Fins ara pensava que el nou Partit Demòcrata Català es volia assemblar a Esquerra. Em vaig equivocar: es volen assemblar directament a la CUP. Han perdut l’oremus. Jordi Turull, en el debat d’aquest dimecres sobre l’inici de la desconnexió -les famoses conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent- va cridar a la “revolta”.
“Escolti, senyor Coscubiela, al final vostès ens estan proposant que fem una revolta amb el permís de la autoridad pertinente. Molt puny alçat, molta samarreta, molta pancarta però a l’hora de la veritat, ‘cagarel·la’ perquè es posen al costat dels qui no volen parlar”, li va etzibar al portaveu de Catalunya sí que es Pot.
Home, Coscubiela no és Lenin, però Turull tampoc és Trotski. Al contrari, prové d’una família de classe mitjana de Parets del Vallès, és llicenciat en dret i durant una temporada -en plena travessa del desert del tripartit- va ser gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat. Els gerents, aquí i a la Xina popular que diria Carod, acostumen a ser gent d’ordre.
Al ple de la tarda, després d’haver votat al matí per la independència, van votar a favor dels porros. El Parlament, en efecte, va donar via lliure a la proposició de llei presentada per Junts pel Sí i la CUP fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP) de les associacions consumidores de cànnabis.
Llevat el PPC, que va presentar una esmena a la totalitat, tothom va votar-hi a favor: 122 vots. El diputat popular Alberto Villagrasa es va esforçar per remarcar que era una manera de “pseudolegalizar" una venda que ara per ara està prohibida. Tant se val. El debat va donar molt de suc. L’alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, d’Esquerra, va dir que “o regulem o deixem un espai lliure a les màfies que es dediquen al narcotràfic”. Per aquesta regla de tres hem de fer el mateix amb la coca, l’heroïna i la trata de blanques.
La diputada de Ciutadans Noemí de la Calle va arribar a afirmar que a Denver, als EUA, la legaltizació del cànnabis ha estat “uno de los principales factores es la mejora en la economía local". De retruc ens vam assabentar que per a Germà Bel fumar-se un porro de tant en tant “està de puta mare”, segons va revelar el també diputat Albano Dante mentre l’al·ludit s’intentava amagar sota l’escó. Finalment, Benet Sallellas, de la CUP, va proposar legalitzar no només el cànnabis, sinó també “moltes altres substàncies” però ens vam quedar amb les ganes de saber quines.
Convergència no va intervenir -sovint es parteixen els torns de paraula amb Esquerra-, però sí que ho va fer la diputada d’ERC Alba Vergés. Per tant, suposo que assumeixen fil per randa les seves paraules. La diputada republicana va deixar-ne una per a la història: “hem de deixar de ser presoners de les lleis”. Deu ser la versió indepe d’allò que ja va avançar Ada Colau: “Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen”.
Molt bé, jo començaré a fer-ho. M’estic plantejant seriosament passar els semàfors en vermell, fer-me okupa i, sobretot, deixar de pagar impostos. A la propera notificació del Servei Català de Trànsit els hi enviaré la frase de la parlamentària d'ERC perquè els senyals de limitació de velocitat coarten la meva llibertat individual. Té raó: hem de deixar de ser presoners de les lleis, ja.
Però abans potser recordar que fa menys d’un any el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, enviava els Mossos a tots els clubs de cànnabis mentre que ara els volen legalitzar. D’acord, Espadaler era d’Unió, però no vaig sentir ningú del Govern presidit llavors per Artur Mas esmenar-ho. Al contrari, era la posició oficial de CiU. Clar que també es definien com business friendly i acaben pactant la llei del porro amb la CUP.
Per descomptat, jo no estic en contra de l’ús terapèutic del cànnabis. Ni de l’autoconsum sempre que no sigui en un vagó de Rodalies. Però tampoc m’acaba de quadrar que els paquets de tabac portin una inscripció que diu que el tabac mata i resulta que amb el cànnabis tot són flors i violes.
