Publicitat
La Punteta · 4 d'Octubre de 2019. 12:11h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Carta a un indepe

 

Dimarts passat, el segon aniversari de l’1-0, vaig rebre aquest mail a través de la web d’e-notícies mentre feien el TN vespre. Eren les 21.02:

“Som l’1 d’octubre de 2019 i m’acabo de fotre dos cubates. Els necessito per escriure aquestes ratlles. Dos és el punt just, si només me’n prenc un, no em surten les paraules. Si en faig tres, tampoc. Per tant, dos cubates i som-hi.

Li envio això a un tal Rius de l’e-noticies. És un tio molt catxondo i penso que m’ho podrà escampar. Sóc egocèntric i el que vull és que això s’escampi. No ho vull fer a les xarxes socials, sóc d’un partit i em coneixen. Quina vergonyà fer-ho així, però no tinc altre remei. El partit del que sóc ha rebut la repressió al més alt nivell, no com altres que en teoria són més radicals.

Però els del meu partit no saben com sortint-ne d’aquesta situació. S’ha de fer allò políticament correcte, avui ho han fet, però malament. Però no seré jo qui critiqui el que fa el meu partit, almenys ara, quan els meus estan a la presó. Imagino i desitjo el dia que ho pugui fer, en tinc ganes, però no faré fins que siguin lliures”

“L’e-noticies -afegia- és un portal de notícies una mica estrany. El segueixen molt els de Ciutadans, però també alguns independentistes com jo, que ens considerem crítics i estem emprenyats. No m’agrada gens del Rius que se n’enfoti dels que estan a la presó, o potser no és ben bé això. No ho sé. M’agradaria que el Rius fos més sensible. Potser el Rius i jo no som tant diferents. Almenys tots dos estem emprenyats.

Avui el Puigdemont ha continuat amb les fricades de quan la cosa està moguda. Tot se n’ha anat en orris pel seu friquisme. Els meus també ho són de friquis, però no tant. Els meus familiars han anat a Lledoners, tornen a estar engrescats. La República és possible, diuen. Jo ploro. No puc. Estic sol? M’agrada saber que no. En tot cas, tot ho hem de decidir votant. No hem arribat mai al 50% i això és clau.

Ens espera un octubre trist. Els meus no saben què fer. Rius, m’agradaria que ens donessis un cop de mà.

Vaig respondre a les 22.12 amb aquests termes i, tal com em demanava, vam publicar el seu escrit l'endemà.

Benvolgut senyor,

Només sortirem de l’atzucac dient la veritat: amb el 47% dels vots no es pot fer la independència.

Això és la Unió Europea, la Unió Europea l’han feta els estats. El món no ens mira.

A més és Europa occidental. No és el Caucas ni els Balcans tot i que sopito que, amb el 47%, tampoc allà els hi deixarien.

És molta gent, però no suficient gent. Ho he dit sempre.

No sé la seva edat, però jo recordo que el 1980 -les primeres eleccions al Parlament- Nacionalistes d’Esquerra -aleshores els únics indepes oficials- van treure 44.000 vots.

No van ni entrar. Pujol s’ho va endur tot. Això sí, van sortir dos diputats del PSA (Partido Socialista Andaluz).

Alguns dirigents del que dedueixo és el seu partit se’n recordaran: Carod, Huguet, etc. Llavors estaven a Nd'E.

L’independentisme hauria d’estar content de passar de 44.000 a quasi dos milions de persones.

Però no n’hi ha prou.

A més ho sabien. I tant que ho sabien. Han estat fent volar coloms durant set anys.

Crec, honestement, que s’han carregat la possibilitat d’una Catalunya independent a curt i mitjà termini.

Ara l’Estat no en perdonarà cap.

Fins i tot s’han carregat una cosa pitjor: la cohesió social.

Jo sóc dels que crec que hi ha fractura. També territorial.

Catalunya és el Pallars, però també el Baix Llobregat.

El Jordi Cuixart ho deixa recentment en una entrevista a l’Ara. Li van dir de tot.

Ara són dues Catalunyes dividides i impermeables, sense punts en comú.

