Si féssim com Vargas Llosa ens hauríem de preguntar: “¿Cuando se jodió TV3?”. Probablement el principi d’autoritat es va començar a trencar quan el llavors presentador del Telenotícies vespre, Carles Francino, es va rebotar davant el cap d’informatius, Josep Maria Torrent, arran de l’enganxada del llavors conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, i l’actor Josep Maria Flotats, aleshores director del TNC. Encara que, en aquest cas, segurament jo hagués fet costat al presentador. Els històrics de la casa segur que se'n recorden.
Però la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, -testaferro de Brauli Duart- i la resta de l’equip directiu passat (Eugeni Sallent) i present (Jaume Peral) -no me'n voldria deixar cap: els tenen tots aquí- passarà a la història per dos motius. El primer per no haver fet en el seu dia les reformes que TV3 necessitava. Però sobretot perquè TV3 és ja can pixa. No mana ningú.
L’altre dia em deia una persona que coneix bé la casa que “TV3 vida pròpia”. La cadena, en efecte, ha entrat en una espiral en la que cada periodista decideix pel seu compte. Ni tan sols hi ha criteri informatiu.
El cas és especialment greu amb el tractament que estant donat als okupes de Gràcia. TV3, la cadena pública del país, s’ha convertit en una tele antisistema. I això que els periodistes a peu de carrer han patit ja dues agressions. Tres si comptem la de Lleida.
Alguns exemples: el passat 24 de maig, l’endemà de la primera nit d’aldarulls, un reporter d’Els Matins va trobar un un veí que penjava un cartell contra els okupes i li va preguntar que per què ho feia. El veí va dir que n’estava fart.
I saben què va fer el periodista? En comptes d’entrevistar en directe una persona que, a cara descoberta, diu el que pensa va desmentir-lo en directe. “No tothom està d'acord amb aquesta gent”, va afirmar davant la càmar. Després va explicar que tot havia estat culpa d’"un petit grup d'encaputxats" i que només hi havia hagut ”l’impacte d'alguna pedrada".
Clar que la nit anterior, al Més 324 -el programa que tan equilibradament modera Xavier Graset-, una tertuliana gairebé justificava la violència okupa sense que el pesentador de l’espai intervingués. Al final va haver de ser un altre tertulià, el veterà Manuel Cuyàs, que digués que “arribarem a la conclusió que el cotxe tombat és per culpa de la Policia”.
Però el millor, amb escreix, va ser el Telenotícies migdia de dilluns passsat, 30 de maig. Sortia Carles Prats i explicava que "una vintena de persones estan acampats" davant el Banc Expropiat, però llavors feien la connexió en directe i la reportera rebaixava ja la xifra a "una dotzena". A veure si ho entenc: la segona notícia del dia del TN ha de ser una assemblea de dotze persones?.
Llavors entrevistaven un okupa: "Tenim molt de poder, el poder del poble" i advertia "que això no pararà". Més tard encara recollien que "El regidor de la CUP Josep Garganté denuncia els Mossos". Però només calia veure les imatges per veure que es quedava immòbil i no feia cas de les instruccions dels Mossos. TV3 ha convertit Garganté en un heroi; el qual, per cert, els hi va trencar una càmara.
És també com el .Cat que van dedicar-hi aquest dijous: no era sobre el conflicte dels okupes sinó “El conflicte de Gràcia”. Com si tot el barri hi estigués a favor o com si fos un conflicte internacional. “El conflicte de Turquia amb Alemanya”. “El conflicte entre les dues Corees”.
En aquest cas, si haguéssim d’aplicar la teoria de Joan B. Culla en el seu darrer article a l’Ara segons la qual els columnistes de diaris haurien de dir de quin partit són -no sé si ho deia per ell també- ho hauríem d’aplicar també a TV3.
Perquè a la tertúlia de Xavi Coral n’hi havia dos de Junts pel Sí: el sociòelg, Salvador Cardús, que va anar a les llistes el 27-S; i l’economista Miquel Puig, que va ser candidat de Democràcia i Llibertat a les generals, però no va sortir.
I dos de Barcelona en Comú: el politòleg Joan Subirats -jo l'he vist fins i tot en actes de partit- i el regidor del districte, Eloi Badia. També un altre proper a la CUP -el periodista del Crític, Sergi Picazo- i el president de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, Toni Ramón, que no sé de quin peu calça. Si haguessin convidat Albiol, posem per cas, almenys hagués pujat l’audiència.
Quan anunciaven el programa ja em vaig posar a tremolar perquè era sobre “el xoc entre el sistema i l’antisistema”. No, perdoni: és sobre l’aplicació d’una sentència judicial perquè sobre el Banc Expropiat hi ha una sentència judicial. Com sobre Can Vies, per cert. O la justícia nop és igual per a tothom?.
Perquè no convidaven un veí emprenyat? o un representant dels Mossos d'Esquadra? Perquè a Gràcia hi ha hagut cotxes bolcats; motos, caixers i contenidors cremats; vidres tencats i façanes pintades. Dijous van fer fins i tot una expedició pel Passeig de Gràcia sota la cobertura intel·lectual d’una altra tertuliana, en aquet cas de 8tv.
Perquè no deien tampoc que els agressors anaven encaputxats, amb cascos, amb bosses de pedres, material inflamable a les motxil.les i objectes contundents?. O que el balanç fins ara ha estat de 37 agents lesionats?.
Encara pitjor: els Mossos han estat la riota. Se’n fotien d’ells obertament ruixant-los amb aigua o farina. Només cal veure les imatges amb el regidor Garganté: “¿Alguien está grabando ésto?. Hem entrat en una fase en la que la policia ja no fa por. Tot, per cert, amb la complicitat d'una cadena pública que practica l'anestèsia i d'un Govern que no vol incomodar la CUP. Això acabarà malament.
