A mi, en temes de religió, m’agradaria ser com Ramon de España. El periodista i escriptor publicava aquest diumenge un article a El Periódico en el que explicava que “m’encantaria ser creient, perquè ho veig com un xollo que t’ajuda a anar més animat per la vida i a veure la lògica a les coses, però no hi ha manera: per més que paro l’orella, no sento la veu del Senyor”.
Però una cosa és ser agnòstic i l’altre és ser cristianòfob. Seria absurd negar la influència de la religió cristiana en la formació de Catalunya -com en la de la resta d’Europa- perquè tenim un centenar de localitats que comencen amb nom de sant o santa. Sense el cristiansime tampoc tindríem el romànic o el gòtic. Ni Montserrat, la nostra muntanya màgica.
Jo sóc un ferm defensor de la laïcitat, però només ens atrevim a ficar-nos amb l’Església catòlica. Si Toni Albà en comptes de disfressar-se de Benet XVI al Polònia s’hagués disfressat de Mahoma els hi cremen els estudis de Sant Joan Despí, per exemple.
I si Dolors Miquel en comptes de recitar una mena de parenostre, recita un sura de l’Alcorà -hi ha una traducció al català de Mikel de Epalza del 2001- col·loquen una bomba a l’Ajuntament de Barcelona. A hores d'ara no en quedaria res.
Tampoc sé perquè la Universitat Complutentse ha de tenir una capella si és una universitat pública. I em sembla una exageració que l'ara regidora de Madrid Rita Maestre hagi estat condemnada a pagar 4.300 euros per ensenyar-hi els pits el 2011. Però si això ho fa a la gran mesquita de Madrid la lapiden al mig de la M-30.
En canvi, aquí ens l’agafem amb paper de fumar. Mas, l’endemà dels atemptats de París del passat mes de novembre, va afirmar que havien estat obra de la “lluita del bé contra el mal”. En pla pel·lícula de Superman. L'home no es va atrevir ni a parlar de “terrorisme islàmista”.
I ara el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha condemnat en nom del Govern l’atac d’aquest diumenge a Lahore (Pakistan), que ha causat la mort d’almenys 72 persones, de les quals 29 eren nens.
Amorós ha afirmat que “estem al costat dels molts catalans d’origen pakistanès” en contra d “l’horror i la barbàrie”. Però enlloc esmenta el fet que l’atemptat tenia per objectiu la minoria cristiana del país en plena Setmana Santa. Ben mirat, ni tan sols condema el terrorisme islàmic per por al que diran malgrat que ha estat reivindicat ja pels talibans.
Som més bel·ligerants contra la islamofòbia -recentment es va celebrar una manifestació a Barcelona que va comptar fins i tot amb l’assistència d’una consellera de la Generalitat- que contra la cristianofòbia.
Els mitjans de comunicació occidentals es mobilitzen sovint pels refugiats -la majoria musulmans, per cert-, però hi ha un veritable genocidi de cristians a l’Orient Mitjà i, en canvi, se n'informa a comptagotes. Com si fos el més natural del món el seu extermini. Potser que ens ho fem mirar.