Fins i tot amb el risc -evident- d’arribar a les mans.

L’única solució és dir la veritat.

Tardà ho va intentar uan mica després de l’aplicació del 155.

Però hi havia eleccions i tothom va mirar endavant.

L’única veritat és el que li deia: no es pot fer la independència amb el 47% dels vots.

Són dos milions de persones, però el cens electoral és de 5,5 milions aproximadament. Varia d’unes eleccions a altres.

Què fem amb els que no hi estan d’acord?

No és que l’Estat no ho vulgui -que també- és que hi ha 2,5 milions de votants que tampoc ho volen.

D’altra banda, no faci gaire cas del que diuen els convergents.

Ara van de valents, però Puigdemont va fugir i els va deixar tirats. Companys es va quedar a Palau el 6 d’octubre.

A més, sempre els tracten a vostès com el germà petit.

I cregui’m, els conec: jo em vaig fer militant de Convergència amb 14 anyets. Jo havia anat a manifestacions amb Quim Forn, per exemple. Després ho vaig deixar córrer.

Ara, també veig poca valentia a Esquerra.

Els veig molt desorientats.

Òbviament no ho dic pels presos sinó per assumir la realitat.

Tampoc es pot estar a missa i repicant.

Aragonès no es va aixecar l’altre dia amb els crits del Parlament -va fer bé: hi ha coses que un vicepresident no pot fer- i avui ha fet el típic míting a Fonollosa.

Les dues ànimes d’Esquerra.

Quan es posin d’acord, Esquerra -i el país- sortirà guanyant.

També han de generar nous lideratges: no es pot dirigir un partit des de la presó o des de Suissa.

En resum, l’independentisme ha d’aterrar, fer autocrítica i replantejar-ho tot. També l’independentisme.

No he estat mai partidari del pit i collons, la política és estira i arronsa, negociació i pacte.

No sé si la meva opinió li servirà de gaire, agraeixo en tot cas les crítiques i la franquesa.

Resto a la seva disposició per si cal un cop de mà. Sempre que no afecti la meva independència periodística. Els lectors van sempre primers.

Demà publicarem el que m’ha enviat com a article. Va contra els meus principis publicar articles anònims, però crec que el contingut paga la pena.

Celebro haver trobat el primer independentista que toca de peus a terra en molt de temps.

PD/ No abusi dels cubates :)

L’endemà em va contestar amb un missatge de cortesia que estalvio per mantenir la seva anonimitat.

Li vaig enviar un segon mail:

Vostè que és -m’estalvio la professió per no donar detalls- ho hauria de saber: què ens ha passat als catalans?

Jo no ho acabo d’entendre.

Teníem fama de pencaires, seriosos, rersponsables.

Jo ho dic sempre, a Brussel·les, quan vagi un català a negociar la quota de la gamba de Palamós o l’avellana de Reus el funcionari de torn sortirà corrents.

Pujol, xoriço o no, el rebien a tot arreu. Puigdemont no va passar de la Fira Floral de Gante i encara perquè l’alcalde era un nacionalista flamenc.

I a Torra no el van deixar entrar en el principal museu de Washington.

Jo no me’n sé avenir.

Crec que un dels principals problemes de l’independentisme és el friquisme.

Ja sé que està a la presó, però se’n recorda que Romeva i Tremosa van presentar una pregunta al Parlament europeu sobre la trepitjada de Pepe, aquell jugador del Madrid, a Messi en una semifinal de la Copa del Rei?

Allà ja devien pensar a Brussel·les que hi havia alguna cosa en el terrat dels catalanas -o d’alguns catalans- que no rutllava.

El fotut és que el frikisme ha arribat a les capes altes del moviment independentista.

El Canadall, el president de la Cambra, amb una careta de Puigdetmon al cotxe. I ho penja a twittert!

M’he trobat tios insultant a twitter que són empresaris o advocats o mestres.

Hem perdut fins i tot el sentit del ridícul, l’únic que segons Tarradellas no es pot perdre en política. I, cregui’m, jo de jove no era tarradellista.

Fins i tot ridículs institucionals. El famós Aurresku, aquella mena de ball a la basca, a Palau.

