A veure si ho entenc: dos dies després que el Govern demani el rescat de Catalunya surt el conseller Boi Ruiz pel TN anunciant que els immigrants sense papers tindran assistència sanitària i gratuïta com tothom. Només han de portar tres mesos empadronats.
Els immigrants sense papers són persones? Sí, per descomptat. I no es pot deixar morir ningú. Però com que, per unes raons o altres, Espanya ha obert les portes de bat a bat a la immigració potser que comencem a posar algunes mesures dissuasives.
Com pot ser que els immigrants sense papers tinguin els mateixos drets que els immigrants amb papers? Llavors per a què serveix la Llei d'Estrangeria? Com regularem així els fluxos migratoris? En teoria l'Estat ha d'expulsar-los i els ajuntaments han d'empadronar-los. Però els ajuntaments no són també Estat?
A Austràlia els immigrants sense papers els enviaran a Nauru, un illa perduda al Pacífic a milers de quilòmetres. I això sí que em sembla bèstia. Però no t'ho perdis: qui ha signat l'acord ha estat la primera ministra, Julia Guillard, del Partit Laborista. Aquí, no, aquí anem de progres.
Perquè, amb franquesa, el tema de la immigració és un tema tan calent que cap govern espanyol ni català ha sabut què fer-ne. Aznar va deixar entrar tothom perquè necessitava mà d'obra barata. I Zapatero es va pensar que ho arreglaria a base de regularitzacions massives. Resultat: Catalunya ha rebut en una dècada més d'un milió de nouvinguts.
Encara recordo el dia que, parlant del tema amb un diputat de CiU, em va dir: "ja s'arreglarà". I un del PSC em va contestar amb un "què vols fer" quan li vaig retreure que ni PP ni PSOE havien fet res. Em vaig quedar de pedra perquè ambdós formaven part de partits amb vocació de govern. Senyal que, realment, ningú no ha fet res.
És curiós com el govern de CiU s'ha empassat fil per randa totes les retallades del PP en matèria d'educació -suposo que es nota: els meus fills van a la pública- i en canvi ha marcat distàncies en el tema sanitari amb l'atenció als sense papers. Amb el fàcil que hagués estat dir que era una decisió de Madrid.
Perquè mentre la resta de països europeus restringeixen la cobertura sanitària -ni de franc ni universal- aquí ens fem els valents malgrat que tenim les finances de la Generalitat amb l'aigua al coll. Fins i tot La Vanguardia s'apunta al bon rotllo, no sé si per proximitat a CiU o perquè realment s'ho creuen.
Suposo que ara em diran de tot, però a Alemanya els immigrants sense papers només tenen accés a urgències. I no cal que els hi digui com està l'economia alemanya i la nostra.
I al Regne Unit o Romania tenen accés a la majoria de prestacions mèdiques, però a canvi del pagament íntegre de les despeses. Fins i tot en països com França, Bèlgica Holanda posen condicions segons el seu nivell de renda. Vagin a Andorra i, si ets estranger, et faran pagar a la sortida.
Però la decisió d'anar amb el lliri a la mà en aquest tema no és només del conseller Ruiz, sinó també del conseller Mas-Colell, que és qui fa els números, i per descomptat del president de la Generalitat, Artur Mas, al qual, per cert, no hem vist en públic des del passat 9 d'agost. Després que no vingui en Duran fent-se el dur quan hi ha eleccions.
El problema és que, en aquest punt, CiU està deixant orfes les classes mitjanes que li van donar 62 escons a les darreres eleccions al Parlament. Agafin qualsevol baròmetre del CEO i veuran que la immigració és el tercer problema dels catalans. El segon, perquè els dos primers són l'atur i el funcionament de l'economia, és a dir, la crisi econòmica.
