No sembla que el Govern tingui la intenció d’encarregar un informe independent sobre els atemptats de les Rambles i de Cambrils. Exactament com van fer els Estats Units -a petició del tan criticat George W. Bush- amb l’atac a les Torres Bessones: el famós The 9/11 Comission Report. I això que és el Govern de la Transparència.
Precisament vaig aprofitar dimarts per preguntar-li al conseller Turull en la primera roda de premsa després d'aquestes tràgiques vacances i no en vaig treure l'aigua clara. Turull ha superat l’habilitat d’il·lustres predecessors seus -com Quim Nadal o Neus Munté- de parlar molt sense dir res. Per això, si el Govern no vol fer-ho, modestament aportaré jo el meu gra de sorra:
1) D’entrada destacar la ingenuïtat de les nostres autoritats. Pensaven que amb les manifestacions contra la guerra del 2003 n’hi hauria prou per evitar un gran atemptat a Barcelona. La Catalunya acollidora, multicultural i happyflower ha pecat d’excés de confiança.
Certament, és molt fàcil dir a pilota passada que haguéssim pogut fer això o això. Però és que, en efecte, haguéssim pogut posar pilons en un indret tan emblemàtic com les Rambles. La immensa majoria de ciutats europees ho ha fet. El Portal de l’Àngel, la Plaça de la Catedral, el Passeig de Gràcia o els voltants de la Sagrada Família també són llocs idonis per un atemptat d'aquestes característiques.
Sobretot després que Estat Islàmic hagi emprat el mètode de l’atropellament massiu a Niça, Berlin, Estocolom, París i Londres. No n’hem tingut prou amb gairebé mitja dotzena d’antecedents? En certa manera, al conseller Forn -tot just arribat al càrrec- es va posar en evidència quan va dir aquell 23 d’agost que si n’haguessin posat a les Rambles haguessin actuat a un altre lloc. Magre consol.
2) L’actuació dels Mossos ha estat fulminant. I el major Trapero ha desmentit -i no ha estat replicat- possibles malentesos amb la jutgessa, la Policia o la Guàrdia Civil. També ha negat que badessin amb l’explosió d’Alcanar. O que no deixessin entrar els Tedax. Me n’alegro. Amb qüestions de seguretat no s’hi juga.
Però cal tenir en compte que els terroristes acabaven de sortir de l’institut, no eren excombatents tornats de Síria. Em temo que, en aquest cas, un altre gall cantaria. La prova és que els hi va explotar el material emmagatzemat al xalet i que un sol agent dels Mossos -això sí: que va passar per la Legió- va ser capaç d’abatre’n quatre tot sol. I sort que els cinturons explosius eren de mentida.
3) Una conclusió suplementària: Si us plau, cal posar fi a la tolerància amb els okupes. No només per respecte a la propietat privada, sinó per una elemental qüestió de seguretat. No pot ser que uns terroristes ocupin un xalet amb total impunitat durant sis mesos i el converteixin en un laboratori de la mort. Sense que el banc propietari, les autoritats, els Mossos o la justícia facin res. Ja n'hi ha prou.
4) L’actuació posterior del Govern català és d'una gran irresponsabilitat. L’atemptat no ha servit, paradoxalment, per fer autocrítica, per extreure conclusions, per pensar en tot plegat. Fins i tot hi ha hagut un cert grau d'autocomplaença: que bé que ho fem. Em sembla un insult a les víctimes, les grans oblidades des de la massacre.
Curiosament, hem sortit a manifestar-nos contra el Rei, contra Rajoy, contra Aràbia Saudita i per la pau al món. Però alguna reflexió sobre els imams? N’hi ha més com el de Ripoll? Hem exhibit abans pancartes contra la islamofòbia que contra el Daeix! A la manifestació hem posat musulmanes a la capçalera, però al darrera han empaitat una parella jueva, que va haver de sortir per cames!
I les vuitanta mesquites salafistes que hi ha a Catalunya? Algú n’ha sentit a parlar? El Govern farà res? El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, encara deia recentment que a la Generalitat no li pertoca “controlar” les mesquites. Però llavors qui ho farà?
Encara pitjor: realment algú creu que els Mossos tenen el personal -intèrprets en àrab- i la capacitat de saber què passa en unes mesquites on es resa cinc cops al dia? En el benentès, a més, que la de Ripoll ni tan sols estava considerada com a tal.
5) En canvi, un factor molt positiu: la condemna de la comunitat musulmana. O almenys d’una part de la comunitat musulmana. Perquè oficialment n’hi ha més 400.000 a Catalunya i, -segons les darreres dades de CCOO- hi ha un 50% més que són sense papers. Tant se val, alguna cosa s’ha guanyat. Després dels atemptats de París del 2015 un cinquantena d’entitats islàmiques van convocar un acte de repulsa a la Plaça Sant Jaume i hi havia menys musulmans que alts càrrecs.
Però tampoc és per tirar coets. La correcció política ens acabarà matant. Tots els comunicats -els de les entitats islmàmiques, el del Parlament o el de la manifestació- van evitar explícitament parlar de gihadisme. Perdonin, aquests senyors maten en nom d'Al·là. Cal començar a dir les coses pel seu nom. No es pot amagar el problema.
6) L’atemptat confirma, d'altra banda, una cosa que ja fa anys que denuncio en el desert i que les nostres autoritats, mitjans de comunicació i professors universitaris -probablement aquests són els pitjors: els hi va el sou- neguen sistemàticament: que hi ha guetos islàmics a Catalunya.
Si uns joves són capaços de radicalitzar-se d’aquesta manera a Ripoll -bressol de Catalunya!- és perquè eren impermeables als valors occidentals. Sabem que s’hi cou en altres barris o localitats amb una elevat percentatge de població musulmana?
7) La gestió de la manifestació fa envermellir a la majoria de la gent. I això que algun articulista amb programes a TV3 va criticar els dies previs la gestió que va fer el PP de l’11-M! Només ca llegir les seccions de cartes al director dels diaris. Puigdemont va sortir el primer dia acusant al Govern espanyol i la premsa de Madrid de voler aprofitar els atemptats per escombrar cap a casa. Han fet exactament el mateix. Pitjor: han aprofitat una manifestació de dol per fer campanya a favor del procés. Em temo que el processisme ha malbarat la darrera oportunitat de donar una imatge seriosa. Sobretot de cara a Europa.
8) El problema, en el fons, és que han vist la immigració com un feu electoral: un suplement de vots a favor de la independència en un eventual referèndum per acabar d'inclinar la balança. L'ANC ha arribat a oferir papers a canvi del seu suport i s'ha esbombat, amb escreix, que la futura República catalana serà igual per a tothom. Greu error. Així no aconseguirem la integració. Drets i deures. Àngel Colom, ara políticament desaparegut, ja va dir en el seu dia que a la consulta del 9-N havien votat 4.000 -quants a favor del sí-sí?- d'un total d'un milió i mig de persones.
9) Em termo que el que ha passat tornarà a passar. El Daeix clama venjança. I que no comencin amb apunyalaments com a Finlàndia, Londres o París. Com ja vaig dir en un article anterior -perdonin que em repeteixi, però algú ho ha dir- si hi ha 400.000 musulmans a Catalunya només que l’1% es radicalizi en surten 4.000. I l’altre dia, de vacances a l’estranger, a Informe Setmanal van dir que no era un 1%, sinó un 10%. Amb aquestes dades, el Govern ha actuat no amb inconsciència, sinó amb veritable irresponsabilitat.
https://www.amazon.es/Contra-Barcelona-progre-lefecte-Catalan-ebook/dp/B01N9TAZXB