O el paripè de les pancartes

Inclòs que quatre arreplegats -sí: arreplegats- entrin a Palau com si res i canviïn la pancarta penjada all balcó més solemne de l’edifici.

No em dirà que no ens va la marxa? Però no arribarem enlloc. Fa vergonya tot plegat.

M’estalvio altres coses com la tendència a la flamarada, al foc d’encenalls, al treure pit.

Molt trist tot plegat.

Sort

Perseveri

PD/ Queda pendent una trobada, però li advderteixo que sóc més de camamilles que de cubates :)

Recullo l'intercanvi perquè  celebro haver ensopegat amb un indepe que hi toca. Encara hi ha esperances: hi ha gent independentista que comença a veure-ho. El procés no ens ha dut enlloc i els danys són molt superiors a les il·lusions creades. Per dir-ho sense embuts: el procés no només s'ha carregat la independència sinó també el país. Trigarem encara molts anys a evaluar els desperfectes no només materials -polítics, econòmics, socials- sinó també morals i emocionals. El pitor de tot és que ho sabien, sabien que no sortiria bé. D'aquí la meva perplexitat.

Publicitat
Publicitat

111 Comentaris

Publicitat
#17 Figueras, Figueras, 08/10/2019 - 08:26

Cuando el Ciudagramos vea la tomadura de pelo del procés, entonces y sólo entonces pensaré que tenemos solución...
A JordiBR, aunque le cuesta, va siendo objetivo, pas a pas :)

#17.2 Jordi BR, L'H, 10/10/2019 - 11:54

Con todo el cariño Figueras; ser realista no implica dejar de ser independentista

#17.3 pepe, andorra, 10/10/2019 - 14:20

si jordi, pero una cosa es ser separatista y otra muy distinta ser tonto....Y lo q tu llamas independentista, suele ser mayormente hispanofobo.

#17.4 pepe, andorra, 10/10/2019 - 14:33

y visto lo visto en la calle y en el dia a dia, ser separatista implica no tener pensamiento critico, hacer seguidismo de la propaganda de la tele separata y sobre todo, ser un totalitario y creerse un democrata, sin apercibirse q puede haber libertad sin democracia y q puede haber democracia sin libertad, q es lo q buscan jordi y sus amigos.

#17.5 Jordi BR, L'H, 10/10/2019 - 17:38

Pepe, lo siento, pero a veces parece que vivas mucho más lejos que Andorra. La autocrítica que se ha hecho y se sigue haciendo en el independentismo ( que no separatismo) es muchísimo mayor que la que ha hecho el Estado (que no unionismo ni constitucionalismo). yo no te llamo tonto por tu tozudez desmedida con la inmersion

#16 Érika, Terrassa, 06/10/2019 - 21:54

El secesionismo era una partida de póker en la que se podía ir engañando (la UE nos reconocerá, la OTAN nos defenderá, etc.) hasta que llegó el momento de mostrar las cartas. El secesionismo las mostró y no tenía nada, por lo que ya no puede seguir engañando... aunque como entramado mafioso que es va a intentar seguir viviendo de eso, sin dud

#15 Ramon, la Segarra, 06/10/2019 - 14:50

SI, hay esperanza. Mi reflexión preferida: "la naturalesa es molt sabia"
Quien le escribe, y usted sr. Rius en sus respuestas, hablan con el corazón y el cerebro, cuando los dos, corazón y cerebro, hablan conjuntamente aparece el "SENY".

#14 Nitato, Navarcles, 06/10/2019 - 11:23

"teniem fama de pencaires".. Com a empresari no he notat que els catalans siguin més pencaires que d'altres, és simple supremacism pujolista que t'han inculcat des de que als 90 el pujol s'ho va fer tot seu per menjar-te l'olla durant anys.

#13 Sergi Sergio, Barcelona, 05/10/2019 - 18:53

Cuando se llevan mas de 7 años mintiendo sistemáticamente, engañando a la parroquia de manera descarada y realizando una estafa colosal de campeonato es imposible salir ahora y decir la verdad, ese es el problema, ahora ya no pueden.