Evidentment l’última paraula la té el jutge, però la darrera operació de la Policia Nacional -sota les ordres del jutge Javier Gómez Bermúdez, el mateix que va dictar la sentència de l’11-M- confirma una cosa que ja sabíem: Catalunya és terra d'acollida.
De les detencions realitzades aqueste divendres dues es van fer a Cebreros (Ávila) -el poble on va néixer Adolfo Suárez, per cert- i l’altra a Fuente el Fresno (Ciudad Real). Tota la resta a Catalunya: Figueres, Piera, Manlleu, Malgrat de Mar, Hospitalet de Llobregat i Terrassa. Encara que a la nota oficial del Ministeri de l’Interior -i això que el ministre és català- confonguin Malgrat de Mar amb Malgrat de Mas i escriguin Tarrasa en comtes de Terrassa. Deuen ser coses del procés.
Però la resta del comunicat fa por perquè el grup, segons la policia, estava connectat amb l’Estat Islàmic “quien tutelaba desde Siria e Iraq las actividades de la célula”. Els seus bjectius eren “la difusión de consignas terroristas, radicalización de comunidades, captación de adeptos, selección y envío de combatientes, así como incitación a la comisión de acciones terroristas en España”.
“El grupo -continua la nota- representaba una amenaza grave, concreta y continuada para la seguridad nacional dado que todos sus miembros, perfectamente radicalizados y en comunión con los dictados de DAESH, trabajaban en exclusiva con la finalidad de propagar el ideario terrorista, multiplicando con su actividad las posibilidades de creación de nuevas 'células' activas en nuestro país, dispuestas a cumplir los dictados de la organización matriz, llevando a cabo atentados a nivel nacional en cualquier momento".
Com hem arribat fins aquí? Doncs molt senzill: perquè hem deixat entrar tothom. A Catalunya hi ha 600.000 musulmans -ningú sap el nombre exacte amb certesa-: quants d’ells van arribar amb papers?. Hi ha la llegenda urbana que el nacionalisme -encarnat durant 23 anys per CiU- va preferir la immigració magrebina abans que la llatinoamericana en el convenciment que tard o d’hora aprendrien català.
Jo no me la vaig creure mai fins que Gregorio Morán la va escriure en una de les seves sabatines intempestives (“Fundamentalistas son los otros, 6 de març del 2010) i ningú de Convergència, ni tan sols Àngel Colom, va gosar desmentir-lo: “En Catalunya, en mayor medida que en el resto de España, se da la particularidad de que la emigración musulmana, magrebí en su mayor parte, fue promovida con mayor benevolencia que la latinoamericana, por razones políticas”.
“Los cerebrinos mandris del pujolismo -continuava- juzgaban más útil la integración de quienes debían optar por una lengua nueva, que aquellos que traían su condición de castellanohablantes. Que yo sepa, no se llegó a formular de manera explícita, pero sí se llegó a practicar de manera implícita”.
Perquè ens volen fer vendre que, el gihadisme a Europa, és cosa de quatre sonats, d'il·luminats, de llops esteparis en definitiva. No és veritat. Fins i tot un llop estepari -com els Kouachi, que van atemptar contra Charlie Hebdo- necessita còmplices i amagatalls. Les armes tampoc cauen del cel.
I què ha fet el Govern de CiU en matèria d'immigració?. Si no em descompto, a mi em consta un article d’Artur Mas a La Vanguardia després dels atemptats de París, introduir la religió islàmica a les escoles i atorgar certificats d’arrelament després de només 45 hores de català. No sé si, entre les activitats oficials, incloure també que el mencionat Àngel Colom prediqués les bondats del sobiranisme a les mesquites durant la campanya del 9N. Al final, de 900.000 estrangers amb dret a vot a la consulta, només hi van anar 4.000.
Per descomptat, no pretenc criminalitzar l’Islam, però com deia l’escriptor i enginyer Xavier Roig en un article a l’Ara el passat 16 de gener ("Charlie Hebdo i l'islamisme, encara"): “els que van atemptar contra Charie Hebdo no eren terroristes budistes. Ni terroristes mormons. Ni tan sols terroristes a seques. Eren terrorisques islamistes que van matar en nom d’Alà”. Només que l’1% els musulmans que hi ha Catalunya estigui per la guerra santa ja hem begut oli.
I saben què ha fet molt de mal? La correcció política, l’amagar el cap sota l’ala, el mirar cap a l’altra banda. La política d’immigració d’un país no es pot deixar en mans ni de suposats experts, ni de ONGs, ni de partits d’esquerra que aspiren a nacionalitzar immigrants per aconseguir vots en el futur. És que ni de la premsa, almenys de la premsa més progre, i ho dic jo que sóc periodista. No es pot confondre l'opinió pública amb l'opinió publicada. Prendrem mal.
Servidor ha rebut moltes hòsties per dir que, en aquesta qüestió, estem badant. M'han tractat de racista i de xenòfob, subtileses que s'afegeixen a una llarga llista: botifler, col·laborador del CNI, quintacolumnista, neolliberal, feixista.
Aquesta setmana ha pres cafè amb dos dirigents polítics. Un del PSC i un altre d'Esquerra. Vaig quedar sorprès. Els dos van coincidir que, en el tema immigració, tinc raó. L'únic que em sap greu és que no ho diguin també públicament. Al meu poble -amb un 21% d'immigració encara que l'ajuntament, ara que vénen eleccions, diu que és menys- una mare ha fotut una pallissa a la seva filla de 14 anys perquè no volia portar vel. Tot un exemple de voluntat d'intregració. El futur de Catalunya també ens el juguem aquí.
Xavier Rius és director d'e-notícies
