d’agost: ”estan patrocinades per Satanàs”. No ho va recollir ningú. És un tema tabú.

“Germans i germanes -afirmaven a facebook- hem de saber que aquest tipus de celebracions són 'Haram' (pecat) per a nosaltres i els musulmans que acudeixin a aquestes festes estan fent una cosa que no és propi d'un musulmà".

Tampoc pretenc fer comparacions ni criminalitzar ningú: el problema és que, en efecte, l’Alcorà diu el que diu. Jo el tinc a mitges, recomano la seva lectura abans de deixar-me pel terra.

Algun progre -a mi m’ho va dir un dia el diputat d’ERC Oriol Amorós sortint del Parlament- em dirà que la Bíblia diu coses iguals o pitjors. Potser sí, però sortosament per als laics i agnòsitcs, la Bíblia ja no té a casa nostra la influència que l’Alcorà té a les societats musulmanes.

Un dia vaig anar a fer un reportatge al barri de Sant Llorenç de Terrassa sobre un conflicte amb els gossos entre autòctons i magrebins -als musulmans tampoc els hi agraden els gossos: és un animal impur-. Vaig fer el que cal fer en aquests casos: parlar amb les dues parts enfrontades i intentar ajustar-me el més possible a la realitat.

Vaig aconseguir entrevistar una família magrebina -el que volien de debò era sortir per Antena 3-, però em va sorprendre que, al menjador de casa seva, tenien fins a tres exemplars de l'Alcorà exposats en llocs d'honor.

Tant se val: aquí hem transmès una imatge idíl·lica de la immigració. Només cal veure les declaracions del conseller Homs sobre mesquites salafistes, la tasca d’Àngel Colom en la matèria, les darreres opinions de Joan Tardà i Gabriel Rufián.

Pitjor: només cal veure els Telenotícies de TV3, el 30 Minuts o el programa Tot un món. De vegades penso que el president de la CCMA, Brauli Duart, ha perdut el concepte d’autoritat. I això que ve d’Interior.

Per descomptat els immigrants també són persones, persones que fugen d’un situació de misèria, però no podem amagar el cap sota l’ala i dir que hem de tancar els CIE -fins i tot Unió va votar-hi a favor- o que la immigració no provoca problemes. D’entrada, problemes de convivència.

Ho reconeixia El Punt-Avui el passat 15 de juliol en la seva edició del Maresme (1): “La celebració del Ramadà a Mataró s’ha convertit en un malson per a molts veïns. Tot i les crides fetes per l’Ajuntament i per les comunitats musulmanes de la ciutat perquè la festa religiosa es faci compatible amb el descans dels veïns, el cert és que al final no ha estat així”.

Però també als serveis socials, a l’ensenyament, a la sanitat. Els meus fills han anat a una escola pública amb més d’un 50% d’immigració. En algunes classes n’hi havia quinze de fora i només quatre o cinc d’aquí.

Per això que no em vinguin amb romanços la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ni tots els experts: que no diguin que no afecta a la resta de la classe l’arribada d’un noi a mig curs que només sap parlar urdú o àrab posem per cas.

El problema és que la nostra classe política porta els fills a la privada -trilingüe, per cert- o a la concertada. Un dia li vaig dir a un conseller de l’actual Govern que els meus fills anaven a la pública i va posar uns ulls com taronges.

Potser els guetos que hem creat a Catalunya no ho són en el sentit territorial del terme -que també- sinó sobretot en el sentit social. Però molta immigració musulmana és impermeable als valors occidentals.

A Martorell van detenir una dona per pegar la filla de catorze anys perquè es treia el vel quan anava a l’escola. I un dia, a la piscina municipal, una altra es va ficar al jacuzzi amb gel·laba i tot. Anys enrera, amb el tripartit a l'ajuntament, ja havien demanat horaris diferenciats als equipaments esportius per a homes i dones.

Això sí el dia que CDC i ERC van pactar el nou equip de govern després de les darrerres eleccions municipals -un document de mitja dotzena de planes- no hi ha ni un mot sobre immigració. I això que un dia vaig veure un nicab sortint d'una casa a cinquanta metres del domicili particular del tinent d'alcalde, d'Esquerra, del qual avui ometré piadosament el nom.

Però Martorell no és l’excepció: és la regla. Agafin la llista de l’Idescat amb els municipis amb més població estrangera i en trobaran un munt. Qualsevol municipi amb més d’un 10% d’immigració comença a tenir un seriós problema d’integració.

A França calculen que hi ha cinc milions de musulmans -ningú ho sap amb certesa: està prohibit fer estadístiques per origen ètnic o religiós-: només un 8% són magrebins i ja veuen què passa en alguns barris perifèrics de Marsella o de París (2).

L’Islam, a més, té un problema. De fet el tenim nosaltres: és una identitat massa forta des d’un punt de vista religiós, cultural i social com per facilitar la integració.

Respecte a Occident, té un doble sentiment: d’una banda un sentiment de superioritat. Per què s’han d’integrar si la seva religió és la vertadera? A ulls seus, nosaltres som bevedors, fumadors, pecadors i alguns fins i tot folladors. Tenim tots els vicis.

El segon és un ressentiment històric envers els països occidentals. És veritat que, des dels temps de les creuades, els hi hem fet moltes putades: el colonialisme, la Declaració Balfour, Abu Graib. Estats Units va desaprofitar, amb les invasions d’Iraq i d'Afganistan, el sentiment de simpatia a favor seu a tot el món àrab d'ençà de l'11-S.

Però Occident també s’ha desempallegar del que jo anomenaria la Síndrome Lawrence d’Aràbia: un complex de culpabilitat. Al cap i a la fi, no pensaran que l’esclavisme o el racisme el vam inventar nosaltres. Occident és Auschwitz, però també la democràcia parlamentària, la divisió de poders, els drets humans. Convido a tots vostès a busar un país democràtic en els 21 països de la Lliga Àrab.

Pujol -sí: Pujol- ja ho va dir en un acte a Lleida el 21 de setembre del 2010: “si a Catalunya ve un romanès, un andalús -com Montilla, sense anar més lluny-, és una cosa. Ara, si ve un somalí o un marroquí, això és més complicat. Perquè, a més, aquesta és una immigració amb uns valors molt importants, més potents, en el grau en què són sentits i viscuts, que els nostres”.

Hauran de passar dues o tres generacions abans no facin les primeres passes endavant i, encara així, el resultat és incert: mirin el que passa a les banlieues. L’assassí de Tolosa -aquell que va pelar uns soldats francesos i alumnes d’una escola jueva- era de tercera generació. Bèlgica és un dels països que més combatents exporta a l’Esta Islàmic.

La Vanguardia va publicar el passat 1 de juliol un estudi que revelava l’escassa integració dels fills d’immigrants a Catalunya: la conclusió era que només el 12% d’aquest col·lectiu assumia la “plena immersió” al país mentre que la resta (88%) mostraven “poca o nul·la participació cívica, actituds i valors ideològics tradicionalistes o poc democràtics i identificació amb el país o cultura d’origen” (3).

L’elevat nombre d’immigració magrebina també dificulta la integració. La meva dona, que pel tipus de feina es passa el dia al carrer -ara no malpensin- em va dir un dia una frase que em va quedar gravada: “si ve una persona s’integra; si en venen mil, no”. 

Sempre recordaré, per exemple, El Convidat que va fer Albert Om a una altra escriptora d’origen magrebí: Laila Karrouch (4). El pare va venir el 1976, amb només 25 anys. En una de les fotos fetes a Vic en aquella època, en blanc i negre, sortia amb americana i corbata mentre que ara anava amb gel·laba. L’Albert Om també va preguntar a la mare:

- Vostè portava el hijab?
- No, pero era el primer año
- ¿Por qué?
- Porque no había ningún marroquí aquí. Si lo hago ahora me mira todo la gente. Si hay mucha gente, yo también me voy a poner el mocador.

No cal dir que sempre hi ha excepcions -com Najat El Hachmi, un altre exemple-, però n’hi ha prou per haver llegit algun dels seus llibres per adonar-se’n que ha estat a base d’un enorme esforç personal i amb conflictes familiars.

Aquí anem amb un lliri a la mà. Com al preàmbul de l’Estatut -atribuït a Quim Nadal: “La nació catalana s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida”.

Ens pensem que la immigració actual és com la dels anys 60 i que no costarà gens integrar-la. Fins i tot hi ha un sector del sobiranisme que tracta els votants de Ciutadans, del PPC o fins i tot els del PSC del Baix Llobregat com si fossin colons. Ha generat una mena complex de superioritat que, en alguns casos, fa por.

