Publicitat
La Punteta · 6 de Gener de 2015. 13:34h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Bartu, eleccions

Dinar de Nadal a can Barça amb la premsa

Que consti que, personalment, a mi Josep Maria Bartomeu em cau molt bé. No el conec de res -crec que vam parlar un dia per telèfon quan estava a l'oposició-, però sembla un bon tio. Al capdavall, el món del futbol ha donat presidents il·lustres. Sense anar més lluny el mateix club té un expresident a la presó per delicte fiscal. Encara que, als 83 anys, això no li desitjo ni al meu pitjor enemic.

Altres exemplars han estat l’inefable Jesús Gil, de l’Atlético de Madrid. I un del Sevilla, José María del Nido, ha acabat també a la garjola. Mentre que un del València, Juan Soler, està acusat d’intent de segrest d'un col·lega. Però, de tots, el meu preferit és aquell que va passar fugaçment pel Madrid, Vicente Boluda que, el 27 de març del 2009, abans d’un partit contra el Liverpool, va augurar que “les vamos a chorrear”. Al Bernabéu van perdre 0 a 1 i, a Anfield, 4 a 0.

El que no sé és si Josep Maria Bartomeu té el nivell per presidir el Barça. Amb el merder de la FIFA va comparèixer amb pantalla de plasma per dir, en un minut i mig, que “avui s’ha comès una gran injustícia”. Espero que tots els que van criticar Rajoy -inclòs el Col·legi de Periodistes- critiquem ara el president del Barça amb la mateixa contundència.

Ho veig difícil perquè, al dinar de Nadal del passat dia 18 se’l veia brindant amb els directors de la premsa esportiva. A la foto, que encapaçala aquest article, sortia Santi Nolla, de Mundo Deportivo; Joan Vehils, de Sport; i fins i tot Eduard Pujol, de Rac1. És com si els periodistes parlamentaris, posem per cas, haguéssim brindat pel 2015 amb el president Mas o Oriol Junqueras. La premsa ha de mantenir sempre les distàncies. També amb el Barça.

Perquè el veritable problema del FC Barcelona és que Josep Maria Bartomeu es va gastar 160 milions en fitxatges, inclòs el de Luis Enrique, per no haver de convocar eleccions. Alguns incomprensibles com el de Douglas -a mi em recorda Geovanni, aquell que va passar a la història per una frase: Chusín, el precio lo pongo yo-. Mentre que l’estrena de Vermaelen va per llarg, amb Mathieu vam descobrir que fumava, Rakitic ha anat de més a menys i Rafinha està desaparegut.

Personalment tampoc hagués fitxat un jugador com Luis Suárez encara que la família per part de dona visqui a Castelldefels. Si el Barça va acomiadar una empleada, i ben fet, per fer el mico en un camp de futbol per què fitxa un jugador que ha queixalat tres rivals? El codi ètic del club hauria de ser igual per tothom. El més trist, en aquest cas, és com ho va justificar Josep Maria Bartomeu: “en cap moment vam dubtar del fitxatge mai no ens vam plantejar que no tingués el perfil per al nostre club per aquesta acció”, va dir en ple mundial de Brasil.

I tothom sap, Bartomeu també, que si va fer tants fitxatges és per no haver de fer eleccions. Entre d’altres raons perquè si convoquen eleccions i guanya Laporta es poden trobar amb tota l’embolic judicial pel cas Neymar -una altra enredada: almenys amb el preu- en mans del seu pitjor rival.

Jo vaig deixar de ser laportista el dia que Joan Laporta em va esbroncar al mig del Parlament -era la Diada del 2005: tothom el comparava encara amb el Kennedy- per una informació que ni tan sols havíem publicat a e-notícies. L’ara coordinador de CDC, Josep Rull, encara se’n recorda dels crits perquè algun dia ho hem comentat.

Vaig pensar que si amb un mindundi com jo tot un president del Barça perdia els estreps d'aquella manera hi havia alguna cosa en aquell cervell que fallava. Malauradament els fets em van donar la raó, però sempre em quedarà l’honor d’haver estat el primer de la quasi vintenta d’incidents que va protagonitzar Laporta al llarg de la seva carrera esportiva. Els més sonats els de l’aeroport i el de Luz de Gas.

Però al darrer Onze de Setembre me’l vaig trobar en els immedicacions del monument a Rafael Casanova i li vaig dir que, si el Bartu continuava fent-ho tan malament, fins i tot jo seria capaç de votar-lo. Sempre, clar, que fos soci. Jordi Portabella, que estava al seu costat, n’és testimoni.

El Barça ha entrat en una agonia similar al Govern de la Generalitat. De moment, Bartomeu ha adoptat les mesures clàssiques en aquets casos: deixar anar llast i sacrificar altres: d’Antoni Rossich a Andoni Zubizarreta. Però dubto que això, a la llarga, el salvi. I en política, com en futbol, tot és susceptible d'empitjorar.

Si no s'atreveix a dir-ho cap altre col·lega de la premsa ho diré jo: Bartu, eleccions.

 

Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#5 Aneu fent, Masllorens, 08/01/2015 - 09:32

Mentre aneu fent càbales entre un passat i l'altre del Barça, els socis (el que votem) hem trobat Benedito, que no és dels uns ni dels altres, i serà un bon president, amb seny, passió blaugrana i un catalanisme a prova de bomba. Jo votaré Benedito, per si no quedava clar, hehe.

#4 Javi, Paris, 08/01/2015 - 00:47

Hombre se rie de Vicente Boluda, que cogió una empresa familiar (Boluda Corp.) y la convirtio en una de las mayores navieras del mundo,con 250 barcos y 10.000 empleados. Encima se fue al poco tiempo convocando elecciones.Pues nada, a seguir en el Barsa con estafadores y presidentes de tres al cuarto

#3 Hay problemas mas importantes, andorra, 07/01/2015 - 12:15

viendo como esta la sanidad en tarragona, se les mueren por el camino los de infarto y no es el primer caso el del farmaceutico, planta cerrada y por eso se muere el personal en el traslado a can fanga, me parece sr. Rius, q los del pruces y lo del barsa, es algo secundario, pero muy secundario.

#1 Pablo, Madrid, 06/01/2015 - 19:10

Barto debería dimitir.

Mas debería dimitir (es decir, convocar elecciones)


Sin embargo el juego es el mismo, aguantar como sea cuanto más tiempo en el poder mejor.