Publicitat
La Punteta · 16 d'Abril de 2018. 10:09h.

XAVIER DEULONDER

Carrer Pepe Rubianes

A part de la multitudinària manifestació antirepressiva, en què una riuada d’estelades i de llaços grocs ha ocupat, durant unes quantes hores, l’avinguda Paral·lel des d’una punta a l’altra, aquest diumenge, l’Ajuntament  de Barcelona ha canviat el nom del carrer Almirall Cervera pel de Pepe Rubianes; cal celebrar, doncs, que hagi desaparegut del nomenclàtor barceloní “un héroe español en Cuba y Filipinas” com  Pascual Cervera y Topete (1839-1909), un dels militars enviats a la guerra imperialista contra els independentistes cubans i filipins que aspiraven a alliberar els seus països del domini colonial espanyol; evidentment, si a Catalunya s’han limitat a dur-hi la flota d’en Piolín ha estat, només, perquè, afortunadament, els temps han canviat; per això, cap dirigent polític català ha acabat tancat en un camp de concentració com els que el general Weyler va bastir a Cuba.

Ara que, quant a memòria històrica, semblem estar en el bon camí iniciat amb la retirada del monument al traficant d’esclaus Antonio López y López, marquès de Comillas (1817-1883), podria ser el moment de suggerir a l’Ajuntament més canvis en els noms de carrers de Barcelona. Per començar, caldria enviar a fer-li companyia a l’almirall Cervera el comandant Benítez, el capità Arenas i el tinent coronel González Tablas, militars caiguts durant la guerra del Marroc (1911-1927), en la qual, amb mètodes cruels i criminals com ara l’ús d’armes químiques, Espanya va lluitar contra els pobles del Rif per colonitzar-los i sotmetre’ls. Després, també caldria esborrar el carrer de Méndez Núñez, és a dir, de l’oficial de la marina Casto Méndez Núñez (1824-1869), cap de la flota espanyola que, en aigües de l’Oceà Pacífic, va dedicar-se a buscar brega amb el Perú, Bolívia, Xile i Equador fins que aquests països van acabar declarant la guerra a Espanya; ací, Méndez Núñez va destacar per la frase que se li atribueix de “más vale honra sin barcos que barcos sin honra” sense que pugui arribar-se a entendre quina mena d’honra es deuria poder guanyar en una guerra tan absurda i estúpida com aquella. Em sembla molt bé que l’antiga plaça de Joan Carles I hagi recuperat el seu antic nom popular: plaça del Cinc d’Oros; ara només falta que es traslladin al seu emplaçament original les peces del monument a la República, retirades pels franquistes el 1939, principalment perquè després que se’n va retirar l’estàtua de la Victòria, que commemorava la presa de Barcelona pels exèrcits de Franco, ara l’obelisc del Cinc d’Oros s’ha convertit en un monument al no-res; d’altra banda, caldria plantejar-se el nom de Joan de Borbó, sobretot perquè ara aquest carrer fa cantonada amb el de Pepe Rubianes, conegut per les seves escasses simpaties envers la família reial espanyola; el 1993, amb motiu de la mort del pare del rei Joan Carles, l’Ajuntament va donar el nom de Joan de Borbó a l’antic Passeig Nacional; evidentment, eren d’altres temps, més que res perquè, quatre anys i mig després, tota la classe política catalana en pes va acudir al casament de la infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín, celebrat, com sabem, a la catedral de Barcelona; evidentment, també caldria debatre sobre la continuïtat dels noms de la Gran Via de Carles III, del carrer d’Alfons XII, i de Ferran, que es diu així en memòria de Ferran VII, el més tètric i sinistre dels Borbó espanyols, i del passeig d’Isabel II, destronada per la Gloriosa Revolució de 1868, que commemora el nom d’una de les places de Gràcia.

Evidentment, el consistori barceloní havia de retirar la medalla d’or de la ciutat a Miquel Mateu, alcalde de Barcelona (1939-1945); si acceptem els principis de la democràcia, tothom que hagi exercit un càrrec polític durant el franquisme, en realitat, va ser un intrús i un usurpador perquè els únics governants legítims són els elegits a les urnes; per tant, s’han de declarar suprimides totes les condecoracions i distincions concedides a personatges del règim franquista i, també, les que ells haguessin pogut atorgar a qui fos.

Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#11 Manolito CHAN, Futura C.A. de Barcelona, 22/04/2018 - 22:47

....ah! cuánto burgués catalán esclavista !!!!

#10 Manolito CHAN, Futura C.A. de Barcelona, 22/04/2018 - 22:45

Es curioso como dentro de la (in)cultura catalana se deprecian las Habaneras. Será por las letras:
El meu avi se'n va anar a Cuba a bordo del "Català (a defender una colonia española) ....

Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa els americans (si,si, los americanos, no los españoles)...


#9 BCCC, Capetown del Llobregat, 19/04/2018 - 17:08

Deulonder, lo bueno si breve dos veces bueno. Els teus articles son a l'inrevés.

#8 Decebut, bcn (tbn), 18/04/2018 - 19:34

A mi em queia relativament bé i em feia una certa gràcia en Rubianes fins aquell dia en què va fer mèrits perquè li posessin el seu nom a un carrer.

#6 Perico, Matadepera, 17/04/2018 - 16:26

Por otro lado, el ánimo revanchista y la política de fachada del régimen de Colau y sus Mariachis alcanza siempre nuevos niveles de ridículo.