Publicitat
La Punteta · 2 de Novembre de 2014. 19:51h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Confesions d'un exvotant de CiU

Mas, el passat 3 d'octubre a la Sala Gòtica de Palau

El president es creu el que diu? Fins ara, aquesta pregunta només me la plantejava amb alguna roda de premsa del conseller Homs com la de dimarts passat. Sobretot quan va dir “no es pot prohibir allò que no es fa”. Però divendres passat, després de la darrera compareixença d’Artur Mas a Palau, me la faig també sobre el president.

Perquè, és clar, quan va anunciar “accions legals” contra el Govern espanyol què volia dir?. Que portarà Rajoy al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg? al Tribunal Penal Internacional? A més d’un li agradaria, però ho veig difícil. Quin maldecap li ha caigut a la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Margarida Gil. Dona, per cert, del diputat de CiU Jordi Jané.

M’estalvio de comentar altres expressions utilitzades en la roda de premsa perquè semblava Lluís Companys abans del 6 d’octubre: “abús de poder”, “han creuat la línia del ridícul”, “el procés no es pot aturar”. O fins i tot que Espanya és “un país de baixa intensitat democràtica”. En definitiva, fent amics.

Jo l’únic que sé és que el president ha passat de fer les rodes de premsa de la Sala Gòtica envoltat de representants polítics (3 d'octubre) a la Sala Gòtica tot sol quinze dies després (14 d’octubre) i de la Sala Gòtica tot sol a la mateixa sala de premsa (1 de novembre) on, fins ara, només sortia per explicar plans de retallades. Quin canvi. En política, com en el teatre, l'escenari també és important. Resulta una mica una metàfora perquè la sala de premsa de Palau està a les catacumbes. A aquest pas, la propera serà a la sala de màquines del Titanic.

El mateix dia, per cert, que el CEO augurava que CiU perdria 32-33 diputats. Si ara es fessin eleccions Mas n’hauria perdut la meitat en quatre anys. Això ni Montilla. I això que va passar de 37 a 28. Dissabte hi havia una carta a La Vanguardia d’un tal Miquel Flaquer que deia que el cas de la CiU era digne d'estudi en una escola de negocis: "com carregar-se un partit en dos anys”. Si els resultats confirmen les enquestes no li faltarà part de raó.
 
Potser el president, entre el CATN i TV3, viu dins d'una bombolla. No hi ha ningú, a Palau, que li pugui dir la veritat?. El mateix dia sentia Pilar Rahola a can Cuní -ja em perdonaràs, Pilar- que deia que Mas estava “on fire”. “Impressionant com ha estat avui”, va afegir. “Un president que no s’arruga”, insistia. Mentre que l’endemà Xevi Xirgo escrivia a El Punt-Avui que “l’Estat fa el ridícul perquè està atrapat”.

Perquè, fins ara, en un tomb que establirà jurisprudència, havia vist el conseller de Presidència defensar el TC a veure si amb sort li tocava la loteria i no suspèn la segona consulta. Però divendres fins i tot va ser el president el que va arribar a dir que “no es pot utilitzar el Tribunal Constitucional perquè un altre et resolgui els problemes”. Si el TC és l’última esperança del nacionalisme català anem ben arreglats.

En el fons, Mas va voler donar imatge d’unitat. Va arribar a parlar d’un “consens recuperat” quan tots sabem que és fins el 9N. Abans deia que només prendria decisions per consens i ara tots els socis li demanen eleccions anticipades. Per ordre d’importància: l’ANC, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Però l’únic que no va contestar, i li van preguntar dues vegades, és si al final diumenge vinent votarem. Perquè aquest és el quid de la qüestió. I, si no votem, el president farà servir aquella estratègia escolar més vella que l'anar a peu: señorita, me ha pegado. Convocarà el Pacte Nacional pel Dret a Decidir -pobre Rigol fent de noi dels encàrrecs- per diluir la seva responsabilitat i dir que la culpa és de Madrid.

Almenys en una cosa estic d’acord amb el director d'El Punt-Avui: el Govern de Madrid ha fet el ridícul. Que Rajoy digui ara que el 9N no “compleix les condicions democràtiques” certament és per llogar-hi cadires. El que haguessin hagut de fer és dir que és una enquesta i deixar votar. l el que hauria de fer Alicia Sánchez-Camacho, si el PPC català pintés alguna cosa a la Moncloa, seria tirar aigua al foc en comptes de tirar-hi benzina.

