Com que hem criticat tant els Mossos els hi hem perdut el respecte. Durant les darreres setmanes diversos agents han estat víctimes d’una sèrie d’agressions a diferents localitats de Catalunya. En alguns casos amb episodis de gran violència.
El passat 14 de març, al Prat de Llobregat, un home va arrencar la funda a un agent i va disparar amb l'arma contra un altre. Per sort estava sense municionar. Uns dies després, el 25, un cotxe es va estavellar frontalment contra un vehicle policial davant de la comissaria de Berga.
El 27 un mosso va resultar ferit a Arenys de Munt després de rebre una brutal pallissa per part de dos presumptes lladres de cotxes. Intervingut quirúrgicament, se li va extreure la melsa. Mentre ell encara era a la UCI els dos agressors sortien en llibertat amb càrrecs.
Finalment, el 30 durant una identificació Santa Coloma de Gramenet un home de nacionalitat georgiana li va arrabassar la pistola a un agent i va disparar contra una altra dos trets. Sort que portava l'armilla antibales. Si no probablement ara estaria morta.
Un dels sindicats dels Mossos, el SAP, ha denunciat que “els autors de les agessions han utilitzat una violència extrema”. Mentre que una altra central sindical, la USPAC, ha assegurat que “això només és el reflex d’una delinqüència cada vegada més bel·ligerant i lesiva envers els policies”.
Que consti que els Mossos d'Esquadra també han fet coses malament. Com les lesions irreversibles a Esther Quintana. En d’altres fins i tot amb resultat de mort com els casos Benítez o Ballard. La imatge dels agents anant a declarar junts a la Ciutat de la Justícia en grup tampoc ajuda a la imatge del cos.
La diputada de la CUP Mireia Vehí va enumerar l’altre dia, en una roda de premsa al Parlament (a partir del minut sis), els set morts que hi ha hagut en tres anys mentre estaven en custòdia policial perquè “darrera de cada xifra hi ha una persona, hi ha un rostre, hi ha una història”.
Encara que en algun cas -com el de Salou que va degenerar en aldarulls en ple mes d'agost- la justícia va dictaminar que havia estat un accident. I això que l’actuació policial va ser qüestionada abans d’hora fins i tot per un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona o el mateix Síndic de Greuges. Mentre que el que va morir a Cunit el passat 14 de març -segons l’autòpsia d’una parada cardio-respiratòria- arrossevaga més de 50 antecedents.
No podem, doncs, estendre la sospita col·lectiva a tot el cos. Ni tampoc, per cert, encomanar als Mossos d'Esquadra les tensions en la relació entre Junts pel Sí i la CUP. Com ha passat amb les pistoles Taser on la conselleria s’ha fet enrere després d’haver anunciat, a bombo i plateret, la seva adquisició. Si els Mossos no se senten recolzats en la seva feina pel poder polític perquè s'han de trencar la cara pels ciutadans com sovint han de fer?.