Però no és el mateix una persona que ve de la resta de l’Estat, que una altra que ve de del Magrib, de l’Àfrica subsahariana o del Pakistan. Ja ho va dir Heribert Barrera: “no es pot comparar de cap manera una immigració subshariana o magribí, amb una procedent de França, d’Espanya o d’Itàlia. Ni ètnicament ni culturalment es comparable” (5). Llavors li van dir de tot. Un dia ha haver de córrer Rambles avall cames ajudeu-me.

El problema és que l’Islam -si agafem com a data de fundació la predicació a Mahoma de l’any 622- porta 600 anys de retard respecte al cristianisme. És veritat que per arribar a la separació d’església i estat, la laïcitat, el divorci, l’avortament i el respecte a gais i lesbianes hem hagut de passar per la Inquisició, la nit de Sant Bartomeu, les guerres de religió.

Però els terroristes que maten ara en nom de Déu ho fan en nom d’Al·là. No són catòlics ni protestants ni evangelistes ni budistes: son terroristes islàmics.

Per això, ara entrem al rovell de l’ou: Què ha fet el nostre govern en matèria d’immigració? Res, llevat de donar el dret a vot als immigrants a la consulta del 9N. Amb un èxit aclaparant: de 900.000 van votar 4.000. Juraria que molts en contra perquè la majoria eren llatino-americans.

Un dia, en una roda de premsa de balanç d'Artur Mas, portàvem una hora i mitja de compareixença i com que encara no havia sortit el tema immigració li vaig preguntar què havien fet.

- Immigració, diu? -em va respondre el president-. Té tota la raó -va voler arreglar-ho-, però com que no ha sortit, sortirà ara a pregunta seva.

Va començar a dir vaguetats: la política d’immigració de CiU en cinc anys en la matèria no ha variat gens ni mica de la que aplicava el tripartit. En alguns casos ho han fet pitjor o millor -difícils de trobar- en d’altres no han fet literalment res. Cinc anys perduts.

I la vicepresidenta Neus Munté, quan encara era només consellera de Benestar Social i Família, va haver de respondre el 22 de maig del 2013 una interpel·lació del diputat del PPC Rafael López, un dels millors de la legislatura passada, ideologies a banda. Munté tampoc va esmentar cap iniciativa: es va excusar en "el dèficit fiscal” i en la manca de competències.

Però com volen què gestionem la seguretat o la immigració si ni tan sols sabem què fer amb els top manta?. L’Ajuntament de Barcelona acaba de legalitzar, per la via dels fets, un sindicat i els ha posat en una mena de Taula de Ciutat al mateix nivell que els botiguers i el Col·legi d’Advocats. I quan fa operacions policials les fa a les set del matí per no haver de detenir ningú.

Mentre que el conseller Jané, el dia que va comparèixer al Parlament per explicar els fets de Salou, no es va atrevir a dir ni que la majoria no tenen papers: va fugir literalment d'estudi. En canvi, una ministra del Senegal, responsable precisament de les comunitats a l’estranger, va viatjar Barcelona el maig del 2013 i ni tan sols va visitar els senegalesos del Poblenou: els va deixar tirats malgrat que feia un munt d'hores que l'esperaven.

Saben què és el pitjor? Ara ja hem badat. Ara no es pot fer res. Fins i tot hem permès que les noies musulmanes vagin amb vel als instituts públics. Fa anys els alumnes d’un IES de Mollerussa van protestar: si les noies anaven amb vel, ells podien anar amb gorra. Tenien tota la raó del món: un tros de roba és un tros de roba. Però els professors, en pla bon rotllo, els van convèncer de desistir de la seva protesta. Quin greu error.

A França, la cuna de la laïcitat, està prohibit anar amb vel a l’escola amb un govern socialista!. Aquí hem tret els crucifixos de les aules, però hem deixat entrart altres símbols religiosos en nom del bonisme, el progressisme, el happyflowrisme. Jo diria que també en base a un cert anticlericalisme. Jo sóc agnòstic, però és evident que és més fàcil ficar-se amb el Papa que amb l'Islam.

Ara què fem? Tanquem les mesquites salafistes -n’h ha més de 50 a Catalunya- i ens arrisquem a un atemptat? Expulsem els imams més radicals i sortim a Al-jazera?. Però si ni tan sols es pot parlar del tema perquè, com a mím, et diuen islamòfob.

El problema és que l’esquerra -lleva algunes excepcions com Manuel Valls i encara- ha deixat en mans de la dreta el debat sobre temes com seguretat, immigració, ordre, propietat privada. Per això l’electorat d’esquerres ha fugit, en massa, cap a la dreta.

