Publicitat
La Punteta · 20 d'Agost de 2014. 17:09h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Cal tancar l'Oficina Antifrau, ja

Daniel de Alfonso, a la dreta, amb Carles Quílez

Estic d’acord amb Manos Limpias: cal tancar l’Oficina Antifrau, ja. De fet, ja ho saben, jo tancaria més coses com el CAC o l’Institut Català Internacional per la Pau. El govern dels millors ha suprimit, en tres anys, més de 104 organismes públics, però a l'hora de la veritat això només ha suposat una retallada de 477 funcionaris, segons dades oficials de la pròpia Generalitat (1).

De fet, l’Oficina Antifrau ha estat qüestionada per partits d'una banda a l'altra del ventall ideològic: de Ciutadans a Iniciativa passant per Solidaritat. Fins i tot per Esquerra i això que la van promoure ells. Però qui s’atreveix, en aquest país, a tancar un organisme que porta el nom d'Oficina Antifrau?.

Ja m’imagino el seu director, Daniel de Alfonso, anant a plorar tots els mitjans. Un dia ja va dir que no pensava “permetre el tancament” de l’organisme. Com si la cosa depengués d’ell. Fins i tot va amenaçar amb un sospitós “jo també tinc cartes” que sonava a dossiers amagats.

Ho he dit sempre, l’Oficina Antifrau és un xiringuito: el 2011 va actuar d’ofici en només dos casos. Això sí va signar un munt convenis, que sempre queda bé. Al principi -com en d’altres temes- predicava sol en el desert. Però, de mica en mica, hi ha més gent que pensa el mateix. Darrerament m’ha donat la raó fins i tot el jutge Silva, el de Bankia.

Cal recordar que va ser un invent d’Esquerra per marcar paquet davant el PSC, però el part va ser tan difícil que es va prolongar quasi dues legislatures. I no sé si es per posar-se a riure o a plorar, però qui la va impulsar definitivament va ser el conseller Ausàs, el del tabac, amb la promesa d’acabar “amb les pràctiques fraudulentes”.

Al final, els socialistes van donar el vist-i-plau a canvi d’una condició: en cas d’investigar a la Generalitat calia informar a la pròpia Generalitat. No deu passar enlloc del món que s’hagi d’informar al propi organisme investigat. Es com si li expliquessin les investigacions del Watergate a Richard Nixon.

La segona condició, que no estava escrita, és que la van omplir de militants o exmilitants del partit en llocs de confiança. El darrer exemple va ser Albert Batlle, ara nou responsable dels Mossos, que havia estat abans regidor del PSC a Barcelona -fins que es va enfrontar amb un company de llista-, i després responable de presons amb el tripartit.

L’actuació d’Antifrau ha estat -com qualsevol altre organisme burocràtic- de calaix: fer veure que tens molta feina. Com amb la Llei de Transparència. Que la teva existència és imprescindible per al sistema democràtic. Però, en certa manera, ha estat una manera com qualsevol altre de tirar els calés per la finestra.

Recordo que el 2008, l’ABC va revelar que la futura cap de premsa cobrava 60.000 euros des de feia tres anys per un organisme que encara ni existia. O organitzar unes jornades contra la corrupció i convidar dues democràcies tan exemplars com Qatar i Brunei -els dos països, per cert, regits per la Llei Islàmica-. Clar que, ben mirat, Qatar també patrocina el Barça. M’estalvio de parlar dels viatges oficials perquè em sembla que estan a l’alçada dels del Síndic de Greuges. Però ja se sap, des de Pujol, les coses aquí es fan per Catalunya.

A mi em va fer gràcia el dia que Daniel de Alfonso va escriure, a la memòria del 2013, que treballaven “amb il·lusió”. Com el Mas de Polònia. Un dia li vaig preguntar, al Parlament, si era veritat que els dilluns feia festa. Em va dir que sí perquè es quedava a casa llegint. Al seu despatx oficial deu tenir poca llum.

