Publicitat
La Punteta · 29 d'Abril de 2014. 11:54h.

JORDI CASACUBERTA

Jordi Casacuberta

Catalunya terra de pas o parada i fonda?

Des de petit m’han dit que Catalunya era terra de pas. Potser abans era veritat però en els darrers seixanta anys aquesta dita ha deixat de ser certa ja que la nostra terra ha passat a ser final de trajecte, parada i fonda. En els seus inicis aquesta situació va ser causada per la planificació sistemàtica de les autoritats franquistes, en connivència amb empresaris botiflers, col·laboracionistes i hispanocèntrics, que usaven la mà d’obra barata en benefici propi i del règim feixista.

 

Ara bé des de la transició fins a l’arribada de la crisi ha continuat aquesta dinàmica per culpa de les elits polítiques que, fent servir els recursos dels catalans, s’han dedicat a subvencionar la immigració per tal que seguissin immersos en una realitat paral·lela que els impedís progressar. Han usat per aconseguir-ho una colla de guardians del ghetto que s’han enriquit abusant del sentiment nostàlgic d’aquestes persones.

 

Aquests “kapos”, gràcies a ser els únics subvencionats, han esdevingut cacics d’aquestes comunitats eliminant així els possibles líders naturals o dissidents que lògicament haurien treballat per la integració d’aquestes comunitats. Tot això és visible en els organitzadors de la Feria de Abril, a les anomenades “casas regionales” o, actualment, en les associacions de la nova immigració extracomunitària que reben diners de l’administració perquè actuïn de la mateixa manera.

 

Se subvencionen uns dirigents que obliguen les seves comunitats a no sortir-se dels costums i tradicions del seu lloc d’origen per tal que no s’integrin. Aquests capitostos, així mateix, utilitzen el fet que tenen la gent controlada per exigir drets per a les seves comunitats segregades, privilegis personals per a ells, i cap deure.

 

Aquest fet és transversal en tots els polítics que atorguen aquestes subvencions per comprar vots com ha quedat palès els darrers temps en les primàries del decadent Partit Socialista de Catalunya. D’aquesta manera intenten mantenir l’status quo que els convé, encara que això perjudiqui la convivència del poble i generi conflictes socials i culturals.

 

Si Catalunya esdevé un estat hauria de replantejar-se la política de subvencions i ajudes. En cap cas no s’haurien de subvencionar entitats que treballin per la no integració a la realitat nacional catalana. Però encara menys organitzacions criminals com els LatinKings, que van ser absurdament legalitzats el 2006 a Barcelona per un regidor pretesament independentista i teòricament preocupat per la seva nació. I és que el nostre deu ser l’únic país del món on donem subvencions fins i tot per comprar les navalles amb què els delinqüents apunyalen els seus ciutadans.

 

D’altra banda les ajudes socials han de ser finalistes, mai en metàl·lic sinó en espècies (llum, menjar, aigua, etc.) i amb un control de seguiment i uns rigorosos condicionants d’integració en la realitat nacional catalana i acceptació de les normes establertes, com les que ja s’estan aplicant a molts indrets d’Europa,on si no estàs plenament immers en la societat d’acollida i/o nacionalitzat hi ha una limitació temporal per a aquesta mena d’ajuts.

 

Per tant, el que no podem fer en aquesta nova etapa és continuar amb les maneres de fer espanyoles ja que podem trobar-nos en casos com el dels 300 espanyols que Bèlgica ha hagut d’expulsar perquè s’aferraven a parasitar de l’erari públic com a modus vivendi, igual que malauradament també passa aquí. Les subvencions i les ajudes han de servir per tirar endavant i integrar-se en la societat. Si part de la població subsisteix exclusivament d’elles ens passarà com a Andalusia i Extremadura, on gran part de la població que no és funcionària malviu de subvencions, un fet insostenible en qualsevol societat.

 

Fent això Catalunya esdevindrà una nació europea normal i podrà tornar a ser certa la dita popular de “Catalunya terra de pas”, on acolliríem a tothom sempre que vingui a treballar, a respectar, a incorporar-se al país i mai a imposar. Els immigrants, els d’abans i els d’ara, han d’entendre que Catalunya és una terra que si funciona i els ha atret és per la nostra manera de fer i per la nostra cultura de l’esforç. Però si volen imposar la seva, al final es transformarà en un succedani del seu lloc d’origen i per tant hauran de tornar a emigrar. Ells, sí, però també nosaltres!

 

Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#11 Víctor, Barcelona, 04/05/2014 - 11:03

Un artículo hecho desde el fundamentalismo y el etnicismo. El articulist defiende que sólo hay una forma de ser catalán y casualmente es la suya. Y la tenemos que asumir como propia todos. Toma ya.

#10 miquel àngel, el montsià, 03/05/2014 - 22:21

Molt bon article, amic.

#9 Josep, Lleida, 30/04/2014 - 15:42

Totalment d'acord, volem ser un país normal, no una ONG!

#8 Martín Martínez, Badalona, 30/04/2014 - 13:56

Tiene usted toda la razón. ¡Lástima que le pierda su separatismo!

#6 giordano bruno, tarragona, 30/04/2014 - 00:12

Paranoia, tienes nombre de mujer