Albiol no hagués arribat mai a alcalde de la tercera ciutat de Catalunya només amb els vots del PP. I, a França, els votants de l’antic Partit Comunista Français del abans totpoderós Georges Marchais s'han fugat en massa al Front National de Marine Le Pen. Això ho sap fins i tot Joan Tardà encara que després digui el que diu en alguna entrevista a Rac1.

Per als que han tingut la paciència d’arribar fins aquí dos apunts finals. Primer, suposo que ja saben que els atacs de París pot suposar una estocada final al procés. A més de la que ja ha reconegut l’encara conseller Homs en una entrevista a La Vanguardia aquest dissabte: “El no de la CUP ha suspès la resolució d’inici del procés”. Ja es veia venir que donaven peixet als antisistema a veure si votaven Mas.

Entre els atemptats a París, la crisi dels refugiats i una recuperació econòmica que no acaba d’arribar l’últim que deuen tenir al cap ara a Brussel·les és la reivindicació dels catalans.

Quan el Financial Times diu que el procés -fer una independència amb 63 diputats en contra, pactar amb un partit antisistema, saltar-se les lleis- és una “bogeria” és que alguna cosa no has fet bé. El Financial Times és el Financial Times no la revista convergent del meu poble.

Al cap i a la fi, les fronteres d’Europa Occidental han estat intocables, almenys per vies pacífiques, des del Congrés de Viena. Llevat de la independència de Bèlgica -i aquesta és del 1830- no n'hi ha hagut cap més. Però si Napoleó hagués guanyat a Waterloo ara no existiria: Valònia formaria part de França.

La segona és que el president Mas sempre ha dit que el procés és un cas de “supervivència de l’autogovern”. El conseller Homs va dir fins i tot, en una entrevist amb Jordi Basté, que és un cas de “supervivència col·lectiva” (5). En resum: o la independència o morim com a poble.

Aquí em tornen a venir les paraules d’Heribert Barrera: “Si continua venint gent de fora, des del punt de vista de la supervivència de la identicat catalana, ja podem plegar veles” (6).

El presentador del TN vespre, Toni Cruanyes, té un llibre del 2013 (7) en el que afirma que els alemanys -que tenen estat propi i són el primer PIB d’Europa- poden desaparèixer “com a poble” cap el 2300. Ho diu Toni Cruanyes, no jo".

 

 



(1) “Creix el nombre de queixes dels veïns durant el Ramadà”

(2) Xavier Mas de Xaxàs: “Per què França és tan vulnerable a la violència gihadista?”, 15 de novembre del 2015

(3) Ros Maria Bosch: “Baixa integració dels joves immigrants a Catalunya”
del 40% manifesta nul·la o escassa participació cívica

(4) 24 de desembre del 2013

(5) Enric Vila - "Què pensa Heribert Barrera?", Proa, Dèria Editors, Barcelona, 2001. Pàg. 117.

(6) Op. cit. pàg 95

(7) Toni Cruanyes: "Un antídot contra l'extrema dreta", Tres i Quatre, València 2013, pàg 34,


 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

40 Comentaris

Publicitat
#33 Toni Garcia, El Vendrell, 23/08/2017 - 14:19

Don Xavier Rius, que no el canvin, queden pocs com vostè, ... per desgracia.

#32 arm, figueres, 23/08/2017 - 08:42

els nostres politics son de vergonya, a favor de l islam , dels okupas, etc pero despres porten els seus fills a la escola privada, res de escola publica i quan estan malats res de fer cues a la sanitat publica, ells a la privada,

#31 Hehehe, Barcelona, 18/11/2015 - 17:17

Sí, Rius, sí.... però d'entre totes les mesures de seguretat, la més eficaç és la de NO tenir un President que posi els peus a la taula del Bush i se'n faci una foto a les Açores. Però d'això no en parlem, oi?

#30 Rafael, Barcelona, 18/11/2015 - 10:55

Un noi musulmà que compri el discurs gihadista i hagi nascut a Salt, Mataró, Martorell o Badalona coneix igual de bé que tots a quins horaris passen els trens de rodalies, quins van més plens, quin centre comercial té menys policia, l'hora punta del metro de BCN, de la Sagrada Família, etc. Tal qual

#29 ALEX, Terrassa, 16/11/2015 - 21:40

Sr. RIUS no se, ni me interesa en que parte de Martorell vive usted, pero si vive en el casco antiguo vive en la zona más segura de Cataluña, ahí nunca habrá un atentado islamista.