La Punteta · 26 de Gener de 2015. 09:57h.

XAVIER DEULONDER

Ciutat Morta

En principi, la notícia era que una autodenominada Anarko Peña Cultural havia okupat —és a dir, s’hi havia instal·lat il·legalment— un edifici situat a Barcelona, al número 55 del carrer Sant Pere Més Baix que usaven, principalment durant els caps de setmana, com a sala de festes “alternativa”, és a dir, sense complir cap de les normes sobre higiene, seguretat, salubritat o emissió de sorolls; llavors, davant les contínues queixes dels veïns, farts de l’incivisme dels okupes, que, a més, acostumaven a fer servir el carrer com a urinari públic, l’Ajuntament va enviar uns guàrdies urbans amb la missió no pas de desallotjar l’edifici, una cosa materialment impossible perquè els agents només n’eren quatre, sinó d’evitar aglomeracions al carrer. I així van anar les coses durant la nit del 3 al 4 de febrer del 2006 fins que un grup d’una trentena de persones, a les quals els organitzadors de la festa okupa no van deixar entrar al local, la va emprendre a pedrades contra els urbans, els quals, com que no s’esperaven pas haver-se d’enfrontar a ningú, no duien l’equip antidisturbis, un element del qual és el casc, i el resultat va ser un agent greument ferit que, després d’estar en coma, va quedar paraplègic.

Ara, però, ens trobem que, segons ho diuen Xavier Artigas i Xapo Ortega, els autors del documental Ciutat Morta, els dos condemnats pels fets —Rodrigo Lanza, acusat d’haver ferit greument el municipal, i Patricia Heras, acusada d’haver tirat una tanca contra la policia, que, després, es va suïcidar durant un permís penitenciari— eren innocents perquè en el procés judicial es van cometre tot un seguit d’irregularitats que cal atribuir a una actitud parcial dels jutges del tribunal als quals no els deuria significar cap problema condemnar un acusat sense

En primer lloc, segons fonts judicials, Ciutat Morta, que va estrenar-se el 2013 en un antic cinema de la Via Laietana que, segurament per seguir la tradició, va ser okupat, no aporta cap prova que obligui a revisar el procés; Lanza, que va complir cinc anys de presó com a culpable de l’agressió al guàrdia urbà, sosté que és innocent; bé, les presons de tot arreu del món deuen estar plenes de reclusos que neguen ser culpables dels fets pels quals se’ls va condemnar, com també la mare del Violador de l’Eixample podria sortir dient que el seu fill és innocent i que tot va ser un error o un muntatge.

Denunciar abusos i irregularitats per part dels cossos policials i judicials no sols és lícit, sinó també necessari, perquè la convivència democràtica es basa en les garanties processals que cal reconèixer a tota persona acusada d’un delicte davant d’un tribunal, i la principal de totes és la presumpció d’innocència, segons la qual tothom és innocent a no ser que es demostri el contrari. Ara bé, Artigas i Ortega no semblen rebutjar ni l’okupació ni l’incivisme, contra el qual, legítimament, protesten els veïns, ni la violència dels col·lectius okupes, de la qual vam tenir-ne una mostra ara fa uns mesos a Can Vies. I potser ho hem de comprendre perquè, en aquest cas, entrarien en contradicció amb ells mateixos ja que, molt probablement, ells dos estan vinculats a l’okupació de la Plaça de Catalunya durant la primavera del 2011, de la qual va sortir l’acció duta a terme contra el Parlament.

Si de debò hi ha algú que coneix el veritable autor de l’agressió al guàrdia urbà, com és que Artigas i Ortega no han fet mans i mànigues per identificar-lo? Llavors sí que tindrien la prova irrefutable que, en el judici, es van condemnar innocents. Potser cal analitzar els fets. Si, realment, Rodrigo Lanza no va ser qui va tirar l’objecte que va ferir el guàrdia, el més probable és que fos algú o bé del grup que no va poder entrar al local o bé dels que ja estaven dins de l’edifici participant en la festa, és a dir, un membre del col·lectiu okupa i alternatiu, una persona, doncs, a qui tant Lanza com Artigas i Ortega deuen considerar un col·lega o un company de lluita, i, és clar, denunciar-lo seria una traïció.

De totes maneres, però, necessitem poder estar segurs que si es va condemnar Lanza fou perquè davant dels tribunals es van presentar unes proves que l’inculpaven sense deixar cap marge raonable de dubte, perquè és clar, el sol fet de ser anarko, alternatiu, inconformista o llibertari no pot ser mai motiu per condemnar ni perseguir ningú.






Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 bum, ciudad de los prodigios, 30/01/2015 - 17:01

Xavier, es molt facil: No es troba l arma del delicte, no hi ha delicte. La paraula de la policia no hauria de tenir mes valor que la d un ciutada. Es anticonstitucional.

#1 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 26/01/2015 - 21:11

No et sembla, Xavier, que si l'ajuntament va esborrar les proves, i va canviar la versió dels fets, si els acusats va ser torturats a la comisaria, i si els principals testimonis estan a la presó per un cas de tortures i acusacions falses, no hi ha un dubte raonable sobre la autoria dels fets?