De vegades, Catalunya sembla el país de les meravelles. El registre de la seu de la Catdem i de Convergència ha tingut un tractament curiós als mitjans de comunicació. Tant públics com privats. Almenys a primera hora del matí. Com aquell que pateix una sotragada i costa de reaccionar.
D’entrada, jo ho he sentit abans a Rac1 que a Catalunya Informació. I no sé si al 324 ho han donat a dos quarts de deu o s’han esperat fins a les deu. Quan les ràdio i els digitals ja n’anaven plens ells encara parlaven del mundial de motociclsime, del canvi climàtic, del partit de l’Espanyol amb el Vila-real i del tupè de Donald Trump; que no és tupè, és autèntic.
Després han fet el resum de premsa potser perquè cap de les portades recollia l’operació policial. La servitud de la premsa de paper. Es curiós com al 324 comencen per El Punt-Avui o per l’Ara en comptes de fer-ho pels rotatius de major tirada. La Vanguardia o El Periódico sempre surten per la meitat o al final.
A Rac1 el Jordi Armenteras ha interromput almenys la tertúlia -amb Montse Oliva, Enric Sierra, Carles Fernàndez i Alejandro López-Fonta- per donar una “informació d’última hora”.
Llavors ha explicat que la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció estan “escorcollant en aquests moment la seu de la Catdem i alguns ajuntaments catalans” en el marc d’una operació “contra la corrupció a Catalunya i en especial sobre les suposades comissions de finançament il·legal de Convergència Democràtica”.
I saben què han fet els tertulians? Res, han continuat parlant dels refugiats sirians. Com si sentissin ploure. A ningú se li ha ocorregut dir: “perdona, aquesta és la notícia del dia”. És que ni a Alejandro López-Fonta, que crec que era la quota PPC. Al contrari, ha seguit amb Àfrica, els xinesos, Qatar.
Entre d’altres hi havia l’alcaldable d’ERC per Barcelona, Alfred Bosch, que ha apel·lat a la “responsabilitat d’Europa” en el tema malgrat que el seu partit fa coalició amb el partit avui investigat. La tertúlia de Rac1 és plural perquè fins i tot hi tenen l’alcaldable d’ERC. Tot i que això d’alcaldable és un dir perquè és va quedar amb cinc regidors. I encara de miracle.
Després han fet una connexió en directe amb Xavier Salvador, de Crònica Global, el periodista que ha donat l’exclusiva a primera hora del matí. I han trucat a l’Ajuntament de Figueres, que ha desmentit que a aquella hora hi hagués hagut cap registre. O sigui que quan hi ha arribat la Guàrdia Civil no deuen haver trobat cap paper.
Però llavors els tertulians han començat sospitar no de Convergència, sinó de la Guàrdia Civil. Un o una ha dit que “durant molt de temps s’ha llançat la sombra de la sospita sobre un determinat partit”. L’altre ha criticat l’operació perquè sembla que “si no preveus cap detenció la Policia té mecanismes més relaxats” per fer un registre.
El presentador ha recordat que Jordi Sumarroca va ser detingut només “unes hores” i s’ha preguntat com pot ser que unes investigacions “s’estiguin allargant i ara, de cop i volta, tinguem aquesta operació”. “Segurament interessa que això s’allargui”, ha saltat de seguida un altre dels presents.
Però el cert és que el conseller delegat de Teyco va estar detingut més de tres setmanes -entre el 24 de juliol i el 12 d’agost- i per sortir va haver de pagar una fiança de 600.000. Dit amb tota la presumpció d’innocència que calgui envers el senyor Sumarroca.
Al final, Alfred Bosch ha acabat parlant del seu article a La Vanguardia -una mica com Umbral: "yo he venido a hablar de mi libro”- que és el que volia i s’ha mostra convençut que “guanyarem” en l’adhesió de Barcelona a l’AMI. Ara segur que es perd, doncs. Fins i tot ha comès un lapsus freudià digne d’estudi perquè s’ha referit a la “capital del veí” en comptes de la capital del país.
Encara ha tingut temps de ficar-se també amb Ferran VII, aquell rei que va reinstaurar la monarquia absoluta després de la Guerra del Francès. Potser sí que li treiem el nom del carrer que té dedicat a Barcelona perquè no se’l mereix. Però el que no ha dit Bosch és que, després de la Guerra del Francès, va ser rebut amb els braços oberts també pels catalans. Al capdavall, era conegut pel Desitjat.
Catalunya, de vegades, sembla màtrix. No sé si és "guerra bruta" com deia un diputat de la CUP -per mi que des de l’abraçada David Fernández té síndrome d’Estocolm-, però el que sí sé és que l’operació ha estat dirigida pel jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell, que no està a Madrid, sinó al Baix Penedès.
