De res. L'única contribució de Carme Chacón a tot el procés de l'Estatut ha estat celebrar la victòria de la Roja a Afganistan i dir que estava "satisfeta" amb la sentència. Almenys hagués pogut callar com Corbacho. Estatut? Ne connais pas, que dirien els francesos.

Si Chacón o Corbacho fossin de Valladolid, Ceuta o Albacete haguessin fet exactament el mateix paper. Per sort o per desgràcia als catalans sempre ens encolomen ministeris ingrats -com Treball i Immigració en època de crisi- o que no tallen el bacallà, com Cultura, que Felipe González li van encarregar a Jordi Solé Tura (1930-2009).

Però el cas de Chacón és més greu perquè si Companys va arribar a president de la Generalitat després d'haver estat ministre de Marina -i això que era de secà- no vull ni pensar el que pot passar amb Chacón. N'hi ha per posar-se a tremolar.