A la Bisbal i a Forallac esperen amb candeletes ser com “Àustria o Dinamarca”, que deia Artur Mas. De moment només són dos municipis del Baix Empordà i porten -a l’hora d’escriure aquest article- onze dies sense aigua potable: des del passat 7 d’agost. Al pic de l'estiu i en plena temporada turística. Hi ha 12.000 persones afectades.
En un control de qualitat a finals de juliol; l'empresa subministradora, Sorea, va detectar una concentració de productes fitosanitaris per sobre del límit permès. L’alcalde, Lluís Sais i Puigdemont, d’ERC, va haver de fer públic un ban en el que explicava que l'aigua no era apta per beure ni per cuinar. El consistori ha hagut també de llogar un camió cisterna i establir punts de subministrament per tota la població.
Curiosament s’ha mobilitzat abans el Síndic de Greuges que el Govern de Catalunya. Rafael Ribó s’ha adreçat als ajuntaments afectats, a l'empresa concessionària i a l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) -que depèn del Departametn de Territori i Sostenibilitat (Josep Rull)- per conèixer les actuacions que s'han dut a terme fins ara per solucionar el problema.
Amb l’excusa que deu ser una competència municipal segur que més val no ficar-s’hi o les conselleries es deuen passar la pilota mútuament. Però Pujol, quan va arribar a la presidència el 1980, va dir als seus consellers que havien fer-se càrrec dels problemes de tots els catalans, no només dels que tinguessin competències. Ho explica el mateix president a les seves memòries.
Els veïns de la Bisbal i Forrellac tenen, doncs, mala sort perquè si fossin clients de Vueling els hi haguessin fet més cas. El Govern tampoc tenia competències en la matèria, però bé es va mobilitzar. Clar que, en aquest cas va afectar a milers de persones a l'Aeroport del Prat i les càmeres de TV3 van estar matxacant cada dia.
La Bisbal, dit amb tot el respecte pels bisbalencs i la ceràmica, és una mica la segona divisió de l'Empordà: no és la pijeria de la Costa Brava. Més aviat terra de pas entre l’interior i la costa. Si hi estiuegés algun conseller aquestes coses no passarien. Tampoc fan unes paelles estupendes com a Cadaqués.
El Govern, d’altra banda, està molt enfeinat. L’altre dia llegia l’agenda oficial d’aquest dimecres hi havia un sol acte oficial: La consellera de la Presidència, Neus Munté, inaugurava la 48a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada on, enguany, s’hi han apuntat 1.500 persones.
D'altra banda, el conseller de Salut, Toni Comín, -a la Bisbal també hi ha un problema de salut pública, conseller- presidia la Festa de l'Arbre Fruiter de Moià encara que no sortia ni a l'agenda oficial, sinó a twitter. Clar que el Moianès és territori ERC i Comín va ser nomenat conseller a proposta d'Oriol Junqueras. Els favors es paguen.
Això sí la consellera Munté va refermar el compromís del Govern amb el procés: "El procés continua i continua al ritme previst. És més viu que mai. És una constatació, una realitat i un cordial avís a tots aquells que el volen mort i enterrat”.
Mentre que el president de grup parlamamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, que de vegades fa de portaveu del Govern, anunciava a les festes de Gràcia qie “l’any que ve per aquestes dates ja haurem proclamat la independència”. Va ser com la madalena de Proust. A mi em recordava quan la mateixa ANC situava la proclamació de la independència per Sant Jordi de l’any passat.
Espero, en tot cas, que els bisbalencs i companyia no hagin d’espera a la independència per tenir aigua potable. Sense aigua potable no es pot viure.