O quan van signar un conveni amb el CEO, un altre xiringuito, perquè fessin una enquesta sobre la percepció de la corrupció per un import de 12.000 euros. Hi havia una pregunta trampa perquè preguntaven si hi havia molta corrupció a Catalunya. Com que tothom deia que sí després demanaven si consideraven "positiva" un organisme destinat a combatre-la. L’objectiu, per descomptat, era justificar la pròpia existència de l’Oficina Antifrau.

M’estalvio altres idees brillants com quan es van empescar un Joc de la Transició per a estudiants de secundària amb l’excusa de predicar la integritat a les escoles. Van anar a una dotzena d’institiuts de Sant Cugat, Barcelona, Badalona, Mataró, fins i tot de Lleida. Però vostès creuen que una Oficina Antifrau s’ha de dedicar a aquestes coses? No, però és una manera com qualsevol altre d’omplir la memòria d’activitats.

O com quan van fer un seminari universitari a la UB -al degà Dídac Ramírez li van marcar un gol- per sortir als diaris: estava mig buit però, en acabar, et donaven un certificat d’assistència com si haguessis assistit a un curs de la NASA. Com que van convidar a directors de mitjans a fer una xerrada -jo recordo haver vist l'Enric Hernández- l’endemà sortien als diaris, que era del que es tractava. El Periódico els hi va dedicar un publirreportatge.

Però, anècdotes a banda, em temo que Daniel De Alfonso tampoc és la persona idònia per al càrrec i ho ha demostrat ja amb escreix. Sembla que era un gran jutge d’instrucció però l’Oficina Antifrau se li ha pujat el cap. No m’estranya amb 130.000 euros anuals de sou. Això no ho guanyaria enlloc fent de magistrat. I encara es queixava que li havien retallat el sou.

Per això, de vegades ha estat massa complaent amb CiU -encara que ara es faci el valent amb el cas Pujol- com quan va defensar BCN World amb l’argument que "si algú ve i deixa els seus diners, nosaltres no preguntem d'on surten". Per aquesta regla de tres podem convidar tota la màfia mundial del joc que l’Oficina Antifrau mirara cap a una altra banda.

El 2011 també va acceptar fer-se la foto amb el president Mas, el president del TSJC i un vicepresident del Parlament per signar una declaració contra la corrupció. Mas estava tocat pel cas Palau i li convenia una foto opportunity. A bodes em convides, però vostès creuen que la corrupció es combat amb declaracions institucionals?.

Sempre he dit el mateix, si volem lluitar contra la corrupció no cal un FBI a la catalana -fins i tot s’han fet unes xapes com a les pel·lícules americanes- si no potenciar la Fiscalia Anticorrupció o el jutjat de guàrdia. Així ens estalviem un organisme que té un edifici de quatre plantes, uns cinc milions de pressupost i una plantilla de quasi cinquanta persones de la qual cinc són alts càrrecs i tres assessors.

En el fons, només fan d’intermediaris: quan els hi arriba algun cas -o el llegeixen als diaris- l’investiguen i després el porten al fiscal. Per això ens estalviem l’intermediari i anem directes a fiscalia.

A més, aquí sempre critiquem Manos Limpias i li posem la llufa de “sindicat d’ultradreta”, però sort en vam tenir d’ells, per exemple, amb el cas Urdangarin. I si ara Daniel de Alfonso s’hi vol querellar -espero que no hagi contractat José María Fuster Fabra perquè seria prevaricació: la Generalitat té els seus propis serveis jurídics- és perquè Manos Limpias va denunciar Antifrau amb el cas Quílez.

De Alfonso, en efecte, va perdre una oportunitat d’or d’exhibir autoritat moral quan va ratificar al, de facto, número dos de l’Oficina: l’esmentat periodista Carles Quílez. Uns dies abans de ser nomenat per al càrrec va rebre una Yamaha de regal valorada en 8.200 euros d’una persona que presumia que així tindria “un enganche muy bueno”.

La justícia el va acabar absolent -com al president valencià Francisco Camps-, però vostès creuen que és normal rebre una moto de regal?. A mi un dia Anna Batlletbò em va fer anar fins a l’aparcament del Parlament perquè havia celebrat la copa de Nadal a la Fundació Olof Palme i em volia donar una botella de cava de les que li havien sobrat. La vaig rebutjar. Com si a l'exdiputada del PSC li vingués d’una botella de cava. Es va quedar de pedra. No sé si ja m’ha perdonat.

El pitjor és que la premsa també va sotir tocada perquè -com que Quílez havia estat periodista de successos de la cadena Ser- la majoria de mitjans van mirar cap a una altra banda. Llevat e-notícies, que vam informar puntualment del cas. No ens ho va perdonar mai i ens ha ha portat dues vegades als tribunals. En un dels judicis fins i tot va portar dos alts càrrecs de l'Oficina Antifrau a declarar contra nosaltres: el cap de gabinet, Vicente López, i la cap de premsa, Lourdes Parramón -la que havia cobrat durant tres anys!-. Vaig sentir vergonya aliena.

I l'últim cop dos periodistes d’El Periódico: els companys Antonio Baquero i Maika Navarro. Amb tanta mala sort per ells que, després del numeret, ens van absoldre. Maika Navarro, per cert, és la mateixa que després va resultar esquitxada pel cas Método 3. Encara la recordo donant lliçons d’ètica a Telecinco. Al Periódico la van enviar a Madrid perquè d'ença d'aleshores va quedar invalidada per fer informació policial a Barcelona.

Ja sé que el millor que li pot passar a Daniel de Alfonso per continuar al càrrec és que Manos Limpias demani el tancament de l'Oficina Antifrau. És com una assegurança de vida. Però, tal i com està el pati, ja està bé de viure del cuento. Tenim un país on tanquem llits d'hospitals a la sanitat pública i, en canvi, mantenim organismes de luxe com aquest. El que haurien de fer tots els partits -de la CUP al PPC- es posar-se d'acord d'una vegada i suprimir-la. És el millor que podrien fer si de debò volen combatre la corrupció. La resta són romanços.



(1) El Periódico (Patricia Martín): “El 33% de la poda aministrativa de Mas afecta sanitat i educació”, 3 de maig del 2014

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

35 Comentaris

Publicitat
#24 Mes honestedat, bcn, 22/08/2014 - 12:24

El Sr Alfonso hauria de tenir més honestedat, plegar i tancar el xiringuito.
El seu departament ha estat inoperant per combatre la corrupció durant 30 anys i té dupicades les seves funcions amb Físcalia.

#23 P. Blavet (T), Barcelona, 21/08/2014 - 22:07

Olé, olé y olé. X. Rius has dicho verdades como puños. Por favor, queremos más artículos de opinión como estos. En Cataluña tenemos tanta corrupción como en Uganda. ¡Qué terrible!

#22 Jordi, Barcelona, 21/08/2014 - 19:49

Vols dir que el nom de la periodista d'El Periódico no és Mayka Navarro (enlloc de Fernández)?

#21 Miquel, Badalona, 21/08/2014 - 17:39

Ok. Tanquem la oficina antifrau, però també el tribunal constitucional, el suprem, el TSJC, el senat, el ministeri de cultura, l'institut cervantes, el consejo superior de deportes, la casa del rei, els trols de enoticies,...

#21.1 Pablo, Madrid, 21/08/2014 - 21:36

Con que cierre CIU es suficiente

#20 Cholo, Setmenat, 21/08/2014 - 16:23

Ole ole ole xavier rius! Ets molt bò! Continua així perque et necessiten! Gracies x dir veritats com punys! Felicitats