Publicitat
La Punteta · 13 d'Abril de 2018. 07:14h.

ALBERT CEBRIÁN

Cervells secrets

Si descobríssiu, posem per cas, l’origen de l’Univers, ho compartiríeu amb la gent ràpidament? Amb els més propers, potser?, o ni això.

És evident, avui en dia, que si hi ha diners pel mig, la resistència a compartir descobriments es desbloqueja amb més facilitat.

Però compartir coneixements, fruit de treballades reflexions, no va estar precisament una actitud molt apreciada pels antics pensadors grecs. Tant l’escola de Pitàgores com Plató, per esmentar dos exemples famosos, varen practicar l’hermetisme més convençut. Plató, en concret, considerava que la saviesa no havia de caure en mans de persones que poguessin emprar-la perversament.

L’ús que els altres puguin fer dels coneixements que un individu proporciona és un determinant, sens dubte, primordial per decidir si és necessari convertir-los en secrets. Bona part dels pensadors presocràtics consideraven que els coneixements eren fonamentals per accedir a la felicitat. I justament aquest valor és el que pot convèncer a un pensador de l’actualitat a negar-se a compartir resultats d’investigacions d’anys o d’una rampellada de dies; per què han de beneficiar els seus coneixements al transcorre quotidià de persones que odia?

Els filòsofs, tot practicant l’art de la reflexió, construeixen, com altres artistes, obres que normalment duren anys. És, per tant, explicable que malgrat elaborar propostes revolucionàries, mentre composen una obra reflexiva en concret, no siguin aquestes revelades fins la fi del projecte artístic. Igual passa amb els pintors: ensenyaran el quadre, per a ser valorat, un cop acabat però no abans.

De totes maneres també existeix l’afany de reconeixement, més o menys alimentat per l’egocentrisme, el qual ens mou, com a éssers socials que som, i fa que ens animi a donar a conèixer els secrets més ben guardats a tothom…menys a la sogra, potser.

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat