Publicitat
La Punteta · 8 de Juny de 2012. 12:22h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Cal fer neteja a l'Oficina Antifrau

Si jo fos Carles Quílez dimitiria ara mateix del càrrec de director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau. I si fos el director, Daniel de Alfonso, demanaria immediatament que se n'anés en el cas que no ho faci. Això sí després li agrairia els serveis prestats al DOGC, que és l'habitual fórmula de cortesia en aquests casos.

Havia cregut fermament en la presumpció d'innocència de Carles Quílez. Fins i tot hagués posat la mà al foc per ell encara que després ens dugui als jutjats. Pensava que tot això de la Yamaha era un conte de fades, una pel·lícula de lladres i serenos. Fins ara.

Ara que he tingut ocasió de llegir la resolució de la sala segona de l'Audiència de Barcelona. La mateix sala l'exculpa però considera que "des del punt de vista moral o, si es vol, de la necessitat de preservar la funció pública, l'acció d'acceptar un regal realitzat a consideració al càrrec futur serà reprotxable".

La pròpia fiscalia -que ves per on també va demanar el sobreseïment- ja va afirmar en el seu escrit de l'11 d'abril del 2011 que "resulta acreditat que l'imputat Guitérrez Carbajo va adquirir al principi de setembre del 2009 una motocicleta Yamaha T-Max 500 per la qual com a mínim va pagar 8.200 euros, la qual anava destinada a l'imputat Carles Quílez, qui pel que sembla mantenia amb aquell relació d'amistat".

Vostès creuen que és normal anar pel món acceptant una moto de regal? Encara menys d'una persona imputada en una causa judicial? I a vint dies de fer-se càrrec d'una subdirecció de l'Oficina Antifrau? Fins i tot malgrat que, com al·lega el propi Carles Quílez, no vas ser un "regal", sinó un "favor" perquè li va pagar la quantitat tot i que "en efectiu i sense rastre documental". A més, en negre?

Carles Quílez ha quedat invalidat per continuar al capdavant d'un càrrec tan sensible de l'Oficina Antifrau perquè no és el conserge, ni el telefonista ni el bibliotecari -en el cas que tinguin bibliotecari- sinó la persona que decideix a qui ha d'investigar l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Amb quina autoritat moral investigaran ara Isidre Fainé -em sembla que en aquest assumpte han ficat la pota fins al fons: fa flaire a una vendetta de Luis del Rivero per Repsol-, l'Ajuntament de Sitges o simplement presentaran decàlegs contra la corrupció a les empreses? Amb cap.

L'OAC no és una ONG ni un club de petanca ni una colla d'amics, és l'Oficina Antifrau de Catalunya: hauria de ser impol·luta. Ja ho deia Plutarc ara fa aproximadament 2.000 anys: la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó també semblar-ho. I si van al web veuran que "és una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya" mentre un dels seus alts càrrecs ha acceptat regals o favors -tant se val en aquest cas- d'un imputat en una causa judicial.

M'agradaria haver vist Carles Quílez -un dels millors periodistes de tribunals que hi ha hagut a Barcelona- si com a a periodista hagués ensopegat amb un cas com aquest d'un alt càrrec de CiU o del PP, posem per cas. Estic segur que hagués demanat la seva dimissió encara amb més insistència amb què jo ara demano la seva. Però, clar, la cadira és la cadira. Suposo que no és el mateix el sou d'un periodista de tribunals -encara que sigui de la cadena Ser- que el d'un alt càrrec de l'Oficina Antifrau.

De fet, Quílez -si mai ha de deixar l'Oficina Antifrau- ha quedat també invalidat per tornar al seu antic ofici, almenys al periodisme de tribunals. Pot dir el que vulgui, però no és normal acceptar regals -o favors, no sé què és pitjor- d'aquestes característiques ni en aquestes circumstàncies ni d'aquesta procedència.

Anna Balletbò n'és testimoni: abans de les darreres vacances de Nadal me la vaig trobar al Parlament. L'exdiputada del PSC va insistir de totes totes a regalar-me una ampolla de cava. Em va portar fins al cotxe. Havia fet una celebració a la Fundació Olof Palme i li havien sobrat diverses ampolles que volia repartir entre amics i coneguts. M'hi vaig negar. Per principis. No sé si ja m'ha perdonat.

Tinc la sensació que, en tot aquest afer, Carles Quílez s'ha aprofitat del període d'interinatge en què ha viscut l'Oficina Antifrau des de la mort sobtada de l'anterior director, el malaguanyat David Martínez Madero, i l'arribada del nou, Daniel de Alfonso, però el que és imperdonable també és que aquest no l'apartés temporalment del càrrec.

A més, l'han exculpat amb el risc -afirma la sala- que si apareixen noves dades durant la investigació, "l'instructor pueda reaperturar las diligencias". Espero pel bé de la institució -i del seu director- que no, però tant se val: ara el mal ja està fet.

Com a país ens ho hem de fer mirar: el president valencià Alberto Fabra, va cessar fulminantment el passat 15 de maig dos alts càrrecs després que resultessin imputats pel cas Nóos. Fabra -després criticarem el PP- va justificar el fet perquè "no hi pot haver imputats en aquesta administració". Quílez s'ha passat quinze mesos al càrrec sense que a ningú -ni a ell mateix, clar- se li passés pel camp deixar-ho encara que fos de forma temporal.

No m'estranya que estiguem a punt de rescat o que Alemanya no se'n refiï ni un pèl perquè aquí no dimiteix ni Déu. Al Regne Unit el ministre d'Energia va haver de plegar el passat mes de febrer per mentir en intentar evitar una multa de trànsit. A Grècia va dimitir el de Cultura per un robatori al Museu Arqueològic. I a Alemanya fins i tot el president de la República per suposats favors empesarials. Fins i tot a Karnataka, un estat de l'Índia, van fer dimitir tres ministres per mirar porno al Parlament, càstig que fins o tot a mi em resulta excessiu tot i que evidentment no era ni l'hora ni el lloc.

I acabo amb una autocrítica professional: la premsa de Barcelona -hi incloc algun diari de paper de gran tirada- ens ho hem de fer mirar tots plegats. Se n'ha parlat poc del cas perquè era un dels nostres. Els periodistes de tribunals es coneixen tots i, en alguns casos, hi ha relacions d'amistat més enllà de la competència entre els seus respectius mitjans.

Parafrasejant Cambó: Catalunya? Espanya? República bananera. Així no anem enlloc.

 

Un llibre sense pèls a la llengua (12 euros):

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#4 Pepa Bueno, Badalona, 11/06/2012 - 14:13

En aquest pais la millor professió que es pot tenir per viure bé, es ser polític perquè robar o aprofitar-se del càrrec surt gratis, el pitjor es que la ciutadania encara creu amb el "sistema democràtic" que els dona de menjar.

#2 Guillem, Albacete, 09/06/2012 - 12:38

Normal, no sé. Però que passi a l'"Oficina Antifrau" té la seva "guasa". Fa pensar en l'Orwell. Minipax=Ministeri de la Guerra, Minitruth=Ministeri de Propaganda Política...

#1 Jordi Pujol, Canalunya, 08/06/2012 - 12:48

Miri jove [Arjm]. A Catalunya ens coneixem tots i el moment actual es un altre. [arjm]. En un moment determinat, Carles Quílez va fer una aportació molt important per Catalunya suplint una falta de política anticorrupció [arjm]. Vaig dir lavors, i dic ara, que l'aportació va ser positiva.