La Punteta · 7 de Juliol de 2011. 19:39h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Com a pare he fracassat

Temps enrere llegia Els taxistes del tsar -una de les obres més autobiogràfiques del futur premi Nobel Joan Daniel Bezsonoff- i vaig arribar a la conclusió que com a pare he fracassat. És aquell paràgraf en el que explica que "vaig llegir Tolstoi a l'edat de tretze anys" (pàg. 34) i que, de jove, s'havia empassat també L'educació sentimental de Flaubert o A la recerca del temps perdut de Proust.

Segurament he fracassat en moltes coses, però una de les que més em dol és no haver aconseguit inculcar als meus fills el plaer de la lectura. No és que siguin mal estudiants. Al contrari, ho han apovat tot. Però no hi ha manera de competir amb la Play, el messenger, el facebook, l'ordinador, l'Ipod, etc., etc.

Ho he provat tot. Primer vaig recuperar els Tintín i Astèrix -jo era més d'Astèrix- de la meva infància. Després les mítiques aventures del Capitán Trueno o del Jabato a quinze pessetes -que feliços érem amb la pesseta- editades per Bruguera. Tot plegat alternat amb llibres de romans, de dinosuares, fins i tot d'Star Wars, del que sigui.

Durant una temporada vaig decidir llegir un pàragraf destacat dels meus autors preferits a veure si picaven. Com el passatge de la madalena de Proust. Però llevat del gran -que es va enganxar a un capítol de Vida i destí, de Vasili Grossman- va ser endebades. I no era cosa de llegir a criatures, abans d'anar a dormir, la història del setge d'Stalingrad.

La meva darrera temptativa va ser llegir-los cada nit un fragment de L'illa del tresor, en l'edició de Quaderns Crema, però no vam passar de la plana 86. Acostumats a combats intergalàctics i rajos làser, s'avorrien amb les simples aventures d'uns pirates. Se'm va passar pel cap encetar Moby Dick -jo la vaig llegir en castellà: "Llamadme Ismael ..."-, però un dia feien per la tele el clàssic de 1956 -amb Gregory Peck de protagonista i John Huston de director- i van fer zàpping.

Al final he claudicat, només vaig posar com a condició que -si s'empassaven els Simpson- ho fessin en anglès després de llegir una entrevista al guionista Piti Español a la contra de La Vanguardia (15 de febrer del 2010) en la que explicava que, als seus fills, els hi havia permès només mitja hora al dia i en anglès. Però fins i tot en això darrerament s'ha esquerdat l'autoritat paterna.

Potser m'estimo massa els llibres perquè gairebé en sóc un comprador compulsiu -algun vici s'ha de tenir-. Servidor compra llibres com si el món estigués a punt d'acabar-se o me'ls pogués endur tots a la tomba per passar l'estona. Al cap i a la fí, els llibres -de paper- es poden tocar, olorar, remenar, subratllar.

El primer que faig en comprar un llibre és ensumar l'olor a tinta i paper. Després arrencar-li el preu perquè els llibres, com l'aire, haurien de ser un dret universal. I cada vegada que tanca una llibreria -n'han mort tantes últimament: la Francesa, la Castells, la Bosch, l'Ona, la Cinc d'Oros, etc- tinc una punxada al cor encara que no hi fos client

No puc sortir de casa sense un llibre. De vegades dos perquè hi ha un llibre per a cada estat d'ànim i cada hora del dia. El passat 8 de febrer llegia un article de Luis Racionero al Culturas que em va colpir: "Soy -deia- un lector empecinado, leo varias horas al día, a veces sólo ceso por dolor en los ojos, si no, seguiría y seguiría". Potser som una generació que s'acaba.

 

 

Twitter Xavier Rius

Facebook Xavier Rius

Contra la Barcelona progre

Publicitat
Publicitat

11 Comentaris

Publicitat
#11 andreu, bcn, 11/07/2011 - 19:27

A mi no m'ha passat això. Jo mai he llegit. Com que jugo a la play, amb els meus fillas tindré una relació intel·lectual totalment aprofitable.

#10 Peret Anton, Barcelona, 11/07/2011 - 18:25

Jo crec que no has fracasat com a pare. Has fracassat com a periodista.

#9 emilio, a, 11/07/2011 - 14:21

yo propongo que para el proximo San Juan en Barcelona se haga almenos una hoguera exclusiva para libros, me encantaria llevar una buena montaña de libros ya leidos....

#8 manel, Girona, 11/07/2011 - 11:30

Com diu un altre lector, has provat amb Tolkien o algun altre llibre de literatura fantàstica (M. Weis-T. Hickman, D. Eddigns, ...)

Jo vaig començar amb això als 12 i ara llegeixo tot el que arriba a les meves mans i com més gruixut millor.

#8.1 M. Piulats, Barcelona, 11/07/2011 - 12:21

i la Conjura dels Enzes!

#7 Anna, BCN, 09/07/2011 - 19:50

M'ha passat igual però si li serveix de consol ara que son grans hi han viscut en un entorn on es llegia,tots tres llegeixen....fins i tot una escriu.