Publicitat
La Punteta · 9 d'Abril de 2020. 09:09h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

Cal un nou pacte d'Estat per sortir mig vius de la crisi

La magnitud de la crisi sanitària derivada de la pandèmia del Covid-19 que aquests dies sacseja el món ha obligat els estats a prendre a corre-cuita mesures dràstiques, que han alterat l’ordre constitucional ordinari, donant lloc a importants restriccions als drets fonamentals dels ciutadans. Això ha suscitat un ampli debat jurídic respecte del fet de si no hagués estat millor declarar l’estat d’excepció en lloc de l’estat d’alarma, per donar la màxima cobertura constitucional a les importants limitacions a les llibertats i a la imposició de sacrificis no indemnitzables als ciutadans. 

 

Així mateix, la crisi també ha comportat una important alteració de la distribució territorial del poder, que s’ha traduït en el paper parcialment limitat assignat a les comunitats autònomes respecte de l’Estat durant el termini de la declaració, el qual ha passat a ostentar legalment i a tots els efectes el títol d’autoritat competent, originant tensions en algunes comunitats i en especial a casa nostra.

 

En aquest sentit, si bé algunes CA han acusat el Govern de Pedro Sánchez d’endegar subreptíciament una política recentralitzadora, el de la Generalitat ha anat molt més enllà, mostrant reiteradament la seva disconformitat amb la declaració, que ha passat d’una fase inicial de rebuig total -per considerar que es tractava de l’aplicació encoberta de l’article 155 CE- a la fase actual, menys bel·licosa, mitjançant la qual el Govern es limita a demanar de l’Estat la devolució de les competències que en matèria sanitària li han estat “arravatades”. 

 

Tanmateix, l’estat d’alarma no significa que les CA quedin buidades de tota competència, sinó que també son cridades a desenvolupar un paper molt actiu en la lluita per la consecució de l’objectiu constitucional que justifica la declaració de l’estat d’alarma, que no és altra que posar fi a la pandèmia, per superar la situació d’emergència, ja no estatal, sinó mundial.

 

D’aquí que, sense perjudici de l’exercici legítim de les seves competències estatutàries per part de les CA, que en cap cas queden en suspens per la declaració de l’estat d’alarma, també es cert que el seu exercici no es pot apartar de la finalitat constitucional abans esmentada: posar fi a la pandèmia. Per tant, des d’aquesta perspectiva, qualsevol norma o decisió administrativa dictada per les comunitats autònomes han de respectar aqeusta finalitat, sense que puguin contradir qualsevol mesura o decisió dictada per l’Estat mentre estigui vigent l’estat d’alarma.

 

Ara bé, paral·lelament a la crisi sanitària, no podem perdre de vista la seva derivada econòmica, com s’ha posat de manifest davant les alarmants xifres que ahir avançava el diari El País sobre les dues economies més fortes d’Europa. Ens mostren amb tota cruesa l’enfonsament del PIB a França, que retrocedeix un 6 % aquest primer trimestre, o la tremenda caiguda de més d’un 10 % del PIB que es preveu a Alemanya durant el segon semestre d’enguany, mai vistes des de la II Guerra Mundial. Més val no pensar com quedarà de malparada la nostra economia després de l’aturada general i forçosa de pràcticament tots els sectors productius del país.

 

Això no obstant, atesa la necessitat d’aconseguir l'objectiu constitucional de posar fi el més aviat possible a la pandèmia -que ens és absolutament prioritari davant la violència de la crisi-, cal que l’articulació entre el poder central i els restants poders territorials, comunitats autònomes i ens locals, es produeixi sobre la base d’amplis consenss en base al correcte funcionament de l’Estat autonòmic. Pensar que la crisi pot obrir una “finestra d’oportunitat” per ajudar a enderrocar el “règim del 78”, o que Catalunya se’n pot sortir sola de la tragèdia, no només és impossible, sinó absolutament delirant. Com reconeixen França i Alemanya, la crisi és global, de tal manera que l’esperança d’una remuntada no depèn només d’un país, sinó de l’acció coordinada de tots els països que es basen en l’actual model econòmic de lliure mercat.

 

Per tant, i per molt que des de l’Estat s’hagin comès errades de gruix en tant que “autoritat competent”, motivades bé per la imperícia, bé per la imperiosa urgència de posar en marxa el més immediatament possible mesures de lluita contra la crisi sanitària -de vegades precipitades i poc meditades-, el cert és que aquest és el Govern legítim que tenim constitucionalment parlant. Per tant, cal fer-li la màxima confiança per dur endavant l’equivalent del que en el seu dia van representar els Pactes de la Moncloa, un dels pocs episodis en el qual, des de la reinstauració de la democràcia entre nosaltres, es va fer present el principi de lleialtat constitucional, tot i que la situació actual no és en absolut comparable, atesa la triple crisi que ens ve a sobre: sanitària, econòmica i social, d’unes dimensions absolutament mai vistes des de l’acabament de la Guerra Civil el 1939.

 

Per això, davant l’esgarrifosa magnitud d’aquesta triple crisi, des d’Units per Avançar estem disposats a dir Sí a la proposta de Pedro Sánchez, en el sentit de formular uns nous Pactes d’Estat, que seguint el model i exemple dels Pactes de la Moncloa del 1977 -incloses les renuncies que això comporta, que hauran de ser recíproques-, ens permeti recuperar aquests gran consens polític, econòmic, social i territorial com a únic instrument per superar la crisi actual i iniciar la reconstrucció del país, amb el compromís solidari de totes les parts de no deixar ningú al darrera. S’hi haurien de sumar no només empresaris, sindicats i entitats financeres. sinó també els restants poders territorials de l’Estat, Comunitats Autònomes i Entitats Locals, en tant que gestores de l’estat del benestar. 

 

El nostre compromís de sumar-nos al Pacte d’Estat ho és sense fissures, perquè considerem que aquesta és la única sortida possible a la crisi, ja que de no fer-ho així, no només cometríem un acte d’una extrema irresponsabilitat, sinó que estaríem comprometent el futur de dues generacions com a mínim.    

 

Jaume Tutusaus, advocat. Units per Avançar.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Juan Jose García, Cunit, 13/04/2020 - 15:15

Cierto.Pero el pacto lo hará el G 7.Y no creo que ni España ni Catalunya,pinten nada en él.

#1 Julia, Badalona, 11/04/2020 - 12:40

Si no pacten ara, quan pensen pactar els nostres polítics ?