Si jo fos un sobiranista del pit i collons em començaria a fer aquella famosa pregunta de Vargas Llosa: “¿cuando se jodió el proceso?”. Perquè tot just uns dies després de la presa de possessió del nou president es van acumulant indicis al cel. Com els trons i llampecs a la tragèdia de Shakespeare abans de l’assassinat de Juli Cèsar.
El meu amic Quico Sallés ha fitxat per un diari espanyolista com La Vanguardia. Això suposa també la primera baixa a El Nacional. I el Telenotícies migdida d’aquest diumenge no ha obert amb el procés. Probablement per primer cop en molts mesos.
És veritat que l’acord nuclear entre els EUA i l’Iran és prou important. Però la vicepresidenta Munté se n’ha anat a Rac1 i ha declarat solemnement que no ens hem d’encotillar amb els 18 mesos perquè “seria absurd”. Apuntin el terme cotilla perquè serà un dels que incorporarem, en els propers mesos, al llenguatge del procés.
De retruc han començat també els retrets envers la CUP perquè els ha acusat de “xantage”. Almenys un parell cop de cops en la nota de premsa que ha distribuït l’emissora. Precisament ara que tot està dat i beneït. Abans no s’haguessin atrevit. Sembla que van mal dades.
Val a dir que, el que ha dit Munté, tampoc és nou: el president Puigdemont ja ho va dir dijous passat en la seva entrevista a TV3. “Si per fer les coses ben fetes, ens falta un temps, jo no interrompré la legislatura”, va manifestar. “No passa res si ens allarguem algun mes més”, va advertir.
Però llavors va passar més desapercebut perquè va descartar la DUI. D’ençà de la seva presa de possessió, el 130è president de la Generalitat ha rebutjat la declaració unilateral d’independència i el xoc de trens.
Ara bé: si una declaració d’independència no és unilateral com és?. Perquè ningú no pensarà a hores d’ara que Espanya ens donarà permís per marxar?. Allò del win-win era una metàfora que es va empescar Artur Mas a veure si colava.
En canvi, preguntat el vicepresident Oriol Junqueras en una entrevista a l’Ara per Antoni Bassas, un dels fogoners del procés, ha contestat que tot plegat “es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís és intentar-ho”.
A Junqueras se li ha girat feina perquè com a vicepresident econòmic ha de fer una Agència Tributària i una Agència de la Seguetat Social. Sense oblidar el forat, en les finances públiques, que li haurà deixat el seu predecessor, el conseller Mas-Colell. Diuen que 68.000 milions d’euros.
Sense oblidar els dos cervells econòmics que ha situat a la conselleria són d’una banda Lluís Salvadó (1969) i, de l’altra, Pere Aragonès. Salvadó és enginyer i té un postgaru en direcció d’empreses per la UOC. Però l’única experiència de Govern que té és com a delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre amb el tripartit. Quan hi anava Carod de visita oficial a Miravet, posem per cas, era l’encarregat de rebre’l.
Pere Aragonés és llicenciat en dret, també per la UOC, i té un màster en història econòmica per la UB, segons el seu currículum oficial a la web d’ERC. També ha ampliat estudis en polítiques públiques a la Universitat de Harvard.
L’exlíder de les JERC va ser un dels promotors d’Esquerra Independentista, el corrent crític impulsat llavors per Uriel Bertran. Però se’n va desmarcar a temps i va continuar de diputat. L’Uriel, en canvi, va haver d’aixoplugar-se sota el paraigües d’Elisenda Paluzie i va retornar a la universitat.
Com a diputat, Aragonès va ser el portaveu econòmic d’ERC a l’anterior legislatura. L’he vist defensar, en roda de premsa, el no als darrers Pressupostos de CiU amb la mateixa convicció que quinze després va defensar el sí. Oriol Junqueras va dir que no votarien uns pressupostos autonòmics i al final va canviar de parer.
Espero que el Govern de la Desconnexió no sigui el Dragon Khan segona part. No té ni assegurada l'estabilitat parlamentària.
