Publicitat
La Punteta · 5 d'Agost de 2010. 10:32h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Contra els off the record

Montilla, rodejat de periodistes, dilluns passat.

L'acte de Montilla de dilluns passat -el dels cartells- va ser tan fluix que després el president del PSC va haver de fer un off the record amb els periodistes per omplir una mica. Però imaginin l'esforç que és intentar pescar unes paraules del president de la Generalitat, amb el seu fil de veu, envoltat d'una muralla de periodistes.

Inicialment off the record és una expressió anglesa vol dir una informació que és pot saber, però no que no es pot publicar. Però el terme ha degenerat amb els anys i ara ja no se sap si, en efecte, no es pot publicar o si es pot publicar sense citar la font.

A més els off the record haurien haurien d'estar prohibits. Si volen dir res que ho diguin públicament i si no que callin. Recordo un recent off the record de Mas al Parlament que només em va servir per constatar que, durant aquesta llarga travessa del desert, al líder de CiU li han sortit també canes al clatell.

O un de Castells al Parlament sobre el finançament autonòmic quan encara estaven negociant amb el Govern espanyol. Després de vint minuts d'estira-i-arronsa amb la premsa, el conseller d'Economia no va ni confessar la darrera oferta de Solbes: al voltant de 1.200 milions d'euros. Xifra que va esbombar mitja hora després el conseller d'Interior, Joan Saura, per tapar la polèmica dels Mossos per les manifestacions contra Bolonya.

Al final, els off the records, en la política catalana acaben semblant -pel que fa al contingut- a la conversa de dos veïns dins d'un ascensor. Els que fan els membres del Govern després de la roda de premsa de cada dimarts són exactament així. Sobretot el conseller Nadal, que en sap un niu de distreure el personal. Per això no em quedo mai a escoltar el conseller de torn. És una pèrdua de temps.

Els únics off the record que funcionen són els de Madrid. Quan María Teresa Fernández de la Vega volia donar-li un toc al conseller Castells, per exemple, durant les negociacions del finançament. Llavors, després de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, deixava anar un estirabot. La informació sortia l'endemà a tots els diaris sota la fórmula camuflada de fonts de la Moncloa.

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat