En honor a la veritat, el primer que va dir que Catalunya estava en decadència va ser David Madí. El llavors portaveu de CDC, entre d'altres càrrecs, va publicar un llibre el 2007 ("Democràcia a sang freda") en el qual la tesi principal és que "la societat catalana està començant un procés de dolça decadència".

"Decadència -va afegir- perquè és una espiral que afecta la política, però també l'ambició econòmica, i també la societat civil, però igualment el món intel·lectual" (pàg. 299). No sabré mai si va ser una estratègia electoral per desgastar el tripartit -quan Mas va treure 62 diputats a les elecciions del 2010-, però vista l'evolució tot fa indicar que la va encertar.

Val a dir que, abans, hi havia hagut altres senyals d'alarma, també en format llibre. El periodista Enric Tintoré, que havia estat redactor en cap d'economia de La Vanguardia, havia publicat uns anys abans "Som els millors" (Planeta, 2003) en què també advertia que encara ens creiem una mica "el melic del món" i alertava que "els moments actuals són decisius per definir el futur" (pàg. 73). D'això fa deu anys.

Mentre que el llavors director general de la CCRTV -ara CCMA-, Miquel Puig havia fet un intent similar un parell d'anys abans amb "Modernitzar Catalunya" (Proa, 2001). Puig, com que va passar pel MIT, tenia una mica el país al cap i feia algunes afirmacions que aleshores podien ser considerades quasi com una blasfèmia: "Madrid ens està guanyant la partida com a centre econòmic de la península Ibèrica" (pàg. 93).

Per això és important que ara que dos autors com David Boronat i Salvador Garcia Ruiz hagin publicat "Catalunya Last Call" (Viena Edicions). Al David no el conec personalment, però al Salva me'l vaig trobar a Vic el dia de la consulta sobiranista fent de Ciceró del corresponsal del Financial Times. A més és l'ànima del col·lectiu Emma, que fa més per la imatge exterior de Catalunya que tot el Diplocat junt. Per tant, no és sospitós de botifler.

Finalment algú, des del sobiranisme, diu coses tan òbvies com que "les coses estan magres, però no s'hi val queixar-se i no fer res". Però sobretot fan una crida a "prou de mirar a Madrid" (pàg. 9). Fins i tot diuen alguna heretgia en els temps que corrent: "gairebé tots els pobles es creuen el melic del món. Els catalans també" (pàg. 53).

Ho he dit sempre, fins i tot a Intereconomía: Jo votaria sí a la consulta, però no anem bé i no tota la culpa és de Madrid. Els catalans també hem comès errors. Estem perdent el tren de la revolució més important des de la revolució industrial: la tecnològica. Els nostres besavis van fer l'esmentada revolució industrial amb una sabata i una espardenya i, en canvi, nosaltres ens hem adormit.


PD/ I ja em perdonaran que avui em reivindiqui, però n'hi ha que durant anys hem predicat en el desert i hem rebut de totes bandes:

- La decadència de Catalunya
- El conseller feliç
- Catalans, Salvem Cocacolat
- Catalunya, en decadència
- La veritat sobre Eurovegas
- No anem bé
- No tota la culpa és de Madrid
- Per què estem en crisi
- Prendrem mal
- Spanair o la burgesia catalana

Si em busques em trobaràs:

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies