Al final Mas no deixarà en herència ni el BCN World. Era la seva última oportunitat per passar a la història més enllà del procés. La majoria de polítics intenten deixar petjada per a la posteritat. És una tradició que arrenca a l’antiguitat clàssica.
L’emperador Vespasià, en efecte, va deixar el Colosseu. Encara que el va acabar -i inaugurar- el seu fill Tit. I abans que ell Calígula, quan encara no havia embogit, també va ordenar la construcció de dos nous aqueductes per a Roma. Mitterrand, l’únic socialista que ha arribat a emperador de França, va seguir la tradició amb la piràmide del Louvre. Pujol va deixar el TNC i TV3.
Encara recordo quan van presentar el projecte, a bombo i plateret, a Palau. Com que el magnat nord-americà Sheldon Adelson va anunciar que s’enduia l’Eurovegas a Madrid -al final també va acabar en no res- es van empescar una contraproposta nova de trinca. Sobre el paper era espectacular: sis parcs temàtics, 12.000 habitacions, sis casinos, un centre comercial. Ara gairebé tot és paper mullat. Vist en perspectiva va ser una operació de màrqueting polític.
De fet, a e-notícies vam ser els primers en advertir que la Generalitat havia triat de soci Enrique Bañuelos. El primer promotor en fer fallida -llavors una fallida rècord- durant la crisi immobiliària. Els fets ens van donar la raó. Es va acabar retirant del projecte. Això sí, es va endur la marca de BCN World. L'havia enregistrat al seu nom.
El projecte va patir també els primers estira-i-arronsa dins del Govern de Junts pel Sí. Puigdemont va proposar una consulta als municipis afectats, Junqueras va replicar amb una a tot Catalunya. Les consultes s'havien posat de moda. Al final el propi president va enterrar la idea.
Finalment, l’única empresa que ha presentat una proposta és la nord-americana Hard Rock, però un projecte molt més reduït. I tots els detalls no es coneixeran fins el proper dia 10. El president Puigdemont s’ha afanyat a dir que és una “gran notícia”. Ves que ha de dir. Qui no té tall rosega els ossos.
Tant se val, en època de crisis no es pot rebutjar una iniciativa com el BCN World. Sobretot si atreu turisme de qualitat. Però demostra també que, malgrat la crisi, Catalunya no ha canviat de model econòmic. Bàsicament continuem sent totxo i turisme.
En una època en la que tothom coincideix que estem visquent quarta revolució industrial, la tecnològica, estem perdent irremeiablement el tren. El passat mes de gener la consellera Borràs deia que “hem de ser capdavanters en la revolució digital igual que vam ser en la industrial”.
Res, bones paraules. Encara estem donant voltes a si els nostres estudiants universitaris els hi hem de demanar el First Certificate -el certificat més elemental en anglès- o no. Una mesura que s'arrossega des de l'època Mas-Colell. No anem bé. I que en fa de temps.