És clar que la roda de premsa de Joana Ortega tampoc no hi ajuda perquè, per treure pit, va vendre la consulta B com si fos la consulta A. La vicepresidenta serà un de les polítiques que cremarà el procés. Jo crec que ni repetirà a les llistes. La transició nacional escombrarà tota una generació de dirigents. Anem amb compte no tinguem un buit de poder.

Per mi que el PP ha volgut tapar el cas Granados i han arribat a la conclusió que com Bilardo, aquell entrenador argentí del Sevilla, “al enemigo ni agua”. I, a hores d’ara, tant els hi fa Mas com Junqueras al Palau de la Generalitat. Al cap i a la fi ni un ni l’altre no tindran majoria absoluta.

Però a mi el que em preocupa no és que el Govern del Madrid faci el ridícul. El que em preocupa és que el meu govern faci el ridícul. L’única cosa que, segons Tarradellas, no es pot fer mai en política. Pobre, si aixequés el cap.

Miri, president, ara faré una confessió que no ha fet ni Pilar Rahola: jo el vaig votar el 2010. També el 2012. El 2010 perquè, després del desgavell del tripartit, calia algú per redreçar el país. I el 2012 perquè creia, en efecte, que per tirar endavant un procés sobiranista calia una “majoria excepcional”. Però el que no sé és si el tornaré a votar. Per votar independència ja tenim Esquerra. O fins i tot la CUP.

També és veritat que, si jo hagués estat vostè, després de perdre dotze diputats de cop hagués sortit i hagués dit allò de “he entès el missatge” en comptes d'intentar governar com si no passés res. No, president, va perdre una dotzena d'escons.

I que consti que malgrat totes les crítiques jo l’aprecio. Continuo pensant que és una persona seriosa i responsable, un pencaire. No acabo d’entendre què ha fallat. Per mi que vol entrar en la història en pla Lluís Companys. Però, a aquest pas, passarà amb vostè el mateix que els americans amb Jimmy Carter: quin gran expresident.

En certa manera dimecres passat, durant la sessió de control, va donar una pista sobre les causes del seu sobiranisme quan va afirmar, en resposta a David Fernández, que el Govern “no té els instruments per ocupar-se de la seva gent a fons”. És la crònica d'una frustració. Ja entenc que ha de ser frustrant, com a polític, no poder inaugurar ni un fanal. Però ha fet servir el procés per tapar tota la resta i deixarà el país pitjor del que el va deixar el tripartit.


 

Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

28 Comentaris

Publicitat
#21 guillem, bcn, 06/11/2014 - 08:56

La veritat és que tots dos han sigut una gran decepció al seu electorat: Mas i Rajoy, tema nacional a banda que és l'únic que poden vendre: patriotisme barat, buit i fals. Sota aquests personatges, teòricament liberals, Catalunya i Espanya encara paguen més impostos i més deute que amb els sociates

#20 Ciudadano Sinmitos, Barcelona, 06/11/2014 - 00:32

Mas es un desastre. Lo tienen claro los nacionalistas de talento. Costará tiempo y trabajo sacar a la sociedad catalana de la charca en que la ha metido.
Cuanto más dure Mas, peor, mayor será el hundimiento. Para salir, tendrán que tirar fuerte para arriba los CIUDADANOS sensatos y racionalistas.

#19 Papaluna, Barcelona, 04/11/2014 - 19:50

Brillant! D'antologia!

#18 fran, Vilassar de dalt, 04/11/2014 - 12:39

Aviat s acabarà aquesta charlotada i tindrem eleccions, per fi !.

En Mas dimitirà ( si es que té un mínim de decència política ) i una persona mes seriosa i responsable, potser en Vila, dirigirà lo que quedi de CDC.

Però, saps Rius, trobaré a faltar a l Homs. Es l únic que em fa riure a estones

#17 Eduard , Sant Celoni , 04/11/2014 - 00:12

Sembla que no hagueu après res de política. ERC va fer el que havia de fer fa 6 anys. I això li va costar arribar als 10 diputats. Però gràcies al que va fer som on som. I en tindrà 45. CiU caurà, però fent el que ha de fer. I això li comportarà diputats en el futur.