Ja ho deia dissabte: per 7.500 vots calia tant d'enrenou? Si el PSC volia revifar amb unes primàries és evident que ha punxat. Al capdavall, no ha aconseguit mobilitzar ni els seus militants (1.400 vots, un 20%) ni els seus simpatitzants (un 10%, 800 vots) mentre que a la resta (5.200, un 70%) és gent que hi havia de tot, fins i tot algun despistat. Jo ja vaig dir que eren una operació de màrqueting polític.
S'ho haurien de fer mirar també tots els gurus mediàtics del PSC. Per nombre de vots: Enric Casas (Jaume Collboni), David Espinós (Carmen Andrés), Jordi Mercader i Carlos González (Jordi Martí), Antoni Gutiérrez Rubí (Laia Bonet) i Fèlix Ortega (Rocío Martínez-Sampere) perquè molta comunicació política, però han fet trempar només uns 7.500 electors.
I una altra reflexió: si jo fos Jaume Collboni estaria amoïnat. Encara no ho té guanyat. A favor d'ell hi ha el fet que ha tret 800 vots al segon candidat -que tampoc no és per tirar coets-, però en contra que és o és vist com el candidat oficial de la direcció i, en temps de crisi, a la segona volta pot passar de tot.
Només cal saber sumar: Collboni va treure 2.500 vots en números rodons; Carmen Andrés, 1700; Jordi Martí, 1500, Laia Bonet 1.100 i Rocío Martínez-Sampere 600. Si la majoria de votants prefereix el candidat menys oficial, Collboni ho té perdut.
A més, el primer que s'ha afanyat a fer el guanyador ha estat tancar la porta a un pacte electoral. “No hi haurà tàndem. Anirem a una segona volta”, ha afirmat en declaracions a Rac1. Ara ja no es pot fer enrere. Com Cèsar quan va crear el Rubicó. Consummatum est.
Ja imagino que, a diferència del que passa en la segona volta de les eleccions franceses, la resta de derrotats no recomanaran ara un o altre candidat. També és dubtós que tinguessin influència en un electorat tan volàtil com aquest. Però el resultat és obert.
La senyora Carmen Andrés i jo estem, segurament, a les antípodes polítiques, però ho he dit en altres ocasions: la política catalana necessita gent que defensi les seves idees amb convicció. Estem una mica farts de la política líquida.
Si, per casualitat, surt escollida alcaldable a les properes eleccions municipals prometo no tornar a criticar les primàries del PSC per Barcelona. Haurà demostrat tota sola, amb una sabata i una espardenya, que es pot fer política des de baix.
